Les associacions de víctimes de la dana han tornat a fixar posició aquest diumenge i han demanat que no s’aplique l’aforament a Carlos Mazón en el procediment judicial que investiga la gestió de l’emergència del 29 d’octubre del 2024 a la demarcació de València. En un comunicat fet públic aquest 16 de març, les entitats insisteixen que l’expresident de la Generalitat hauria de respondre davant el jutjat ordinari que instrueix la causa, sense cap excepció processal vinculada a la seua condició actual de diputat.
El pronunciament està subscrit per l’Associació de Víctimes de la Dana 29 d’Octubre del 2024, l’Asociación de Víctimas Mortales de la Dana 29-O i l’Asociación Damnificados por la DANA de l’Horta Sud de València. Les tres organitzacions remarquen que no entren a valorar decisions judicials ni volen anticipar resultats processals, però sí que mantenen la idea que Mazón, com a “màxim responsable polític de la gestió del 29 d’octubre del 2024”, hauria d’haver comparegut voluntàriament davant del jutjat per declarar i “assumir responsabilitats per les decisions i omissions que van marcar aquell dia”.
El nucli del seu argument se centra en el fet que la investigació judicial no està relacionada amb l’activitat parlamentària actual de Mazón, sinó amb les seues decisions durant la jornada de la dana , quan ocupava la presidència del Consell. Segons el text, “els fets que s’investiguen estan relacionats amb la gestió de la dana quan Mazón era president de la Generalitat” i “no tenen a veure amb la seua activitat actual com a diputat”. Per això, les associacions defensen que el cas ha de continuar en mans del “tribunal predeterminat per la llei, com passa amb qualsevol altre ciutadà”.
Les víctimes també apel·len al principi del jutge predeterminat per la llei com una “garantia bàsica de l’Estat de dret” i adverteixen que qualsevol excepció, com l’aforament, s’ha d’interpretar de manera restrictiva. En eixa línia, recorden que aquesta lectura ja s’ha aplicat en altres tribunals superiors, i citen el cas del Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura, que va considerar en una altra causa que l’aforament no era procedent i que la instrucció havia de continuar en un jutjat ordinari.
El cas que citen és el d’una resolució del Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura del 30 de juny del 2025 en què la sala va rebutjar assumir la competència sobre una causa vinculada a Miguel Ángel Gallardo Miranda, tot i la seua condició de diputat electe de l’Assemblea extremenya, i va acordar retornar les diligències al Jutjat d’Instrucció número 3 de Badajoz. La decisió va reforçar la idea que l’aforament no s’ha d’aplicar de manera automàtica ni expansiva, sinó de forma restrictiva, i és justament aquest criteri el que les víctimes invoquen ara perquè la investigació sobre la gestió de la dana continue en el jutjat ordinari.
El comunicat evita entrar en el terreny de la culpabilitat penal, però sí que reclama que la instrucció continue “amb el rigor que ha mostrat fins ara” i expressa l’esperança que “la justícia no ens decepcione”. El text es tanca amb una fórmula que les associacions han convertit en eix de la seua reivindicació pública des de la tragèdia: “Veritat, Justícia i Reparació”.
