Greenpeace ha assenyalat que “el risc de pluges torrencials creix a Europa, on el calfament avança més ràpid que a la resta de regions del món”. L’organització ecologista indica que, segons un informe de Copernicus i l’Organització Meteorològica Mundial, la dana que el 29 d’octubre va colpejar diverses comarques del País Valencià va ser “la catàstrofe climàtica més mortal a Europa i que el 2024 va ser l’any més càlid des que hi ha registres” i ha subratlla que les previsions de futur “tampoc són esperançadores”.
Per això, Greenpeace ha exigit a les empreses de combustibles fòssils, a les quals considera “principals culpables del canvi climàtic“, que “assumisquen la seua responsabilitat” i paguen els costos econòmics dels fenòmens meteorològics extrems, com ara els de la dana, que “s’estan agreujant a causa de l’ús de combustibles fòssils”.
Així mateix, l’ONG ha remarcat que, a més de la reconstrucció després d’esdeveniments com la dana i l’adaptació per a previndre danys futurs, són “urgents mesures per a frenar l’avanç del canvi climàtic, com ara l’abandonament progressiu dels combustibles fòssils, la fi de les subvencions a la indústria fòssil i la reducció de les emissions netes a zero a Europa abans del 2040”.
Solidaritat amb les víctimes de la dana
Greenpeace ha mostrat la seua solidaritat amb les víctimes de la dana i ha insistit en la necessitat d’un “major finançament per a no repetir els mateixos errors i assegurar una reconstrucció ràpida, sostenible i justa dels mitjans de vida“.
Pedro Zorrilla, responsable de la campanya de Canvi Climàtic de Greenpeace, ha expressat que desastres com aquest “recorden la urgència d’adoptar més mesures climàtiques de mitigació i adaptació, i de fer-ho des d’una perspectiva de justícia social perquè tota la població se’n beneficie“.
“Això només serà possible amb més finançament i assegurant la fi dels combustibles fòssils abans del 2040. Els governs han d’aprovar nous impostos i taxes als combustibles fòssils, la indústria contaminant i els multimilionaris que permetrien aconseguir fins a 10 bilions d’euros anuals per a una acció climàtica estatal i internacional d’acord amb els compromisos de l’Acord de París”, ha sostingut.
Beneficis rècord de la indústria fòssil
Igualment, l’organització ha apuntat que, “mentre la ciutadania està pagant amb les seues vides i recursos les pitjors conseqüències del canvi climàtic”, la indústria fòssil a escala mundial “està obtenint beneficis de més de 2,7 bilions de dòlars anuals, segons Energy Profits”.
A més, ha advocat per “redirigir els milers de milions que encara hui es destinen a subvencionar les activitats tòxiques per al planeta”, ja que ha esmentat un informe de l’ONG que revela que “almenys 23.300 milions d’euros a Espanya el 2023 es van destinar a aquestes activitats i, d’aquets, més de 9 mil milions van recalar directament en la indústria fòssil”.
Exigeix “ambició climàtica” a la UE
En aquest context, Greenpeace ha exigit a la Unió Europea, que actualment està negociant els seus compromisos de reducció d’emissions, que “lidere l’ambició climàtica i es comprometa a les zero emissions netes el 2040 per a no superar el límit dels 1,5 °C fixat per la ciència”.
“L’objectiu proposat actualment per la Comissió Europea de reduir les emissions el 2040 un 90% respecte al 1990 no sols és insuficient, sinó que, a més, està en risc per la pressió de la dreta i la ultradreta. No podem deixar que la visió curtterminista i guiada pels interessos de la indústria fòssil augmente el risc climàtic per al planeta i per a tots els seus habitants. Això només retardaria les mesures climàtiques que tant milloraran la qualitat de vida de la població”, ha advertit Zorrilla.
Quatre mesures
L’organització ha defensat una alternativa que “aposte per la democràcia, la població i el planeta, i demostre que la transició ecològica és possible i beneficiosa per a totes les persones”.
Greenpeace ha proposat quatre mesures principals d’adaptació, com a protocols d’actuació i sistemes d’alerta primerenca, i fomentar la cultura de la prevenció del risc i l’autoprotecció impulsant l’educació en emergències i la formació professional.
També ha plantejat recuperar el cicle natural de l’aigua amb solucions basades en la naturalesa, restaurant els ecosistemes clau associats a zones inundables, i augmentar la capacitat d’absorció d’aigua tant en zones urbanes com al llarg de la conca hidrogràfica; així com “reconstruir sense cometre els mateixos errors“, com ara prohibir la construcció d’infraestructures i la desclassificació de sòls urbanístics en àrees inundables i implantar plans de gestió del risc en inundacions.
Finalment, l’entitat assenyala que la reconstrucció ha de fer-se “protegint tota la població de manera justa, especialment la més vulnerable, contribuint a reduir les desigualtats”.
