La jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre insisteix que l’objecte d’aquest procediment és “l’alerta tardana a la població”, que va tindre com a conseqüència que la població “no poguera adoptar mesures d’autoprotecció”, una decisió que “ja va arrancar d’una convocatòria tardana del Cecopi“.
En aquesta línia, la magistrada recull en una interlocutòria que la defensa de l’exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, investigada en la causa, va arribar a manifestar que “el Cecopi i el nivell 2 estaven previstos per a quan la inundació ja s’havia produït de manera generalitzada“. “Aquesta asseveració permet entendre que no es pot justificar el que desgraciadament va ocórrer el 29 d’octubre del 2024”, assenyala la jutgessa, que recalca que sobre aquesta qüestió, el 9 de maig, un perit va assenyalar: “Fixe’s el que acaba de dir, quan la inundació ja és generalitzada; llavors a mi ja no em fa falta un Cecopi, per a què vull un Cecopi? Si la inundació ja està generalitzada estem superats“.
Mentides sobre la presa de Forata
D’altra banda, en la interlocutòria, la jutgessa qualifica d’“autèntica mentida” la repercussió de la presa de Forata en la crescuda del barranc de Xiva o de Poio, ja que pertany a una altra conca, i ha descartat totalment que les defuncions i les lesions “tingueren qualsevol tipus de relació” amb aquest embassament.
De fet, subratlla que s’ha de descartar que Forata “tinguera qualsevol tipus d’efecte negatiu en els successos del dia 29 d’octubre del 2024”. Al contrari, sosté, citant un expert que va declarar com a testimoni, que va produir un efecte “netament beneficiós”.
Aquesta presa “no va patir de desbordament, coronació o trencament que derivara en un augment de cabal de manera sobtada i inesperada i que provocara en definitiva les defuncions”, segons va expressar “de manera clara, precisa i extensament” un enginyer hidràulic professor de la Universitat Politècnica de València, indica.
La instructora es pronuncia en aquests termes en aquesta resolució en la qual rebutja la petició d’una acusació perquè declarara com a testimoni en la causa un participant en la ponència del Senat sobre el Projecte de Llei per a la protecció d’infraestructures crítiques, i que qualifica Forata com una “infraestructura crítica”.
Així assenyala que Forata “no va afectar, malgrat la insistència d’algunes representacions, en el barranc de Poio”. Per a la jutgessa instructora, aquestes afirmacions “errònies” eren “disculpables” en un primer moment de la investigació, però considera que “la insistència en el present moment processal manca de sentit, desvia la correcta anàlisi dels desbordaments en barrancs i rius, i no aporta cap element en la investigació de les defuncions”.
En aquesta línia, sosté que aquesta afirmació “no es basa en cap mena d’informe real o dada, més enllà de les conjectures, i s’aparta de la simple situació geogràfica de la presa, en aquest cas la de Forata, en relació amb els barrancs i llits”. Subratlla que el perit de la UPV va declarar que anava seguint els dies previs al 29 d’octubre les previsions d’Aemet, el paper de les quals va estimar “plenament encertat” i era “conscient de l’ompliment de Forata”.
La jutgessa subratlla que aquest perit “de manera clara va dir que en el cas del barranc de Poio no hi ha cap presa, cap obra hidràulica que faça d’efecte laminador”. Mentre que al Magre hi ha la presa de Forata que va començar pràcticament buida, amb una capacitat de 5 hm³.
I recalca que el perit va rebutjar “radicalment” que el barranc d l’Horteta rebera aigua de la presa de Forata perquè “es tracta de conques diferents”. “A Forata arriben les aigües que van començar a fer mal a Utiel. El paper de Forata, recalca, va ser “netament beneficiós'”. El que ix de Forata va cap a Algemesí i després conflueix amb el Xúquer, aigua avall”, subratlla la interlocutòria.
