El 2005, l’huracà Katrina va arrasar la ciutat de Nova Orleans en la que va ser la primera gran catàstrofe natural en la qual va començar a parlar-se de les conseqüències de l’escalfament climàtic. Pocs anys després, el 2009, el Servef -antecessor de l’actual Labora-, llavors sota responsabilitat del conseller del PP Gerardo Camps, va començar a oferir uns cursos de prevenció d’inundacions. L’objectiu era personal de l’administració o estudiants d’oposicions que volgueren sumar punts per al seu procés per aconseguir una plaça de funcionari.
Vint anys després, un nombre indeterminat d’aquestes persones, amb un títol oficial on certifica que estan formats per actuar en cas d’inundacions catastròfiques treballen a administracions com la Generalitat o la Diputació de València. Alguns d’ells s’han posat en contacte amb Diari la Veu per tal d’explicar que mai van ser cridats per a col·laborar durant l’emergència de la dana.
“Em vaig estar tots els mesos posteriors a la dana mà sobre mà -explica un funcionari de la Diputació de València a condició de poder mantenir l’anonimat-, era desesperant. Em vaig oferir diversos cops al·legant que tenia el títol sobre prevenció d’inundacions, però la resposta va ser que no em preocupara, que ja ‘havien contractat a Deloitte'”.
Precisament la contractació de consultores externes com la mateixa Deloitte o PwC, l’encarregada de redactar el pla de reconstrucció del conseller José Francisco Gan Pampols, titulat Pla Endavant, ha estat motiu de polèmica pels seus costos elevats -2,1 milions d’euros en el cas del Pla Endavant- per fer tasques que podrien haver fet el mateix personal de l’administració.
De fet, la consultora va arribar a “encastar” personal propi en l’estructura de la conselleria, una mesura que va ser investigada per Inspecció de Treball per una possible cessió il·legal de treballadors.
Segons Gan Pampols, la contractació de PwC estava motivada per la “manca d’una estructura organitzativa i administrativa bàsica hui dia i no compta amb els mitjans personals i materials necessaris per a escometre immediatament i amb caràcter d’urgència el compliment dels objectius”. Un punt que neguen les fonts consultades, que asseguren que “hi havia personal format de sobres”, que a més “s’havia oferit voluntari”, però que “mai va ser requerit”.
Càlcul d’estructures
Entre el personal amb formació específica que denuncia no haver estat mobilitzat hi ha diferents perfils, des de camioners fins als ja citats del curs de prevenció d’inundacions, un dels mòduls dels quals era l’organització i gestió de voluntaris i ajuda humanitària. “Si ens hagueren avisat, hauríem pogut evitar situacions de ridícul com el caos en la gestió dels voluntaris de la Generalitat, que van quedar a la Ciutat de les Arts i les Ciències sense saber com mobilitzar-los i després els van portar a netejar un centre comercial”, explica un altre testimoni.
Però el cas més sagnant potser és el dels aparelladors. Tant la Generalitat com la Diputació de València tenen aparelladors i perfils tècnics similars entre el seu personal, però un d’aquests denuncia que mai va ser requerit per tal de revisar estructures d’edificis amb danys. En un d’aquests edificis, a Benetússer, un operari va morir i un altre va quedar greument ferit el 18 de gener en enfonsar-se l’edifici on estaven treballant. “És una desgràcia que s’hauria pogut evitar”, lamenta aquesta font.








