Una tècnic del Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) ha afirmat a la jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la gestió de la dana que la Conselleria de Medi Ambient va denegar el 28 d’octubre del 2024, la vespra de la catàstrofe, agents mediambientals per a vigilància de barrancs.
Així s’ha pronunciat la tècnic en la declaració, en qualitat de testimoni, davant la jutgessa de Catarroja, en què ha explicat que el 29 d’octubre del 2024 va treballar des de les 7 hores fins a les 15 hores, i ha explicat els plans de seguiment i actuació, segons ha pogut saber Europa Press de fonts pròximes.
La testimoni ha narrat que el 28 d’octubre es van sol·licitar aquests agents a la Conselleria per “precaució”, davant la previsió meteorològica, després d’una reunió amb els tècnics de guàrdia i de sala, però van denegar la petició. “Vam decidir fer una ronda preventiva i parlar amb l’Aemet, la CHX, la DGT, els consorcis forestals i Medi Ambient”. L’endemà van recórrer als bombers forestals.
Així mateix, ha comentat que tan bon punt s’activa l’alerta roja, des d’Emergències se segueix un protocol mitjançant el qual es crea un document d’avís i es continua amb el pla territorial per fenòmens costaners i el pla d’inundacions. “Es creen els avisos, es penja el cas en el CoordCom i es passa a totes les entitats que intervenen, com ara bombers, Creu Roja…”. A més, fan una distribució del document a totes les agències, policies locals i responsables municipals, ha remarcat.
“La preemergència es va declarar el dia 24“
Segons ha indicat la tècnic, aquell matí es van fer tres informes de l’emergència i es va començar per la situació d’emergència de la Ribera Alta, mentre que l’informe número dos es va elaborar per les alertes hidrològiques. “La preemergència es va declarar el dia 24, però no obligava a fer cap informe”, ha assenyalat.
Posteriorment, es van activar els bombers, i la testimoni pensa que aquest moviment es va reflectir en el tercer informe. “Se’ls va mobilitzar perquè anaren a mesurar els barrancs”, ha explicat.
Aquesta mesura de sol·licitar la col·laboració als bombers forestals es va documentar, ha dit. Es va obrir un cas “solament” per a aquesta col·laboració. “Els bombers no van posar quines brigades hi anirien i el cas es va quedar en blanc”, ha dit. També ha afegit que ella va trucar al Consorci al voltant de les 12.45 hores o 13.15 hores perquè els va sol·licitar que anaren a mesurar a l’escala de Paiporta i li van respondre que ja veurien.
L’alerta hidrològica de les 12.20 h “no es va desactivar”
Quan es va crear el cas, ha agregat, es van assenyalar als bombers els punts on havien d’anar: Riba-roja de Túria, Paiporta, Bunyol, confluència del Magre i el Xúquer i la testimoni no recorda si hi havia algun altre punt per la zona del barranc de Xiva o de Poio. “Se’ls van donar instruccions, però ells tenen llibertat i formació per a continuar veient escales”, ha manifestat.
En aquesta línia, la tècnic ha comentat que en el seu torn de treball no es va tornar a parlar amb els bombers per a fer seguiment del control del barranc de Xiva o de Poio i que va donar per fet que si no se’ls donava l’ordre de retirar-se, no ho farien. Sobre aquest tema, se li ha preguntat si va haver-hi una ordre de desactivació i ha contestat que, en el seu torn, no.
“L’alerta hidrològica -ha manifestat- del barranc de Xiva o de Poio a les 12.20 hores no es va desactivar mai. Tampoc la del Magre. A la vesprada es va ampliar a la zona del Xúquer. Durant el matí no es va donar ordre” als bombers perquè se n’anaren, ha insistit. A la vesprada, ho ignora.
Escales i llits
Sobre el motiu pel qual no es va acordar controlar la resta de llits, ha dit que els bombers també podien anar-hi perquè tenen la formació.
Interpel·lada, de nou, per si no es va demanar a bombers informació després de mobilitzar-se i la sol·licitud de Paiporta, ha afirmat: “No se’ls torna a comunicar des de la sol·licitud de Paiporta i enteníem que mentre no hi havia report, no hi havia incidències”.
