Un dels puntals del pacte d’investidura entre PP i Vox va ser el rebuig al Pacte Verd Europeu. L’argument esgrimit per uns i altres és que aquest “perjudicava al sector primari” i van posar l’ajuda als llauradors i ramaders com una de les prioritats polítiques del nou Consell.
Ara, quan aquestes declaracions institucional s’han de concretar a la realitat, alguna cosa falla. A finals d’octubre, La Unió Llauradora denunciava la “desaparició” de la partida destinada a “la recuperació del potencial productiu de les parcel·les afectades per la dana d’octubre de 2024”. Així, d’un sol colp “s’evaporaven els 26 milions d’euros en principi destinats a aquesta finalitat, que quedaven reduïts a zero. Des de la Generalitat es va argumentar que la partida es restituiria en els pròxims pressupostos, però en el millor dels casos, els llauradors seran l’únic col·lectiu que hauran d’esperar un any a rebre les ajudes d’una dana que va afectar-los ja fa un any.
Aquesta no ha estat, però l’únic obstacle amb que s’han trobat els llauradors que han volgut continuar la seua activitat després de la riuada.
Jordi Belver, llaurador que treballa a Sedaví, es queixa, que les ajudes no estan condicionada a la demostració que s’han recuperat els camps, el que ha propiciat una “trampa” de la qual ja va advertir la Coordinadora Camperola del País Valencià en el seu moment: hi ha propietaris que s’han quedat les ajudes, no han fet res i han intentat cedir els camps als llauradors sense condicionar-los. A Castellar l’Oliveral, dins del terme municipal de València, també han detectat que hi ha propietaris que han cobrat les ajudes però els camps continuen sense arreglar-se.
“La clau és que les ajudes van a parar al propietari del camp, no a qui el treballa”, resumeix Belver, qui també denuncia el “laberint burocràtic” que estan patint.
Un altre llaurador, Ximo Herrero, de Guadassuar, explica que només ha cobrat una quarta part dels 20.000 euros que li pertocaven d’ajudes. “He al·legat i la resposta ha sigut negativa. L’únic pas que em queda ara és la via judicial, però això fa que una ajuda econòmica que havia de ser immediata es demore molt en el temps”, lamenta Herrero, que recorda que La Unió Llauradora va detectar que hi ha terres danyades per la dana que no van ser incloses en les ajudes a la producció hortícola.
La Generalitat ignora l’horta
Des de Per l’Horta posen l’accent en les mancances del Pla Endavant, presentat per la Generalitat el passat juliol, ja que només dues de les 31 iniciatives incloses en el pilar del teixit econòmic i empresarial feien referència al sector agrari. Per contra, en aquest pla, es plantejava la creació de parcs urbans inundables en terrenys rústics -concretament, en espais d’horta- i no en “zones asfaltades desmantellades”. Des de l’entitat agrarista denuncien que el document obvie “el paper d’espais inundables que ja han dut a terme històricament els terrenys d’horta”.
La conclusió, per a Per l’Horta, és òbvia: “Hi ha un gran risc que es perden moltes terres fins ara productives i açò serà perquè la conservació i promoció de l’horta de València no entra en els plans de la Generalitat, com ja va deixar clara la derogació parcial de la Llei de l’Horta el passat mes de febrer. Ara estem veient els efectes”.
