La titular del jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Catarroja (Horta Sud) ha tornat a requerir a la Generalitat perquè indique quina persona va prendre la decisió d’enviar a la població l’SMS d’alerta per la DANA el passat 29 d’octubre. També ha demanat a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) que facilite les dades relatives al caudal del barranc del Poio entre les 16:13 i les 18:42 hores d’aquell dia i que precise de quina forma van ser transmesos.
En una interlocutòria notificada aquest dijous a les parts, la magistrada també ha acordat sol·licitar a diferents mitjans de comunicació material audiovisual sobre la crescuda de la rambla i les declaracions i comunicacions efectuades per autoritats i responsables d’Emergències, tant sobre el coneixement del sistema ES-Alert com «sobre el nivell d’alerta i l’evolució de les circumstàncies meteorològiques» durant aquella data.
Per últim, el jutjat també ha acordat citar a declarar en condició de pèrit a un investigador de la Universitat Politècnica de València (UPV) en relació amb un estudi cartogràfic en el qual es detalla de forma minuciosa les quotes a les quals va arribar l’aigua després del desbordament del barranc als municipis de la comarca de l’Horta Sud.
La interlocutòria
La resolució judicial recull que de la pràctica dels oferiments d’accions i declaracions de testimonis i familiars dels morts del partit judicial de Catarroja «es constata un desconeixement per part de les víctimes de la situació d’altíssim risc en la qual es trobaven pel desbordament de la rambla del Poio, així com del barranc de l’Horteta».
La magistrada recorda que moltes víctimes de la tercera edat es trobaven a les plantes baixes dels seus domicilis i hi van morir, mentre que d’altres estaven o circulaven pels carrers o baixaven a traure vehicles dels garatges quan el missatge d’alerta en què s’instava a evitar desplaçaments va ser enviat als telèfons a les 20:11 hores.
La jutgessa considera analitzar no només si es van produir les oportunes mesures del caudal del barranc del Poio i el seu coneixement per part dels responsables d’Emergències, sinó també si la «simple percepció directa de qualsevol persona pròxima» a eixa rambla de la «intensitat del desbordament» va poder permetre als responsables conèixer la situació.
A més de revisar l’emissió de l’SMS pel sistema ES-Alert, la titular de l’òrgan judicial entén que cal dilucidar també si es va comunicar el risc existent a la població i l’evolució de les circumstàncies meteorològiques per «altres mitjans» de forma prèvia, com ara «conferències de premsa, declaracions públiques o comunicacions oficials als mitjans».
Més detalls
Pel que fa a l’enviament de l’SMS d’alerta a la població, la jutgessa indica que en la documentació remesa per la Conselleria d’Interior i Emergències no es respon a la petició d’informació sobre quina persona va prendre la decisió, per la quals cosa torna a requerir a l’administració valenciana perquè ho comunique «en l’improrrogable termini de cinc dies». També sol·licita a la Conselleria que identifique al funcionari o al tècnic que va executar l’ordre.
D’altra banda, a la interlocutòria s’assenyala que existeix un interval de temps sense missatges sobre el caudal de la Rambla del Poio en les comunicacions de la CHX d’aquella vesprada del 29 d’octubre, en concret entre un correu de les 16:13 hores i un altre de les 18:42.
No obstant, precisa la jutgessa, la mateixa CHX va informar en una nota de premsa el passat 4 de febrer que el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica funcionava i transmetia les dades actualitzades cada cinc minuts. És per aquesta raó per la qual la magistrada requereix davant l’ens hídric que facilite «la integritat» de les dades existents en l’interval citat de temps sobre el caudal del barranc i que concrete «el mitjà utilitzat de transmissió», si aquest consistia en la seua publicació al web de la CHX o si es va usar algun altre canal.
