La declaració del subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez, davant la jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, ha entrat de ple en l’eterna polèmica lingüística sobre el “valencià correcte”. Segons Suárez, qui també ha explicat que ja va plantejar-se enviar l’alerta als mòbils a les 17:15 i a les 17:38, tot just el Cecopi havia començat a funcionar, malgrat que finalment encara es tardaria pràcticament tres hores a fer-se, fins a les 20:11.
Els motius d’aquest retard continuen sense aclarir-se, però Suárez ha posat sobre la taula que tant la consellera d’Emergències, Salomé Pradas, com el president de la Diputació de València, Vicente Mompó, van “corregir” el missatge en valencià, canviant paraules com “aquest” per “este” i “tipus” per “tipo”, a més d’exigir que es llevara l’accent a València. Paraules com “aquest”, malgrat que són plenament normatives segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, és una de les expressions en valencià més odiades pel secessionisme lingüístic, que la consideren “catalana”.
Mompó no ha trigat a respondre a la notícia via el seu perfil a la xarxa social X, on ha negat els fets i ha assegurat que el que ell volia era que “s’enviara l’alerta d’una puta vegada” i que “hui dia, encara no entenc per què es va tardar tant”.
Com a prova de l’afirmació, el president provincial explica que “tot i que València s’hauria d’escriure en accent tancat, l’escric en obert, com marca la normativa. No és creïble que eixe dia diguera el contrari”.
El dubte persisteix
Del missatge de Mompó a X, destaca sobretot que ell, que es trobava físicament a la reunió del Cecopi, no sàpiga “per què es va tardar tant” en enviar l’alerta als mòbils. I més, ara que se sap que ja a les 17:15 estava aquesta opció sobre la taula, i no com va assegurar Pradas en un primer moment que “ella no sabia que això es podia fer”. L’hora en què finalment va fer-se efectiu l’enviament ja havien mort la gran majoria de víctimes d’aquell fatídic dia.
Malgrat que el debat de redacció poguera endarrerir uns minuts l’enviament del missatge i que aquest fet en si ja siga molt greu, tampoc explica el retard de tres hores ni la redacció final demostra que l’ortografia o el model lingüístic foren una gran preocupació aquell dia. Per exemple, a la versió en valenciana és van deixar la “i” a hui, així que es llegia “hu dimecres”.
El fet inqüestionable és que l’ES-Alert no va enviar-se definitivament fins que Pradas no va aconseguir parlar amb Carlos Mazón a les 20:10. Conversa que va durar 48 segons i just en acabar-se la telefonada es va enviar el missatge.
