La jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que instrueix la causa per la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024 ha desestimat la sol·licitud d’una acusació particular perquè declarara com a testimoni el portaveu d’ERC al Congrés espanyol, Gabriel Rufián, per a explicar “com, quan i on” li van entregar un fragment de corda que el polític va mostrar durant la compareixença de l’exconsellera d’Interior Salomé Pradas, imputada en el procediment, en la comissió d’investigació de la cambra baixa.
En aquella sessió, el parlamentari d’ERC es va acostar a l’estrada per a donar a Pradas un tros de corda de la qual, segons va recordar, es va agarrar una xiqueta que va morir en la catàstrofe i que els familiars de les víctimes li van fer arribar perquè l’entregara a l’expresident valencià Carlos Mazón. Com se li va oblidar donar-la a l’excap del Consell, Rufián la va deixar damunt la taula en la qual compareixia l’exconsellera.
L’acusació que ha fet la petició sol·licitava que la magistrada cridara a atestar Rufián i la família de la menor morta. No obstant això, la jutgessa rebutja aquestes pretensions, ja que, assevera, “el patiment i mort de la menor de nacionalitat xinesa, el dolor de la seua família i les circumstàncies de la seua defunció són àmpliament coneguts”.
Nuria Ruiz Tobarra recalca, en una interlocutòria d’aquest divendres que els progenitors de la menor morta, d’11 anys, “no necessiten que se’ls cite una altra vegada”, atés que ja van acudir al jutjat. Tampoc han d’explicar, com tampoc Rufián, per què aquest tros de corda es trobava en poder d’aquest diputat.
“Estan en el seu perfecte dret de donar la corda a qui estimen pertinent. El tros de corda no constitueix la prova de la defunció, ja que el seu cos va ser trobat, ni de la forma en què va morir. Les circumstàncies en les quals va morir van ser ja narrades, no només per la seua família, sinó per una testimoni, que va resultar lesionada. Malgrat tots els seus esforços, no va poder salvar-la. Aquesta testimoni i perjudicada ho va relatar davant aquest Jutjat, en presència del seu lletrat, i a la comissió del Congrés”, remarca.
“Quina informació van rebre per a salvar la filla? Cap”
I insisteix la magistrada: “Els pares no és que no necessiten tornar a declarar. És que no deuen. No fa falta apel·lar a l’Estatut de la Víctima per a saber que és absolutament perjudicial tornar a relatar en seu judicial i de manera injustificada el que va succeir”.
“Tampoc cal citar-los per a preguntar-los quina informació van rebre abans i durant la dana, perquè la resposta és senzilla. Per a salvar la vida de la seua filla? Cap”, diu, contundent, la jutgessa.
Igualment, nega la sol·licitud que feia aquesta acusació d’incorporar la còpia íntegra de la declaració de Salomé Pradas davant la Comissió del Congrés, una cosa que -recorda- “ja es va descartar en una resolució anterior que se centrava en la impossibilitat de convertir la versió de la investigada en una amalgama amb un triple origen: la declaració judicial (amb assistència lletrada), les declaracions en els mitjans de comunicació (sense assistència lletrada) i les compareixences en les comissions d’investigació (amb obligació de dir veritat). Només és factible el primer.”
“No aporta res”
“Aquesta còpia no aporta res a la instrucció de la causa, ni a la investigació de la defunció”, emfatitza la magistrada, que manifesta a l’acusació que “no pot actuar en defensa dels interessos dels pares” de la menor morta.
“Els pares ja tenen qui els defense com a acusació particular, formen part d’una associació de víctimes personada en la causa: l’Associació víctimes de la Dana 29 d’octubre del 2024”, rebla.
Sobre la sol·licitud de testifical de Gabriel Rufián, explica la instructora que només és possible quan es parteix de l’existència d’indicis de delicte en l’aforat. Per tant, “ni s’afirma per l’acusació, ni es coneix quin delicte hauria comés el senyor Gabriel Rufián ni quina relació tindria amb la investigació objecte de la causa”.
La resta de les peticions, continua, ha de descartar-se igualment. “Ni és procedent la unió a aquesta causa com a peça de convicció del tros de corda, ni la realització d’una pericial que analitze l’existència de restes biològiques”.
I acaba: “No hi ha cap dubte sobre com va morir la xiqueta. Cap de les parts. No s’ha de corroborar ni per l’estat de les fibres, ni s’han d’estudiar sediments en el tros de corda (una cosa molt difícil), ni molt menys s’ha d’efectuar una anàlisi pericial que valore la coherència de la perícia amb el relat d’uns pares que van veure amb impotència com desapareixia la seua filla. No calen pericials sobre el tros de la corda per a saber què va ocórrer, consta perfectament documentat en la causa”.
