Diari La Veu del País Valencià
DANA | J. Ángel Núñez (Aemet), a les 17.34 h: «Ja és emergència hidrològica»

El cap de Climatologia de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a València, José Ángel Núñez, va enviar des del Cecopi un missatge de WhatsApp a companys de treball el dia de la dana, a les 17.34 hores, en què afirmava: «Ja és emergència hidrològica». Tanmateix, ha assegurat aquest divendres que el 29 d’octubre «hi va haver falta de lideratge» al Cecopi que gestionava l’emergència, però no només en aquella reunió,sinó també «en les següents a les quals vaig assistir».

Així mateix, ha apuntat que els indicis que hi havia durant el matí eren «prou greus» com per a haver convocat abans aquest òrgan amb inundacions en diverses comarques, un camioner desaparegut al migdia a l’Alcúdia (la Ribera Alta) i, de fet, ha recalcat que, per exemple, l’Ajuntament de València ja havia reunit el seu Cecopal. Per això, considera que altres polítics sí que «van saber interpretar» les alertes. Com també va fer la Universitat de València.

Així ho ha indicat en una entrevista a la cadena SER, després que El País haja publicat una relació amb els missatges de WhatsApp enviats per Núñez a companys de l’Aemet amb una cronologia del que estava succeint al Cecopi la vesprada de la dana.

19.28 h: «No saben ni com està la situació»

El relat publicat mostra missatges de les 17.26 hores, quan Núñez assegura que la situació és «crítica» a l’embassament de Forata, a punt de desbordar-se, i «estan pensant a evacuar»; les 17.34 h: «ja és emergència hidrològica»; 18.22 h: hi ha gent en les teulades en una urbanització d’Utiel; 18.58 (quan estaven desconnectats): «Ací estem esperant, més d’una hora de reflexió»; 19.12 h: «Enviaran un missatge massiu a mòbils a les zones afectades»; 19.28 h: «No saben ara mateix ni com està la situació», o l’últim, a les 19.46 h: «El missatge anirà a tota la província de València. Aconsellant no moure’s de casa». L’ES-Alert es va enviar a la població a les 20.11 h.

Núñez, que ha defensat que en la reunió hi havia tècnics que han fet front de manera exitosa a altres circumstàncies complicades i amb dècades d’experiència, ha explicat que ell no era l’encarregat d’alçar actes ni l’Aemet li ho va demanar, però va fer aquesta cronologia «de forma quasi casual» i li ha servit per a reconstruir la situació del que va ocórrer.

Declaracions de Mazón «insuportables»

El cap de Climatologia ha assenyalat que ha decidit fer-ho públic després de sentir el relat de les víctimes arreplegat en el sumari i les declaracions posteriors del president de la Generalitat, Carlos Mazón, «quasi en to reprovatori, quasi recriminant als periodistes que estaven allí fent el seu treball, preguntant el que havien de preguntar, dient on véiem el canvi de versió».

Per a Núñez, ha sigut «insuportable veure com la gent s’estava ofegant a les sis, a les sis i mitja, a les set, i a continuació les declaracions del president de la Generalitat», ha detallat.

17 h: els tècnics descriuen coses «molt greus»

José Ángel Núñez assegura que el 29-O es va viure «una situació tan complexa, tan angoixant, tan estressant», que pensa que qualsevol dels qui eren allí «si no va prendre notes, és difícil que recordar el que va passar». Segons ha apuntat, té anotat que la reunió es va suspendre si bé no recorda el moment exacte en el qual li ho van dir ni el motiu que es va donar. «En un dels meus Whatsapp pose que és per a reflexionar, perquè pot ser que fora així; però l’important jo crec, el transcendent, és que la reunió es va suspendre».

El responsable d’Aemet ha indicat que a les 17 hores van donar pas al Cecopi als tècnics, que van explicar cadascun en el seu àmbit de competències el que estava ocorrent -Emergències, bombers, UME, CHJ i Aemet- sense que «ningú» llevara «ferro a la situació»: «S’estaven descrivint coses molt greus; estic parlant de les cinc, entre les cinc i les sis, i sí que ens van escoltar; una altra cosa és que qui havia de prendre les decisions estiguera preparat per a sintetitzar tota aquesta informació i prendre una decisió ràpida, que era el que exigia aquell moment».

No obstant això, considera que aquesta ja era una hora «en la qual la simultaneïtat de les emergències és pràcticament en tota la província de València i feien molt difícil poder gestionar la situació amb èxit». En aquella hora, segons ha relatat, havien caigut les comunicacions, moltes torres de telefonia mòbil, torres d’alta tensió, hi havia pobles sense llum, incomunicats totalment o autovies principals totalment col·lapsades, com l’A7 o l’A3.

«Falta de lideratge»

Tanmateix, sosté que «la falta de lideratge és per a mi evident que va ocórrer però no solament en la reunió del dia 29, sinó en les en les següents a les quals jo vaig assistir». A parer seu, el Cecopi s’hauria d’haver convocat, almenys, «des de primera hora del matí» i estava convençut que seria així perquè «no hi havia res que impedira no convocar-la i els indicis que hi havia ja en aquella hora eren prou sòlids i indicaven que la situació era molt greu».

En aquest sentit, ha recordat que hi havia un avís roig activat ja a les 7 del matí; a les huit i mitja ja s’estaven produint inundacions i a mitjan matí hi havia un camioner desaparegut.

19 h: possibilitat d’enviar una alerta

«Va haver-hi altres polítics de tots els colors, per això dic que no es tracta ací de partidisme, que van saber interpretar molt bé l’emergència d’eixe dia i van actuar en conseqüència», ha sostingut. En el cas del Cecopi, les primeres anotacions que té de quan es comença a parlar de la possibilitat d’enviar una alerta són de les 19 hores.

Núñez afirma que no comprén que un president de la Generalitat «es dedique a mentir i a tirar per terra el prestigi d’una institució» com el Consell, alhora que subratlla que Mazón «no sap interpretar els avisos» perquè «Aemet no treballa amb prediccions de cauran 300 l, 400 l, sinó que treballa amb llindars», que es van fixar fa 17 anys quan es va engegar el Pla MeteoAlerta i són consensuats amb les comunitats autònomes.

En el seu moment, «i ningú ha posat des de llavors cap objecció», es va establir que per al País valencià el llindar són 180 litres per metre quadrat. «És a dir, que quan el meteoròleg preveu que se superaran o igualar 180 litres per metre quadrat, s’estableix el nivell roig d’avís. I si anem al Pla MeteoAlerta, que qualsevol pot consultar de manera lliure a la pàgina web de l’Agència Estatal de Meteorologia, posa que quan s’estableix el nivell roig el risc és extrem», ha detallat.

Això significa que «hi ha perill que es produïsquen fenòmens molt greus o catastròfics que puguen afectar persones i béns. I això és el que vam preveure». «Vam donar el llindar de 180 l, que s’estableix quan es pensa que o es preveu que se superaran els 180 litres per metre quadrat en 12 hores. Perquè a més, el meteoròleg va posar que aquesta quantitat es podia superar només en dues o tres hores. És a dir ,que jo crec que més que això, és que era un indici clar que la situació era molt greu», ha conclòs.

Comparteix

Icona de pantalla completa