El president de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera de València, l’investigador Carlos Sanchis, ha afirmat que la neteja i el manteniment del barranc de Xiva o de Poio «no ha tingut influència» en el desbordament per la DANA del passat 29 d’octubre, que ha deixat 224 morts i tres desapareguts al País Valencià, ni en les conseqüències d’aquest sobre el llac. Sanchis ha subratllat que, «amb 3.500 metres cúbics per segon, la vegetació es queda en res», i en aquest esdeveniment i llit concret, considera que no ha tingut cap efecte.
Durant la seua compareixença en la segona sessió de la comissió de l’Ajuntament de València per a la recuperació de les zones afectades, Sanchis ha analitzat les conseqüències de la riuada al parc natural i ha proporcionat possibles solucions «en l’àmbit social». Ha recalcat que han fallat diversos elements, incloent-hi la falta d’infraestructures hidràuliques, els sistemes d’alerta d’emergència i un urbanisme incapaç de respondre durant les últimes dècades a situacions com aquesta. «Hi ha una absència total d’educació en la població respecte d’aquestes coses», ha indicat.
L’expert ha advertit sobre els riscos de treballar «només» en una d’aquestes línies d’actuació i ha proposat una solució transversal que implique educació, alerta i emergència, urbanisme i infraestructures. Per a evitar-ho, ha apostat per respostes d’urbanisme «adequades» i ha avisat que les infraestructures hidràuliques donen una «falsa sensació de seguretat» a les àrees urbanes. «Si no disposem de sistemes d’alerta i emergència, no ens garantiran mai el risc zero, cal tindre a la població preparada», ha subratllat. Per això, ha lamentat la falta de coordinació a escala metropolitana i ha destacat que els tècnics perceben una coordinació insuficient i difícil en aquests moments.
L’impacte ambiental
Sobre l’impacte ambiental, Sanchis ha explicat que l’aigua que ha desembocat al llac ha sigut «de bona qualitat», amb sediments nets, tot i que alguns residus han pogut arribar a l’Albufera. Ha assenyalat que en la zona nord, especialment a Massanassa, s’han acumulat residus sòlids, i ha mostrat preocupació per la presència de productes farmacològics, cosmètics i altres substàncies tòxiques, com ara microplàstics i pèl·lets, que cal retirar amb urgència per evitar que passen al sòl, la fauna o la flora.
En termes de recuperació, Sanchis ha indicat que la neteja de les depuradores danyades per la DANA ha permès «minimitzar l’impacte» al llac, malgrat que encara queden problemes per resoldre.
Respecte de les actuacions, ha esmentat el «problema administratiu» dels pressupostos d’emergència, ja que no permeten solucionar intervencions que en un futur eviten que les mateixes situacions. I, com a actuacions d’emergència, ha esmentat la retirada de residus, aigües fecals i fangs del barranc per a evitar que, quan torne a circular l’aigua, es dirigisquen cap a l’interior del llac. «Aquestes coses no s’entén que encara estiguen succeint, convindria actualitzar-ho perquè la DANA ha afectat aquests sistemes i poden estar produint-se abocaments dels quals no teníem constància», ha lamentat.
Així mateix, Sanchis ha remarcat la importància de restituir les motes, perquè, quan es buiden els camps d’arròs per a iniciar la campanya, existirà «una pressió des de l’altre costat que trencarà la mota, inundarà els camps i n’impedirà el cultiu». Sobre aquest tema, ha apuntat que aquelles motes que tenien una coberta vegetal han resistit «molt millor» que les que estaven «pelades, netes o desproveïdes de vegetació».
També ha posat l’accent en la necessitat d’impulsar una batimetria del llac per a poder abordar els processos de regeneració i caracteritzar «com ha canviat l’aiguamoll en els últims 20 anys», i comprovar l’efecte de l’«arribada sobtada de sediment» a conseqüència de la riuada.
Finalment, quant a les necessitats pressupostàries per a la recuperació, ha indicat que el cost és difícil de determinar en aquest moment, però ha deixat clar que la captació de fons europeus i estatals seria clau per a les accions a llarg termini.
