La jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la gestió de la dana ha tornat a rebutjar atribuir a la delegada del Govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, la condició d’investigada en la causa així com elevar una exposició raonada i traslladar les actuacions al Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) per a la imputació del president de la Generalitat, Carlos Mazón.
La magistrada respon així en una interlocutòria d’aquest dilluns la petició formulada en aquest sentit per una acusació particular que al·legava que cap dels dos havia sol·licitat la declaració d’emergència estatal el 29 d’octubre.
Protecció civil és competència autonòmica
En el cas de Bernabé, la magistrada reitera que la protecció civil és competència autonòmica, segons estableixen l’Estatut d’Autonomia i la llei autonòmica 13/2010 i que va quedar palés la “inactivitat, connectada amb les defuncions i lesions del 29 d’octubre, es va produir en l’àmbit autonòmic”.
En aquesta línia, remarca que l’atribució de la condició d’investigat “només es pot sustentar en l’existència d’un nexe causal entre la inactivitat dels qui s’atribueix la condició d’investigats, la seua posició de garants i les defuncions”.
I subratlla que, quan la declaració d’emergència d’interés estatal es faá a iniciativa del Ministeri de l’Interior, “es precisarà, en tot cas, prèvia comunicació amb la comunitat autònoma o comunitats autònomes afectades, per mitjans que no perjudiquen la rapidesa de la declaració i l’eficàcia de la resposta pública”.
La magistrada recalca que ni es va declarar estatalment ni es va proposar per l’administració autonòmica valenciana, de la qual formaven part els investigats Salomé Pradas i Emilio Argüeso, com a consellera i secretari autonòmic.
La declaració d’emergència, competència de Mazón
Així, sosté que va existir consens en l’àmbit autonòmic i estatal que no procedia la declaració d’emergència estatal ni el 29 d’octubre ni en els dies posteriors i tampoc es va declarar la situació d’emergència catastròfica a l’empara del que es disposa en l’article 12.4 de la Llei Valenciana de Protecció Civil, competència que s’atribueix al president de la Generalitat Valenciana.
En tot cas, manté que la declaració d’emergència estatal no calia per a alertar a la població i que s’adoptaren mesures d’autoprotecció i afegeix que l’anàlisi del succeït després del 29 d’octubre no és objecte d’aquest procediment.
“El que es va produir en els dies posteriors, la devastació de les poblacions, la falta de recursos essencials com a llum, aigua, telèfon, la tardança en l’ajuda és una qüestió distinta a allò que es dilucida en el present procediment”, reitera.
Mazón i el TSJ
Respecte de Mazón, la magistrada indica que no és procedent elevar una exposició raonada al TSJ perquè es puga investigar el president -atesa la seua condició d’aforat- i assenyala que aquest pas “ha d’ajustar-se als requisits i exigències” d’una de l’alt tribunal valencià del 23 de desembre en el qual s’indicava que aquesta remissió es farà si “esgotada la instrucció consten indicis sòlids contra la persona aforada enfront de la qual es va dirigir la querella” i per a això hauran de practicar-se totes les diligències d’investigació necessàries per a permetre una més fundada decisió sobre la racionalitat dels indicis d’existència d’infracció penal i dels quals puga haver-hi de participació en ella de l’aforat.
En aquest cas, la instrucció no està esgotada -subratlla que segueix el seu curs i s’ha donat la possibilitat de declarar com investigat al president a la vista de les denúncies i querelles formulades contra ell- i, per tant, ha de rebutjar-se aquesta petició d’elevar una exposició raonada al TSJ.
