La Fiscalia de València ha rebutjat la querella contra la jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024 presentada pel youtuber i advocat Rubén Gisbert, president de l’associació “Solo el pueblo salva al pueblo”, qualificat pel PSPV i Compromís de “simple farsant“ en la comissió d’investigació sobre la catàstrofe de Les Corts.
El fiscal s’ha pronunciat així en un informe enviat divendres passat al Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) en el qual manifestava la seua postura sobre aquesta querella contra la magistrada per la presumpta participació del seu marit -també jutge- en la causa. Gisbert denunciava que el marit havia pogut participar en unes testificals de víctimes personades en el procediment en les fases inicials, quan la instructora va haver de traslladar-se a la Ciutat de la Justícia de València ja que el seu òrgan judicial de Catarroja havia resultat afectat per la riuada.
Segons el ministeri fiscal, l’anàlisi detallada dels fets objecte de querella, així com l’estudi jurisprudencial de cadascun dels delictes pels quals es formula aquesta-delictes de coaccions, revelació de secrets, usurpació de funcions públiques, prevaricació, encobriment i omissió del deure de perseguir determinats delictes- “llança criteris sòlids que permeten concloure que els fets relatats no assoleixen el llindar de l’il·lícit penal“.
L’informe conclou que no concorren els elements configuradors dels delictes esmentats en la querella, per la qual cosa la Fiscalia sol·licita la inadmissió i arxivament d’aquesta.
Altres atacs contra la jutgessa
És la segona querella interposada contra la jutgessa de la dana, ja que la primera va ser la del pseudosindicat d’extrema dreta Manos Limpias i el TSJ, després d’estudiar el seu escrit, va decidir desestimar-lo l’octubre passat, atés que no va veure prevaricació ni coaccions.
En concret, Manos Limpias al·ludia a unes actuacions dictades per la instructora de la dana, de maig del 2025, en les quals, entre altres coses, va limitar l’exercici de l’acció penal a l’organització querellant i va deixar finalment sense efecte la seua personació en el procediment. El tribunal va avalar aquesta decisió.
D’altra banda, s’han interposat diverses queixes contra la instructora davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre les quals la de l’exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, ja que considerava que el seu dret de defensa estava sent “greument afectat” per la forma en què la jutgessa dirigia la investigació.
“Hem detectat irregularitats que, a parer nostre, vulneren drets fonamentals de les parts i posen en qüestió l’equitat del procediment”, s’assenyalava en la queixa inicial -va haver-hi dues ampliacions-. El seu exnúmero dos Emilio Argüeso es va adherir a les queixes.
De moment, el CGPJ ha obert unes diligències informatives -procediment habitual davant queixes contra jutges- per a veure si s’obri un expedient contra la instructora o, al contrari, s’arxiven les queixes interposades.
