L’exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i l’excap de gabinet de Carlos Mazón, José Manuel Cuenca, han arribat aquest dilluns als jutjats de Catarroja (l’Horta Sud) per a enfrontar-se a un acarament clau dins de la investigació judicial sobre la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024. L’arribada de tots dos s’ha produït en un ambient de forta tensió, amb la presència de víctimes que els han rebut amb crits d'”assassina” i “mentider“.
El primer que s’hi ha presentat, a les 9.08 hores, ha sigut Cuenca, a qui les víctimes han cridat “pocavergonya”, “assassí”, “mentider” i “vividor”. Minuts després, a les 9.15 hores, ha arribat Pradas, que també ha sigut increpada amb crits d’“assassina”. Cap dels dos s’ha aturat davant el núvol de periodistes que esperava a la porta del jutjat.
L’acarament va ser acordat a mitjan desembre per la jutgessa que investiga la gestió de la catàstrofe, arran de la petició formulada per l’acusació popular, exercida per Acció Cultural del País Valencià (ACPV). La decisió judicial es fonamenta en les contradiccions detectades entre els missatges de WhatsApp aportats per la defensa de Pradas i la segona declaració de Cuenca com a testimoni.
En una interlocutòria, la magistrada explicava que els missatges i les diferents versions aportades feien necessari l’acarament, atés que Cuenca va donar un sentit “clarament distint” al contingut dels textos, que va assegurar que estaven “descontextualitzats”, així com per les manifestacions públiques de Pradas sobre si havia de molestar Mazón o no, fets que “exigeixen la celebració d’un acarament entre la investigada i el testimoni”.
La jutgessa també recordava que l’acarament té un “caràcter excepcional”, però advertia de la necessitat de contrastar les versions, ja que “cal tindre en compte igualment que la versió dels fets que proporciona la investigada no pot ser una amalgama entre la declaració judicial, en la qual va contestar exclusivament les preguntes del seu lletrat, unes declaracions públiques, sense assistència lletrada, i ja més recentment la declaració en una comissió d’investigació en la qual va oscil·lar entre declarar o no, malgrat que es va acollir inicialment al seu dret a no declarar”.
En aquest context, la magistrada considera imprescindible contrastar directament les dues versions per a avançar en l’aclariment dels fets, ja que “dilucidar o no la coherència de les seues manifestacions i la compatibilitat amb els mitjans de prova aportats al procés s’ha d’efectuar en seu judicial i precisament a través de l’acarament, en aquest cas contrastant les manifestacions de la investigada amb la del testimoni, en aspectes absolutament essencials de la investigació”.
