La magistrada del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja (l’Horta Sud), que investiga la gestió de la dana, ha rebutjat prendre declaració com a investigat al cap de Climatologia de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a València, José Ángel Núñez, tal com havia demanat l’acusació popular que exerceix el partit polític Valores, fundat per Alfonso Galdón, un exdirigent de Vox.
Per a la jutgessa, la petició d’aquesta formació, que atribueix a Núñez homicidis dolosos, «mostra un desconeixement palés no sols del succeït el 29 d’octubre del 2024, sinó també els dies previs, l’actuació que va tindre en el Cecopi el testimoni, com també s’evidencia el desconeixement dels tipus penals que són objecte d’aplicació, atés el que ja està resolt per l’Audiència de València en diverses resolucions, i les previsions i avisos de l’Aemet».
En aquesta línia, insisteix que atribuir homicidis dolosos al cap de l’Aemet és desconèixer l’objecte de la instrucció, les resolucions del jutjat i de l’Audiència de València. El mateix desconeixement que evidencien les referències de la formació Valores a tipus penals com ara l delicte d’omissió del deure de socors.
La jutgessa destaca també que l’existència d’avisos previs de l’Aemet queda reflectida “de manera extensa” en l’informe que obra en les actuacions i es constata en la documentació que disposava la Conselleria encarregada de les emergències. La mateixa documentació que va ser utilitzada per altres institucions a fi d’adoptar les mesures oportunes.
El dia de la catàstrofe
“Que el dia 29 d’octubre del 2024 era el dia àlgid de la dana va ser alertat prèviament i així era conegut públicament a través dels mitjans de comunicació”, recorda la magistrada en la interlocutòria, en la qual, a més, remarca que les previsions meteorològiques per a aquesta data “es van fer realitat”.
A més, considera que el fet que a les 15.00 hores es decidira que la reunió del Cecopi havia de començar a les 17.00 hores “resulta inexplicable i no només per les referides previsions meteorològiques dels dies anteriors, sinó per tot el que havia succeït ja des de primera hora del matí del dia 29 d’octubre”.
També destaca que desconnectar l’Aemet de la reunió del Cecopi -la qual cosa en un informe es va qualificar “desencertadament” com un “període de treball exclusivament presencial”, especialment pel nul resultat d’aquest treball-, “són circumstàncies, decisions o inactivitats que no es poden atribuir al testimoni”.
La magistrada indica que les afirmacions d’aquesta acusació popular pretenen convertir al testimoni en responsable de la “inactivitat” d’uns altres i “no reflecteixen ni l’actuació real” del tècnic de l’Aemet en els dies previs ni en el mateix dia ni en les seues compareixences públiques.
Així mateix, defensa que aquesta argumentació “no nomé s’aparta de la realitat, de la mera lògica, sinó també de la normativa aplicable en la gestió de les emergències, l’Estatut d’Autonomia, la Llei autonòmica 13/2010, de 23 de novembre, de Protecció Civil i Gestió d’Emergències, el pla especial d’inundacions, i del succeït en el Cecopi el 29 d’octubre del 2024”.
La instructora afegeix que “cap referència, ni pels seus noms, càrrecs, o Administració de la qual formaven part, es fa als qui realment ostentaven aquesta posició de garants i posseeixen la condició d’investigats”, i subratlla que, d’altra banda, es tracta d’una “argumentació absolutament superada, resolta ja per l’Audiència, que ja va ser utilitzada infructuosament per a atribuir responsabilitat a altres partícips en el Cecopi i que suposa, encara que poguera semblar una defensa dels investigats, un reconeixement explícit de la seua total passivitat en la presa de decisions”.
