La Generalitat Valenciana va activar avisos i situacions d’emergència durant el matí del 29 d’octubre de 2024, jornada de la DANA que va deixar 229 víctimes mortals, segons la documentació oficial incorporada a la causa judicial, avançada per elDiario.es i que ha confirmat aquest mitjà. Fonts de les acusacions populars consultades per Diari La Veu asseguren que “el document forma part de la causa i recull la cronologia oficial de les alertes”, cosa que han confirmat fonts de l’acusació popular d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV).
El relat contradiu les afirmacions de la vicepresidenta primera, Susana Camarero, que aquest dilluns va justificar la diferència amb l’episodi de pluges d’aquest cap de setmana i va apel·lar a una suposada absència de preemergència el 29-O. “Hui estem en preemergència… No comparem amb el dia 29, que eren situacions distintes”, va manifestar. Els documents de la mateixa Generalitat incorporats a la instrucció apunten el contrari.
AEMET va activar a les 7.36 el nivell roig al litoral sud de la demarcació de València (l’Horta i comarques veïnes). El Pla Meteoalerta defineix el roig com un escenari en què “el perill és extraordinari” i en què “els béns i la població vulnerable o en zones exposades podrien patir impactes molt greus o catastròfics”. El Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) va decretar a les 7.45 la situació 1 per inundacions a la Ribera Alta, mentre a les 9.41 l’avís roig s’estenia a pràcticament tota la demarcació.
Malgrat aquest context, no hi hagué una reunió de coordinació autonòmica fins a la vesprada. La Delegació del Govern va convocar a les 9.30 una trobada de coordinació amb cossos i agències estatals. Mentrestant, segons la mateixa cronologia, el secretari autonòmic d’Emergències i el director general van assistir a les 11.00 al consell d’administració de la SGISE, alié a la gestió de la DANA.
El CCE va declarar a les 11.45 la situació 0 i l’alerta hidrològica al riu Magre, i a les 12.20 va fer el mateix al barranc de Poio. El Pla Especial davant el Risc d’Inundacions concreta que la situació 0 correspon a la fase de preemergència: “Aquesta situació comporta l’alerta hidrològica, que es realitza quan, a partir del seguiment, es detecten pluges molt fortes o torrencials i avingudes que fan previsible la inundació, amb perill per a persones i béns”. A més, la Generalitat ja havia emés una alerta hidrològica prèvia el 24 d’octubre, segons fonts que estan en la causa.
La situació 2 per inundacions es va activar a les 15.00 a la Plana d’Utiel-Requena, i a les 15.30 la Generalitat va sol·licitar el desplegament de la UME. La reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) es va convocar a les 17.00, nou hores després del primer nivell roig d’Aemet i hores després de la situació 1 a la Ribera Alta. Aquella vesprada, el president Carlos Mazón va arribar al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana (Camp de Túria) a les 20.28, segons la versió oficial incorporada a la causa.
L’actuació d’aquest cap de setmana ha sigut sensiblement distinta. Emergències va difondre l’ES-Alert a València (l’Horta) dotze hores abans de l’episodi de fortes pluges i va convocar una reunió de “coordinació i seguiment tècnic” amb Delegació del Govern, Aemet i cossos de seguretat. El missatge als mòbils advertia de “fortes pluges” i demanava “buscar refugi en altura en cas d’estar en zona inundable”.
La comparació temporal deixa en evidència l’argument del Consell. Si el 29-O hi havia avisos rojos, situacions d’emergència i alertes hidrològiques al matí, la preemergència —en termes del Pla d’Inundacions— estava formalment activada moltes hores abans que el Cecopi es reunira. A això s’afegeix que, la documentació de la Generalitat que acredita aquesta cronologia “està incorporada a les diligències” del jutjat, segons fonts de l’acusació popular d’ACPV.
En paral·lel a la batalla política pel relat, municipis com Carlet (Ribera Alta), Utiel (la Plana d’Utiel-Requena) o la ciutat de València (l’Horta) tornen a posar el focus en la vulnerabilitat de les zones inundables i en la necessitat de coordinar, amb antelació suficient, els missatges d’avís i les decisions operatives. La cronologia oficial del 29-O aporta dades concretes per avaluar què es va fer, quan i amb quin resultat. Aquesta vegada, l’avís d’ES-Alert i la reunió prèvia contrasten amb el retard d’aleshores —una diferència que el mateix Consell ha fet palesa amb la seua actuació recent.
