La jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la gestió de la dana ha dictat una interlocutòria en què respon a la pràctica de diligències sol·licitada per l’exsecretari d’Emergències Emilio Argüeso, investigat en la causa junt amb l’exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, que un càrrec com el seu -el número dos en una conselleria- malgrat que ell mateix va declarar “insistentment”, que “no podia limitar-se a esperar que l’informaren, encara que les dades, les circumstàncies, les trucades i els informes estaven plenament al seu abast”. “Això fa difícilment admissible la tesi de la ignorància sobre l’evolució de l’emergència, però en qualsevol cas davant un esdeveniment meteorològic greu, podia sol·licitar ell mateix que se l’informara”, afirma.

A més, Argüeso havia demanat la declaració com a investigats del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo; la dels alcaldes de Paiporta, Maribel Albalat, Catarroja, Lorena Silvent, i Sedaví, José Francisco Cabanes; la del llavors inspector en cap del Consorci de Bombers de València, José Miguel Basset, i d’altres huit tècnics i alts càrrecs d’Emergències, però la magistrada rebutja que ho facen en aquesta condició i els cita com a testimonis juntament amb altres nou persones.

Així, la jutgessa subratlla que una declaració com a investigats “només estaria legitimada en la seua petició per qui ostenta la condició de perjudicat, i requeriria una motivació específica que no s’explicita en la petició” d’Argüeso, i afegeix que ni la integració d’aquestes persones en el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) ni el fet que formen part de l’Administració Autonòmica encarregada de l’emergència és “element suficient, tampoc les manifestacions dels investigats”.

“En cas contrari, ens trobaríem davant una evident atribució genèrica i indiscriminada de responsabilitats respecte d’uns fets d’extrema gravetat, en relació amb els quals s’ha detallat extensament el seu objecte, efectuat precisament per qui ostentava la condició de secretari autonòmic d’Emergències i respecte d’algun dels quals resulta clar que havien de seguir les seues instruccions i directrius en la gestió d’emergències. El contrari suposaria buidar el significat del que constitueix el càrrec que exercia com a secretari autonòmic d’Emergències”, assenyala la magistrada.

No es pot al·legar desconeixement

No es pot al·legar un desconeixement dels responsables d’emergències de la Generalitat Valenciana del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH), ni de la possibilitat d’accés a aquest, ni de manera paral·lela atribuir responsabilitat penal al president de la CHX, ni a pràcticament tots els càrrecs, directius o no, d’aquest organisme”, subratlla la instructora, que indica que, més enllà de la remissió de correus electrònics entre les 16.13 hores i les 18.43 hores que informaven sobre el cabal, “ha d’atendre’s a la informació que es proporcionava pel SAIH”, que va reflectir una pujada de 493.3 m³/segon a les 18h a 1.941 a les 19.20 h.

La forma de visualització era, com s’assenyala en l’informe de la CHX, a través de l’aplicació SAIHWIN, una app “que s’afirma es disposaria per la CCE”. En aquesta línia, assenyala que “no és admissible de cap manera” que es desconega per part del secretari autonòmic el SAIH ni la forma d’accés a les dades. I recalca que, en el cas que fora així, “aquesta ignorància seria part de la negligència que se li ha d’atribuir en la gestió d’una emergència”.

Sabia que “podien produir-se desbordaments”

A més, subratlla que ha de tindre’s en compte el tipus d’emergència davant la qual es trobava la demarcació de València el 29 d’octubre: “Un greu risc d’inundació” i recorda que el mateix investigat va remetre un missatge a les 14.44 hores, via whatsapp, a un xat en què deia que els barrancs “estan a punt de col·lapsar”.

“Això suposa un coneixement clar que podien produir-se desbordaments, no sols per la zona de Carlet, sinó també al barranc de Poio. S’oblida de manera reiterada que ha d’existir una connexió entre les defuncions, la posició de garant i la inactivitat de qui ocupava aquesta posició”, conclou.

La jutgessa sí que admet els testimonis del Director General d’Emergències i Extinció d’Incendis, Alberto Javier Martín; el director de l’empresa pública SGISE, Raúl Quílez; la directora general de Prevenció d’Incendis Forestals, Rosa Tourís; el Subdirector General d’Emergències, Jorge Suárez; els tres alcaldes; la comissària d’Aigües de la CHX, Cristina Sola; la Comissària Cap de la Unitat Adscrita de la Policia Autonòmica que va estar al Cecopi; la Cap del servei de coordinació de 112, Inmaculada Piles, i una tècnica de Comunicació.

Més notícies
Notícia: L’Ajuntament de Castelló (la Ribera) lluita pel topònim en valencià
Comparteix
El consistori presenta dos recursos de cassació, un per via estatal i un altre per via autonòmica, contra la sentència del TSJ que invalida el nom en valencià per "risc de confusió"
Notícia: PP i Vox continuen l’atac contra el valencià a Castelló de la Plana
Comparteix
L'Ajuntament es personarà en els recursos contra la castellanització del topònim
Notícia: La Diputació de València i Juristes Valencians commemoren el 25 d’Abril
Comparteix
L'acte tindrà lloc aquest divendres al Palau dels Scala
Notícia: Amb qui es farà la foto Von der Leyen a València?
Comparteix
El Congrés del Partit Popular Europeu entre la incomoditat de Mazón i la pressió de les víctimes de la DANA

Comparteix

Icona de pantalla completa