La jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre ha admés en una resolució la personació en el procediment judicial de Mai Més València com a acusació popular prèvia consignació de fiança per import de 6.000 euros en el termini de 10 dies hàbils.
L’entitat va sol·licitar la personació en la causa i va reclamar que s’establira la fiança tenint en compte que es tracta d’una associació sense ànim de lucre, de recent creació i sense finançament públic.
La magistrada, després d’estudiar la seua sol·licitud, ha decidit estimar-la i imposa a Mai Més la fiança de 6.000 euros. Sobre aquest tema, recorda que la compareixença de l’associació es produeix només uns dos mesos després d’incoat el procediment i en plena fase d’instrucció, de manera que no consta cap acusació formal per part del ministeri públic ni de cap part. En aquesta situació té sentit l’exigència de fiança prevista en l’article 280 de la Llei d’Enjudiciament Criminal a fi de garantir les possibles responsabilitats pecuniàries, sosté.

Mai Més va sorgir a principis de novembre a partir d’una iniciativa en la xarxa impulsada per la plataforma Greuges Pendents, liderada per Juan Cardona, Andrea Kruithof i Quico Miralles, per a formular una denúncia popular contra el Consell que encapçala Carlos Mazón per la gestió de la dana. De fet, van engegar un formulari a través de les xarxes socials en el qual van arreplegar milers de signatures i intentar fer un equip de prop de més de cent juristes perquè presentaren una querella. També plantejaven treballar en una altra línia de prevenció per a estudiar les infraestructures necessàries perquè no es repetira una tragèdia d’aquestes característiques.
Aquest «col·lectiu ciutadà sense adscripció partidista», segons es defineix, està integrat per «persones amb trajectòria en l’activisme social i polític valencià que, davant la magnitud del desastre i la passivitat de les institucions (tant autonòmiques com estatals) i els partits de l’oposició, decidim organitzar-nos per a exigir responsabilitats i evitar que l’oblit sepulte la veritat i la justícia».
Per a portar avant les accions legals, Mai Més ha reunit a quasi 500 voluntaris de diversos perfils: jurídics, tècnics (perits, geògrafs, enginyers) i ciutadania disposada a col·laborar en la localització de víctimes i testimonis de la tragèdia. No obstant això, finalment la plataforma ha optat per la personació sense necessitat de presentar una querella.
Els advocats de la plataforma consideren que hi ha fonaments per plantejar la responsabilitat penal quan la inacció governamental ha tingut conseqüències greus, com ara en els casos d’homicidi imprudent, en aquelles zones on s’han produït pèrdues de vides humanes.