El cap de Climatologia de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) al País Valencià, José Ángel Núñez, ha asseverat davant la jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la gestió de la dana que hi va haver “prou” alertes de l’AEMET i “es van enviar a temps”. A més, ha subratllat que l’avís roig és “molt excepcional” i veu “incomprensible” que l’única mesura que es demanara el 29 d’octubre al matí fora precaució a les carreteres. També ha assegurat que no va entendre el missatge “tranquil·litzador” que va oferir el president de la Generalitat, Carlos Mazón, en una roda de premsa al voltant de les 12 hores.
Davant la jutgessa, Núñez, qui exerceix de cap de Climatologia des del 2002, encara que fa 43 anys que treballa en l’Administració, en meteorologia, ha explicat en primer lloc el que és una dana i ha afirmat que també portava el compte de Twitter d’Aemet per a avisar sobre alertes a emergències.
Primers signes de la dana, el 20 d’octubre
El testimoni ha manifestat que els primers signes de formació de la dana es van produir el 20 d’octubre. El dilluns 21, es va fer una predicció estatal, segons ha explicat, i en la mateixa ja es va indicar que no es descartaven precipitacions intenses i abundants.
El dia 24, ha prosseguit, ja es va especificar que afectaria el País Valencià i la Regió de Múrcia. Dos dies més tard, el 26, ja es va dir que el dia que podria haver-hi més complicacions i pluges intenses seria el dimarts, dia 29.
El 27 també es va enviar una cadena de tuits en el qual es va començar a usar el terme “gota freda”, tant en castellà com en valencià. Amb aquest avís de risc, la Generalitat, segons ha dit, va emetre els seus butlletins. També ha comentat que en els tuits de l’agència “avisen” i “etiqueten” la Generalitat, el 112, perquè ells no poden gestionar el risc, sinó que “ho ha de fer la Generalitat”, ha subratllat.
Ha explicat que a les 7.36 hores del dia 29 d’octubre ja es va adoptar l’avís roig per l’emergències i, minuts més tard, a les 7.39 hores, ja estava penjat l’avís en Twitter.
El testimoni ha comentat que l’avís roig és “molt excepcional” i que el 2024, el dia 29, va ser el primer de l’any, mentre que l’exercici anterior, el 2023, només va haver-hi un avís d’aquestes característiques. En l’avís, ha afegit, es va dir que la situació -l’emergència- es podria produir en dues o tres hores i l’alerta roja es va establir per a algunes comarques del País Valencià, ha concretat.
Mesures “incomprensibles”
Ha indicat que “totes les dades” apuntaven que la situació era “molt greu” i ha assenyalat que era “incomprensible” que l’única mesura aquell dia al matí fora dir que els ciutadans tingueren precaució a la carretera: “L’única recomanació que va donar la portaveu del govern valencià va ser no anar per la carretera a les 11”, ha afegit.
La seua impressió, ha remarcat, és que Mazón estava llançant un missatge “tranquil·litzador”. “Jo no entenia aquesta tranquil·litat en la roda de premsa que es va fer després de la reunió del Consell, per això pense que no era una cosa que se li havia ocorregut al president, sinó que es devia dir en la reunió”, ha indicat.
Ha recordat que Mazón va acabar dient en la compareixença que disminuiria la situació de risc en les hores següents, “però en realitat quedaven moltes hores d’avís encara. Eren les 12”, ha puntualitzat.
Sobre Mazón, també ha recalcat que aquest el va esmentar expressament en la seua compareixença del 4 de novembre i es va sentir “assenyalat”.
“Competència de la Generalitat”
Seguint amb el matí del 29O, el testimoni ha explicat que va sentir també la consellera Ruth Merino parlar “que l’autovia estava paralitzada, d’evacuacions, de col·legis tancats i de dades importants i alarmants, i que només va aconsellar que no se circulara si no era necessari, abans de les 12 hores, amb avís roig”, ha insistit.
El testimoni, que ha aclarit que s’excedien de les seues competències en emetre tants avisos perquè ja l’emergència era competència de la Generalitat, ha indicat que a les 16.18 hores els va arribar la convocatòria del Cecopi per a les 17 hores per videoconferència.
A les 17.29 hores li va dir al delegat territorial que la situació començava a ser “crítica”, sobretot la situació dels embassaments com el d’Utiel-Requena i a partir de les 19 hores ja es parlava al Cecopi de desallotjar o d’un possible confinament. “El Cecopi sempre ha anat darrere dels esdeveniments“, ha asseverat.
El testimoni també ha assenyalat que, en veure’s “assetjat” pels “investigadors socials”, va trucar al jutjat de guàrdia el 19 de novembre perquè li feren una còpia del seu telèfon mòbil “però no van voler”. Dies més tard va anar a la prefectura de policia i “tampoc”.
