L’Audiència de València ha confirmat la decisió de la titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de Catarroja (l’Horta Sud) d’inadmetre la querella formulada per l’associació Hazte Oir contra la delegada del Govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, en la causa penal de la dana.
Així, Hazte Oir va recórrer la inadmissió, en una interlocutòria del mes de febrer, de la seua querella contra Bernabé. En el seu escrit, al·legava que la delegada del Govern espanyol tenia la facultat per a declarar l’emergència estatal i sostenia que “evidentment” tenia responsabilitats en matèria de responsabilitat civil, que no són competències exclusives de la comunitat autònoma, per la qual cosa entenia que “podria parlar-se de concurrència de responsabilitats o culpes, però no d’exclusió de responsabilitat” per part de Bernabé.
Així mateix, entenia que resulta “totalment improcedent” que acabada d’iniciar la instrucció, la jutgessa instructora “ja decidira de manera categòrica i indiscutible” que la competència en protecció civil és autonòmica perquè aquest argument “ja fa que no servisca de res la instrucció, perquè des del moment inicial ja s’ha fet una imputació directa de responsabilitats poc compatible amb el nostre estat de dret”. A parer seu, no es tracta de si l’administració autonòmica “va fer el que devia, podia o era convenient o no ho va fer” sinó de si Bernabé, en exercici de les seues competències, “va fer el que devia, podia o era convenient fer”.
No obstant això, segons la sala, en els delictes de comissió per omissió és necessari “un poc més que un deure formal”: és necessària una posició de “garant” en termes de l’article 11 del Codi Penal pel que manté que “no basta la mera infracció d’un deure, sinó que ha de concórrer” aquesta posició de “garant” que, en aquest cas, no es justifica en el recurs.
“Competència exclusiva” de la Generalitat
Davant l’argument d’aquesta part de les funcions contemplades en l’article 36 de la Llei 17/15 per als delegats del Govern espanyol, la sala assenyala que la Llei 13/2010 explica que l’Estatut d’Autonomia estableix la competència exclusiva en protecció civil a la comunitat autònoma, sense perjudici de l’arreplegat en l’article 149 de la Constitució Espanyola.
Així mateix, remarca que en aquesta norma s’indica que el Consell és l’òrgan superior de direcció i coordinació de la protecció civil al País Valencià i que a la conselleria que tinga atribuïda la competència en matèria i gestió d’emergències li correspon gestionar el Centre de Coordinació d’Emergències.
I és al titular d’aquesta àrea qui ha de proposar al Consell que eleve sol·licitud al Ministeri de l’Interior de la declaració d’una situació d’emergència d’interés estatal i exercir el comandament únic de l’emergència dirigint els plans de protecció civil.
“La consellera exerceix el comandament únic”
En aquesta línia, afegeix que, a més, el Pla Especial davant el Risc d’Inundacions al País Valencià estableix que correspondrà a la Generalitat la direcció del pla en les emergències declarades de situació 0, 1 i 2. I, per tant, a partir de l’al·legat per les parts, quan es declara l’emergència situació 2, la consellera exerceix el comandament únic de l’emergència dirigint els plans de protecció civil.
Per tant, sosté que la “mera referència” que es fa en el recurs a l’article 36 de la Llei 17/15 és “insuficient” i d’ací no es desprén la posició de “garant” que possibilite la comissió per omissió dels delictes que atribueixen a Bernabé.
Per a la sala, tampoc justifica com és possible que la conducta que se li atribueix per no efectuar la declaració d’emergència estatal haja produït el resultat del 29-O, quan no té competència per a acordar aquesta declaració “i que ni tan sols és sol·licitada per qui té la competència de protecció civil (la comunitat autònoma) ni és necessària perquè qui pot acordar-la efectivament ho faça (el Ministeri de l’Interior) i que ha de relacionar-se amb l’article 36 de la Llei 17/15 (que tampoc en els termes que planteja és suficient)”.
