La jutgessa del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja (l’Horta Sud) ha acceptat la incorporació a la causa de la gravació d’una mica més d’un minut feta pel cap de Climatologia de l’AEMET al País Valencià, José Ángel Núñez, de la reunió mantinguda pel Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI) el 29 d’octubre.
Així consta en una interlocutòria de la magistrada en la qual s’assenyala que, en la seua declaració testifical d’aquest dilluns, Núñez va manifestar haver efectuat una gravació d’una mica més d’un minut de la reunió del CECOPI, un àudio “actualment de difusió pública” i l’obtenció de la qual “ha d’estimar-se plenament lícita”, atés que “va ser feta per un dels intervinents oficials en la reunió i és pertinent, en conseqüència, l’aportació al procediment”.
L’àudio, que va difondre en el seu moment la cadena SER, és un enregistrament d’un moment de la reunió del CECOPI, al voltant de les 19.15 hores del dia de la dana, quan s’estava parlant de la difusió del missatge ES-Alert a la població i en el qual participen l’exconsellera de Justícia i Interior i investigada, Salomé Pradas; la delegada del Govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, i un tècnic.
No vulnera el dret a la intimitat
La magistrada assenyala que, si s’aplica la doctrina constitucional a aquest cas, no s’aprecia vulneració del dret al secret de les comunicacions, previst en l’article 18.3 de la Constitució, pel fet que la gravació s’entregue a un tercer ni vulneració del dret a la intimitat ja que el contingut no afecta el nucli íntim de cap dels interlocutors presents.
Per tant, sosté que en aquesta aportació al procediment “es compleixen plenament” els requisits jurisprudencials “tant pel que fa a l’àudio, com en la gravació de les imatges”. La jutgessa destaca, en primer lloc, que les reunions del CECOPI poden ser gravades i que el ministeri fiscal va sol·licitar l’acta o còpia de la gravació.
“No es tracta pròpiament de converses privades, sinó de la documentació d’actuacions administratives, que desafortunadament en el que correspon a l’aclariment del procés de decisió del succeït el 29 d’octubre del 2024, no es va dur a terme”, indica la jutgessa, que també cita una altra jurisprudència del Suprem i altres instàncies i afegeix que, en qualsevol cas, la gravació “no vulneraria ni el secret de les comunicacions ni el dret a la intimitat dels participants”.
En aquesta línia, remarca que aquesta és una reunió “en la qual s’havien d’haver adoptat les mesures per a salvaguardar la població” i “no es tractaven temes personals, íntims dels intervinents, sinó actuacions referides a l’emergència”.
“Aquest últim aspecte, el fet que no es veja afectada la intimitat dels participants, permet l’aportació al procés de la gravació íntegra, imatges incloses, no sols l’àudio, la qual cosa no seria en aquest últim cas, sinó l’aportació parcial d’una acta que no es va elaborar, ni de manera escrita ni es va documentar oportunament”, sosté la instructora, que afig que les imatges no es van obtindre ni en un recés ni una vegada finalitzada la reunió del Cecopi, sinó que eren “part essencial” d’eixa reunió.
Per tant, considera que la gravació és un element “de prova que permet igualment analitzar com i en quin moment es discutien les mesures destinades a alertar la població, nucli de la investigació”.
A més, fa notar que la inclusió de les imatges del CECOPI, en les quals es pot veure els seus integrants, “ha sigut acceptada de manera expressa” per la representació de la investigada Salomé Pradas, que va aportar justament a la causa una fotografia del CECOPI en la qual es pot veure els integrants de la reunió, sense que hi haguera “rastre d’oposició” per l’altre investigat, l’exsecretari d’Emergències, Emilio Argüeso, “i pel fet de les múltiples imatges que s’han obtingut de les reunions a través dels mitjans de comunicació en les quals apareixen les seues imatges i les dels altres participants”.
“Testimoniatge coherent i precís”
En un altra interlocutòria, la magistrada denega la pràctica d’un examen forense al testimoni José Ángel Núñez, que havia sigut sol·licitada per la defensa d’Argüeso. La jutgessa considera que Núñez va proporcionar un testimoniatge “coherent, precís, acompanyat d’elements que corroboren la seua versió” i que resulta de “grandíssima utilitat pel seu caràcter tècnic i per la seua intervenció en el CECOPI”.
En aquest sentit, qüestiona la sol·licitud de la defensa d’Argüeso, que va al·legar “llacunes de memòria” del testimoni i va avançar possibles accions contra el tècnic de l’AEMT. Per a la jutgessa, la prova demanada “no és sinó la mostra de la manca d’arguments de la defensa, que a part d’acompanyar-se d’un anunci d’accions (no sabem de quin tipus), és acompanyat per un atac directe a la persona del testimoni”.
Així, subratlla que davant “la impossibilitat, o directament la impotència, de rebatre mitjançant dades, fets o coneixements científics, la seua declaració, posa en dubte el seu estat mental”. La magistrada considera un “despropòsit absolut” la petició i avala la “claredat expositiva, raciocini, responsabilitat i sensatesa” de Núñez.
“No obstant això, i ací resideix la gravetat extrema de la sol·licitud d’aquesta prova, pretensió que es difon pels mitjans de comunicació abans de ser resolta, és la utilització de les afeccions psiquiàtriques o neuronals com un mitjà de desacreditació del testimoni, i que apel·la en definitiva a la deplorable estigmatització de les malalties mentals, que desgraciadament encara subsisteix en la nostra societat”, conclou.
Per part seua, la vicepresidenta portaveu del Consell, Susana Camarero aquest dimarts també va provar de desacreditar Núñez per, segons ella, la seua “absència absoluta d’autocrítica”, per la seua “falta de responsabilitat” i per la “incapacitat” de l’organisme en les seues previsions meteorològiques del dia de la dana.
