Les geolocalitzacions dels vehicles i els dispositius mòbils de les tres persones desaparegudes, Francisco, Elisabet i Javier, a causa de la DANA del 29 d’octubre són fonamentals per a traçar possibles rutes i ubicacions. Aquesta informació permet a l’equip especialitzat de la Guàrdia Civil, pertanyent a la patrulla del Seprona d’Albal (l’Horta Sud), rastrejar el terreny i cercar pistes sobre el lloc on poden estar els cossos. Un dels membres, Manuel, ha explicat que, amb l’ús de geolocalitzacions, poden treballar en la direcció correcta, seguint la trajectòria dels dispositius mòbils fins que es perd el senyal.
Quant als mòbils, existeix la geolocalització del mateix aparell quan té activada aquesta opció i, d’altra banda, existeix la possibilitat d’obtindre-la quan es connecta a antenes de telefonia repartides pel territori. Aquesta informació permet als agents saber on ha estat el dispositiu mòbil i fer un recorregut fins que es perd el senyal perquè la bateria s’ha exhaurit o perquè el mòbil s’ha trencat o mullat. «Amb això podem treballar en el temps, endavant i endarrere», ha assenyalat el guàrdia civil.
Francisco, Elisabet i Javier
Els desapareguts són Javier, un home de Pedralba (els Serrans) que era amb la seua filla amb síndrome de Down (la qual va ser trobada sense vida); Elizabet, desapareguda mentre circulava en el seu vehicle prop de l’hotel La Carreta de Xiva (la Foia de Bunyol), i Francisco, l’avi que va salvar els seus nets posant-los damunt del sostre del seu vehicle abans que la riuada els atrapara a Montserrat (la Ribera Alta).
Manuel ha assenyalat que la recerca d’aquestes persones desaparegudes és el més dur del seu dia a dia, destacant especialment el fet de «trobar els cossos» com un dels aspectes més emocionals. En aquesta tasca, tot l’equip es manté motivat, amb l’esperança de localitzar-los, tot i que admet que mai s’havia trobat amb una situació tan devastadora com la de la DANA, amb 224 morts confirmats.
Després de la catàstrofe, la Guàrdia Civil va crear aquest equip especial per a organitzar les cerques, que va començar la seua tasca amb una fase d’anàlisi de la informació i reconeixement del terreny per a determinar possibles ubicacions dels desapareguts, treballant sense parar per a localitzar-los.
Procés de cerca
Per a això, les denúncies presentades pels familiars són el punt de partida. Aquestes denúncies recullen informació detallada sobre l’aparença de les persones desaparegudes, com ara alçada, pes, característiques físiques o tatuatges. Quan la informació és incompleta, els agents es posen en contacte amb els familiars per a obtindre més dades. A través d’aquestes denúncies, també es recullen mostres d’ADN dels familiars per a facilitar la identificació dels cossos quan els troben.
El procés de cerca es basa en un meticulós reconeixement del terreny i en l’organització dels recursos necessaris, que inclouen efectius de muntanya, equips cinològics i fins i tot la Unitat Militar d’Emergències (UME).
L’equip continua la cerca de les tres persones desaparegudes després d’obtenir noves dades de geolocalitzacions. En el cas de Pedralba, la zona ha estat revisada diverses vegades, però les noves dades de geolocalització permeten continuar investigant en profunditat.
