La titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja (l’Horta Sud) assegura, en una interlocutòria d’aquest divendres, que els àudios de les trucades al 112, en concret al·ludeix als d’una família de Xiva (la Foia de Bunyol) que va perdre tres dels seus membres, «confirmen que l’Administració Autonòmica, competent en matèria de protecció civil, a través del 112, coneixia perfectament que el barranc s’havia desbordat al seu pas pel terme de Xiva, amb tal intensitat», des de les 17.10 h, que van perdre la vida aquestes persones, un pare i dos dels seus tres fills, davant la «impotència» de la mare.
Així consta en una resolució en la qual la instructora rebutja la petició de l’exsecretari d’Emergències de la Generalitat Valenciana, Emilio Argüeso, -que ha sigut citat com investigat per la jutgessa- d’aclarir la interlocutòria en la qual acordava aquesta investigació.
Argüeso, en concret, va demanar, a través de la seua representació processal, que es detallara la totalitat de víctimes i les seues circumstàncies, «encara que anara de manera succinta, amb expressió del lloc i moment, on es va alçar el cadàver de cadascuna d’elles» i que s’expressara «quin comportament, quins fets o omissions incardinables, en algun article del Codi Penal», se li imputaven.
Així mateix, va al·legar que el dia de la barrancada el 112 «no va enviar cap comunicació» al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi). «I això malgrat que el director del Centre de Coordinació d’Emergències, de qui depén orgànicament, formava part del Cecopi», segons assenyalava en un recurs de reforma presentat davant el Jutjat per la defensa del qui fora «número 2» de la Conselleria de Justícia i Interior, al capdavant de la qual era llavors Salomé Pradas, també investigada en la causa.
La jutgessa entén que no escau la sol·licitud d’aclariment sol·licitat i sosté que «manca de sentit» aclarir l’acte de 10 de març del 2025, que «establia i justificava de manera clara» la declaració com investigats de tots dos exresponsables de la Conselleria d’Interior.
Noves proves
Així, assenyala que eixe acte és conseqüència de les declaracions de familiars i testimonis, informes i documentació obrant en la causa en eixe moment i arreplega alguns casos, no la totalitat, en un procés que continua avançant i suma «no només noves declaracions, sinó també noves proves que confirmen la procedència del ja resolt, la imprescindible citació com investigats» de Pradas i Argüeso.
I afegeix nous casos de víctimes: la defunció a Paiporta (l’Horta Sud) d’un altre matrimoni que va morir al garatge del seu habitatge, on van quedar «tancats i sense escapatòria» mentre els seus dos fills menors eren el domicili.
Així mateix, en relació amb els indicis, subratlla que aquesta interlocutòria ja assenyalava la «ingent informació» de què es disposava per l’Administració Autonòmica, l’AEMT, el 112, la CHX, els mitjans de comunicació, «la qual cosa feia inexplicable l’absència de resposta per part d’aquesta, l’absència d’avisos a la població, en qualsevol lloc on pogueren trobar-se, al carrer, al treball, de camí a casa en els seus cotxes, als domicilis o en residències de la tercera edat».
