La periodista i portaveu del Llevant UD, Maribel Vilaplana, ha publicat una carta oberta en què explica per primera vegada la seua versió sobre el dinar amb el president de la Generalitat, Carlos Mazón, el mateix dia de la DANA. Segons detalla, va decidir mantindre’s en un segon pla “per no avivar el circ mediàtic i per evitar que el meu nom poguera ser utilitzat com un instrument polític”, però reconeix que aquest silenci ha acabat “alimentant l’especulació” i derivant “en un assetjament brutal”.
Vilaplana detalla que aquell dia va impartir un curs de formació a Ford Almussafes fins a les 14.00 hores. Després, es va traslladar a València per acudir a un dinar de treball amb Mazón, convocat pel president “amb l’objectiu d’explorar possibles vies de col·laboració professional”. Explica que va rebutjar la possibilitat de presentar una candidatura a un càrrec a la televisió autonòmica “per convicció personal i professional”, i que la trobada va derivar en una sessió de consultoria sobre comunicació.
Durant el dinar, assegura que Mazón “va començar a rebre telefonades que interrompien de manera continuada la conversa”. Ella va romandre al restaurant El Ventorro fins passades les 18.30 hores, però subratlla que “en cap moment” va ser conscient de la magnitud del que estava ocorrent a l’Horta i altres zones afectades: “Quan vaig eixir del restaurant, encara no plovia a València i això em va fer sentir més aliena a la situació”.
En arribar a casa, diu que va començar a entendre la gravetat de l’ocorregut i va telefonar al president “per traslladar-li la meua angoixa i demanar-li, de manera molt clara, que el meu nom no eixira”. Considera que “era profundament injust quedar vinculada a un capítol tan dolorós quan no tenia absolutament res a veure amb la gestió de la tragèdia”. Tot i això, reconeix que “aquell silenci, encara que benintencionat, va alimentar l’especulació i, finalment, es va saber”, cosa que la va portar a “un shock que em va dur a un ingrés hospitalari”.
Segons relata, els mesos posteriors han sigut “una autèntica tortura”, marcada per “insults, burles, pressió mediàtica i un escrutini injust”. Explica que està en tractament psicològic amb diagnòstic d’estrés posttraumàtic i assegura que cada nou atac “obri ferides que encara no han cicatritzat”.
Vilaplana denuncia que s’ha convertit en “una diana utilitzada políticament i alimentada amb insinuacions masclistes que han condicionat aquesta història des del principi”. En aquest sentit, es pregunta: “Realment hauria passat el mateix si en lloc d’una dona haguera sigut un home qui es va reunir amb el president? Hauria existit tant de morbo, tant de masclisme ranci i tant de prejudici?”.
La periodista conclou la carta exigint que s’aclarisca “què va passar aquell dia i quines responsabilitats se’n deriven”, i reivindica que el focus torne a estar en les víctimes: “No puc suportar més que aquest relat eclipse el que és veritablement important”. I afegeix: “Estar allí aquell dia va ser una maleïda coincidència i un horrible colp de mala sort. Podria haver sigut qualsevol altre, però va ser eixe dia. El més difícil i dur per a milers de valencians. Eixe serà sempre el meu turment, i hauré d’aprendre a sobreviure amb aquesta càrrega tota la meua vida. L’únic que demane ara és respecte: respecte cap a la meua persona, cap a la meua família i cap a la meua vida privada. Però, sobretot, respecte per a les víctimes, perquè a elles és a qui devem sensatesa. Els responsables d’aquell dia són els que han de donar les explicacions”.
