La jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud), que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, ha rebutjat el recurs presentat per una acusació particular que ja va ser expulsada de la causa, ja que considera que “pretén una deriva aberrant del procediment” per intentar centrar-se en aquesta magistrada “o en una mena de teories conspiratives“, i, per tant, conclou que la seua personació “no té sentit”.
Així consta en una resolució d’aquest dilluns en la qual la magistrada es pronuncia sobre el recurs presentat per aquesta part. Una acusació que amb anterioritat estava representada per l’entitat Liberum i que va ser expulsada del procediment el mes passat, perquè la seua actuació implica un “abús de dret” i un “frau processal” per exercir, en realitat, com a defensa d’un dels dos investigats, l’exsecretari d’Emergències Emilio Argüeso, atés que actua d’acord amb el seu lletrat.
Ara la jutgessa rebutja el recurs de l’acusació contra la seua expulsió en la causa. En la interlocutòria, la instructora de Catarroja assenyala que “de cap manera” s’ha complit l’exercici de l’acció penal per aquesta part, ja que recorda que només va efectuar peticions relacionades amb un lletrat i amb les víctimes que van declarar en un dia determinat.
A més, sosté que l’escrit d’aquesta acusació combinava “una alineació total amb la posició processal d’un dels investigats”, Emilio Argüeso, atés que va sol·licitar proves que, a parer de la magistrada, pretenen la investigació en el procediment tant d’ella com del seu marit.
“La jutgessa hauria d’estar a la presó”
Així, assenyala que existeix una “clara voluntat” de l’exercici de l’acció penal contra ella per part d’aquesta acusació particular i, com a exemple, inclou declaracions públiques fetes en una manifestació celebrada el 29 de juny a Madrid, on va demanar la presó per a la mateixa jutgessa.
“Nuria [la jutgessa] hauria d’estar a la presó i, de fet, si no canvia la instrucció i segueix les directrius dels qui li manen, anirem a per ella”; “el poble sencer anirà a per tu, Nuria”, arreplega la interlocutòria amb les declaracions d’aquesta persona, que en altres manifestacions en xarxes socials sostenia que “la data del 29 d’octubre és satànica, igual que la de l’11 de març”, a més d’incloure la “mentida” dels morts en el pàrquing del centre comercial.
La magistrada ha decidit incloure en el procediment aquest vídeo que circula per les xarxes socials a l’efecte del recurs, i assenyala a l’advocada que la representa que aquest òrgan “no és el lloc on s’han d’investigar les mentides de milers d’assassinats, ni tampoc on se m’investigue a mi amb el resultat que pretén el seu client. Si és aquesta la seua voluntat, haurà d’acudir a altres instàncies. Altres ja ho han fet”.
La jutgessa recalca que, fins ara, no havia valorat la “campanya de denigració” contra ella, perquè es produïa “extramurs del procediment”, però ara ho fa perquè “s’ha pretés introduir en el procés, la qual cosa no fa sinó obstaculitzar l’avanç d’aquest”. Així, reitera que és “inadmissible una postura en frau processal” que suposa “un ús desviat de la figura de l’acusació, en aquest cas, particular, per a defensar l’investigat”.
“Gent satànica o maçons”
La magistrada també es reafirma en el fet que “resulta impossible que en aquest jutjat s’investiguen els extrems” als quals es referia aquesta acusació en un vídeo difós en Youtube; entre aquests, que “hi ha milers d’assassinats i la justícia no farà res”, que “els responsables són gent satànica o maçons”, que “la data del 29 d’octubre del 2024 és una data satànica, equivalent a l’11 de març”, que “existeixen cadàvers al pàrquing del Bonaire que s’han ocultat”, que “la investigació en aquest procediment ha de connectar-se amb l’agenda 2030”, que “com els llauradors no volien anar-se’n dels seus camps els han assassinats”, o que “s’han manipulat els certificats de defunció”.
Per tot això, resol que aquesta acusació particular “no està legitimada per a continuar en un procés en què la seua personació no respon a la voluntat d’exercitar l’acció penal, i en el qual l’objecte de la investigació es pretén centrar en la jutge que dirigeix el procediment o en una mena de teories conspiratives que han de rebutjar-se, no només pel bon ordre del procés i evitar que es produïsca un frau processal, sinó per la simple lògica de la forma d’ocurrència dels fets”. Contra la resolució cap recurs en un termini de cinc dies.
