La jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud), que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, qüestiona l’últim informe de la Guàrdia Civil incorporat al procediment, per considerar-lo “erroni” i “incomplet”, i difereix de les seues conclusions, atés que descarta que hi haguera una “apagada informativa” per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). Així es desprén d’una interlocutòria en la qual denega la petició de l’acusació popular que exerceix Liberum d’investigar al president de la CHX.
La magistrada estima que l’informe de la Guàrdia Civil ha sigut interpretat per Liberum “de forma sui generis“. Ressalta que el mateix efectua una “extensa i minuciosa” recopilació de dades i comunicacions, però havia de limitar-se a elaborar una cronologia dels desbordaments en rius, barrancs i preses i la seua relació amb les defuncions. No se sol·licitava cap valoració respecte de les actuacions dels intervinents, aclareix.
A més, subratlla que es va demanar únicament la cronologia perquè l’anàlisi de la negligència, errades o posició de garant, “és exclusivament jurisdiccional”. Així, atés que l’informe sobre la cronologia dels fets incideix en valoracions que no corresponia a la Policia Judicial, “les mateixes no posseeixen eficàcia incriminatòria, ni tampoc exculpatòria, dels investigats ni de qualsevol altre implicat”.
També remarca que la causa estava plenament judicialitzada quan es va acordar la prova. “Quan es va encarregar la cronologia, no existia cap informe, ni atestat, elaborat per la Guàrdia Civil, que revelara o afirmara qualsevol classe de negligència o error en la gestió de l’emergència, en la causa dels 228 morts, per la qual cosa no era factible i no es va acordar en cap moment traslladar una valoració d’aquest abast a la Policia Judicial, que no l’havia efectuada d’ofici en el seu moment”.
I afegeix: “Qualsevol valoració exclusivament policial de les negligències o incompliments estava condemnada al fracàs, perquè l’anàlisi se sustentaria sempre en una anàlisi limitada exclusivament a la prova documental”.
Així mateix, indica que l’informe de la Guàrdia Civil incideix en qüestions ja resoltes pel Jutjat i per l’Audiència de València. “Ja s’han efectuat coneguts pronunciaments sobre la participació i, fins i tot, responsabilitat penal de la CHX, o la responsabilitat de les persones encarregades de la gestió i direcció de l’emergència a través de les resolucions dictades sobre la procedència de la investigació i admissió de querelles contra Salomé Pradas i Emilio Argüeso“.
Informe “clarament incomplet”
La jutgessa també considera l’informe de la Guàrdia Civil és “erroni” pels “limitats” elements de prova que disposa en la seua elaboració. “Es tracta d’un informe extens, 220 pàgines, però que no pot atendre el que va succeir al Cecopi, a les testificals dels tècnics, a les declaracions dels familiars de les víctimes, que fixen en molts casos quasi el moment exacte en el qual van morir els seus afins -element de connexió amb el retard en l’alerta-, als perits que analitzen i analitzaran aspectes crucials sobre les previsions i els desbordaments”, exposa.
A més, la jutgessa considera que l’informe és “clarament incomplet”: “En l’anàlisi de la cronologia no es pot atendre exclusivament la informació sobre les previsions i desbordaments originades pels organismes oficials, ja fora de la CHX o l’Aemet, o del 112”. En aquest punt, la magistrada indica que l’informe “oblida” la “importància” dels mitjans de comunicació en el coneixement de la situació i evolució de l’emergència.
A més, ressalta que l’existència d’avisos de l’Aemet es va reflectir “de manera extensa” en la relació de les actuacions, inclosa en la documentació que es disposava per la Conselleria encarregada de les emergències, i aquesta informació va ser utilitzada per altres institucions, com ara la Universitat de València (UV), a fi d’adoptar les mesures oportunes.
“El fet que el dia 29 d’octubre del 2024 era el dia àlgid de la dana va ser alertat prèviament i així va ser conegut públicament a través dels mitjans de comunicació. Aquell mateix dia les previsions meteorològiques es van fer realitat”, assevera.
Sobre l'”apagada informativa”
Quant a la suposada “apagada informativa”, la jutgessa destaca que “l’única apagada que es va produir és el que va tindre lloc al Cecopi com a període de treball exclusivament presencial, que es va produir en dues ocasions, en moments crucials, i que, d’altra banda, no és objecte d’anàlisi en la seua repercussió i conseqüències en l’informe de la Guàrdia Civil”.
A més, assenyala que més enllà d’aquells punts en els quals la CHX no posseeix un control de l’aforament, el control dels barrancs ha d’efectuar-se a través del Centre de Coordinació d’Emergències (CCE), que en el pla especial d’inundacions assumiria el control dels barrancs. “És la Generalitat qui ha d’efectuar el control que efectivament no es produïsca un desbordament en aquests casos“, recalca.
“Els bombers forestals van ser desplegats i es van retirar. Difícilment es pot atribuir a la CHX ni al seu president que es retiraren els bombers, que no es controlara el desbordament, i que s’ocasionara l’aclaparador nombre de defuncions. Totes aquestes qüestions no són abordades per l’informe de la Guàrdia Civil”.
Respecte de les consideracions que s’efectuen sobre la presa de Forata i la seua repercussió en el barranc de Xiva o de Poio, la jutgessa indica: “Novament, s’inclouen valoracions i consideracions que no s’ajusten a l’exposat pels perits en la matèria”.
