La jutgessa que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre de 2024 ordena a la Conselleria d’Emergències i a la productora contractada aquell dia que lliuren el material audiovisual “sense cap mena d’edició de la gravació i so”. La decisió, recollida en una resolució signada aquest dilluns 20 d’octubre de 2025, atén la petició formulada divendres per l’acusació d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), que va alertar de l’existència d’un ‘reel’ d’Instagram publicat el 29 d’octubre de 2024 per l’aleshores consellera d’Interior, Salomé Pradas, amb “preses que no coincideixen amb cap dels vídeos coneguts fins ara”.
La magistrada de Catarroja (l’Horta Sud) assenyala que el visionament aportat per ACPV “no coincideix completament amb el remés fins ara per la Conselleria ni per la productora” i, per això, requereix el metratge complet. “La gravetat dels fets objecte d’investigació exigeix l’aportació de totes les gravacions, partint que ens trobem davant d’una investigació penal amb un gravíssim resultat lesiu”, raona la jutgessa, que subratlla que “les imatges i el contingut de l’àudio d’anteriors gravacions han permés conéixer qüestions especialment rellevants”.
ACPV havia detallat que el ‘reel’ —de 59 segons i sense so— mostrava un rellotge marcant les 12.46, plans del subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, des d’altres angles, i converses de Pradas amb tècnics del 112 “en moments diferents dels coneguts fins ara”, a més d’un tancament amb l’anagrama de la Conselleria de Justícia i Interior. Davant aquest material, la instructora emfatitza que “la vigilància de barrancs correspon a Emergències” segons el Pla Especial d’Inundacions, i apunta que els investigats coneixien “l’obligació de control dels barrancs i la responsabilitat en el desplegament d’efectius” per a garantir-la.
Cita a declarar l’assessor de Pradas i contrast amb l’Instagram
La jutgessa acorda també citar a declarar l’assessor de Pradas, després que ACPV demanara localitzar-lo per a obligar-lo a entregar amb urgència els vídeos que haja gravat el 29 d’octubre de 2024 i conserve al telèfon o en qualsevol dispositiu seu o de la Conselleria. “Una vegada rebuda la declaració, s’acordarà el que corresponga respecte de l’aportació d’aqueixos vídeos”, estableix en una de les interlocutòries. A més, la instructora accepta el contrast judicial entre el vídeo remés per ACPV i el ‘reel’ encara visible al compte d’Instagram de Salomé Pradas.
En aquella publicació, la llavors consellera advertia: “Demanem molta precaució als veïns i veïnes dels municipis per on discorren el riu Magre i el barranc de Poio. Hem decretat l’emergència hidrològica en aquestes zones. Nivell 2 d’emergència a Requena/Utiel. Hem sol·licitat col·laboració de l’UME”. I afegia: “Seguisquen els consells dels serveis d’emergències, no creuen els llits ni s’acosten a vessants. No isquen de casa si no és necessari. Informen-se a través de @gva112. Seguiment des del Centre d’Emergències de l’Eliana (Camp de Túria), ens desplacem a la Ribera i coordinació amb tots els serveis d’emergències”.
Divendres passat, Pradas va reaccionar a la petició d’ACPV amb una història a Instagram: “Quina novetat: un any després alguns s’assabenten que vaig estar al peu del canó tota la jornada”.
Rebuig a reclamar a la CHX les actes del 19 de desembre
En una altra interlocutòria, també d’aquest dilluns, la jutgessa rebutja la sol·licitud de les defenses de Salomé Pradas i de l’exsecretari autonòmic Emilio Argüeso —tots dos investigats— de requerir a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) si existeix gravació o acta de la reunió de la junta de govern celebrada el 19 de desembre de 2024. “Aqueixa gravació no té relació amb els fets que s’investiguen”, indica la instructora, que recorda que es tracta “d’una reunió celebrada temps després del 29 d’octubre de 2024” i que “no permet esclarir el que va succeir” atesa “la ingent prova documental i testifical” ja incorporada a la instrucció.
La resolució reitera “una vegada més” que “la competència de la vigilància dels barrancs […] correspon al Centre de Coordinació d’Emergències, dependent de la Conselleria d’Emergències”. I afegeix que, “a la vista dels interrogatoris de testimonis i perits, i informes aportats, no consta per ara un seguiment en la vigilància del cabal de barrancs que havien de fer els directors del pla, inclòs el 29 d’octubre”. Entre les referències, la instructora destaca l’anotació manuscrita atribuïda a Pradas sobre el barranc de Poio (l’Horta Sud) i la mobilització de bombers forestals, així com “l’intent de mobilització, el 28 d’octubre, d’agents mediambientals de la Conselleria de Medi Ambient, dels quals no consta ús el dia 29 per part d’Emergències”.
La investigació judicial, oberta arran de la barrancada que va provocar 229 víctimes mortals, continua la recopilació de proves audiovisuals i testimonis per a delimitar responsabilitats administratives i penals en la gestió d’aquella jornada al País Valencià.
