Xavi Leal es confessa «sobrepassat»per l’onada de solidaritat que han rebut i encara la conversa un poc desorientat, sense saber molt bé per on començar. És el director del CEIP Jaume I de Catarroja, un centre que, dins dels paràmetres del que ha suposat la DANA «ha eixit prou bé». Per açò i per la seua ubicació a un dels accessos del municipi, va servir durant les primeres setmanes com a centre logístic de distribució d’ajuda humanitària i com a seu del Lloc del Comandament Avançat local. «Ací teníem els bombers, militars, protecció civil… fins i tot dormint-hi» –recorda Leal, qui també apunta com la tasca de centre logístic va començar ja el mateix dia 30 d’octubre «quan amb una quants veïns vam apartar el fang per accedir a la cuina hi poder repartir les reserves d’aigua i menjar que hi havia».
I després va vindre l’onada de solidaritat. «Han estat desenes d’escoles, valencianes, catalanes i d’arreu de l’estat que s’han preocupat per nosaltres i han demanat com podíem ajudar. Sovint ha costat canalitzar tantes ganes –explica el director, en cara que aclareix que ha estat per bé,- però molt pitjor hauria estat que ningú haguera pensat en nosaltres».
Un d’aquests centres que s’han mobilitzat pel Jaume I es troba a l’Esquirol (Osona), un xicotet poble de prop de 2.700 habitants a 450 quilòmetres de Catarroja. La cap d’estudis de l’Institut Escola El Cabrerès, Ia Camps explica que la iniciativa va sorgir un poc per casualitat: «Els nens havien vist les imatges per la televisió i venien molt impressionats. Vam pensar que havíem de fer alguna cosa i a través de familiars a València ens van posar en contacte amb el Jaume I».
Aquest «alguna cosa» s’ha convertit en una activitat frenètica per recollir fons per a l’escola de l’Horta Sud. «Des d’un primer moment teníem clar que enviar diners era molt més efectiu que enviar material, així que enlloc de recollir roba o llibres ens vam centrar en activitats que pugueren recaptar», detalla Camps. Cada curs ha fet una llista de les coses amb les quals podia ajudar, els d’ESO van organitzar una xocolatada, els més petits van enviar postals de Nadal, l’espectacle de Nadal de l’escola va tindre una taquilla inversa i un curs va fer una manualitat pels qui col·laboraven… De fet, l’escola ha creat una comissió de solidaritat composta per mestres i famílies i pretenen mantenir un calendari regular d’una activitat mensual. «Idees en tenim moltes, una caminada nocturna, destinar els beneficis de la parada de Sant Jordi…» continua Camps, qui explica que ja porten recollits 1.500 euros. «És una quantitat important per a una escola tan petita», continua.
Reparació del pati
Aquests diners hauran se servir per reparar els patis del CEIP Jaume I, un centre pioner en els patis actius, amb molta infraestructura, i que han quedat totalment arrasats. «Teníem tres patis i reconstruir-los costa un 16.000 euros cadascun. L’Ajuntament s’ha compromés a pagar-ne un, la Conselleria ha anat pegant bandades. Com no som un punt roig, o siga que podíem obrir, no som prioritaris i tot va molt lent. Per exemple van vindre a arreglar les portes exteriors, però han deixat la faena a mitges. Tot així, molt confús. Ens van ingressar 10.000 euros, però no encara sabem perquè podem gastar-los», explica Leal, per ajudar a visualitzar la importància d’aquestes campanyes de solidaritat.
La solidaritat com a ferramenta pedagògica
La solidaritat entre escoles, però, no ha estat sols material. Ha tingut un component emocional i pedagògic molt important i que ambdós docents destaquen. «Quan vam reobrir l’escola ja havien arribat centenars de cartes d’altres escoles de molts llocs i açò va animar molt als nostres xiquets, que venien d’una experiència molt dura», recorda el director del Jaume I. De fet, confessa que l’allau de cartes i postals ha estat tan gran que han renunciat a respondre-les totes. «Al principi ho fèiem, però va arribar un moment que era impossible, els xiquets no farien res més». Amb tot, destaca la importància «de saber que algú pensa en tu». «Pensa –destaca- que açò és una espècie d’illa, que els xiquets arriben ací creuant carrers plens de fang i muntanyes de cotxes, el paper de l’escola per superar la situació és important, i també aquest acompanyament». Per a un futur pròxim estan pensant alguna forma de retorn, com un club de lectura compartit amb alguna escola via connexions on-line.
A 450 quilòmetres de Catarroja, Camps també li troba molts punt positius a la mobilització solidària: «com a comunitat educativa ens ha unit molt, però és que com a docents, ens ha permès treballar coses tan diverses com els valors, la responsabilitat, fomentar l’organització dels nens, que tinguin una idea i la posin en pràctica, la petinença de grup i tot per ajudar a una gent que vulguis o no, veus molt propera, no és un debat o una acció més simbòlica o teòrica, sinó que perceps que el que fas és important i té efectes». Entre el retorn més emotiu que han rebut destaca el vídeo que els van enviar del dia de la reobertura del Jaume I: «va ser molt bonic veure com tots aquells nens entraven tant contents a escola».
