“El cas és que, de sobte, vaig veure que entrava aigua per davall de la porta. Estava parlant amb un amic. Era estrany, perquè no plovia. Després de mitja hora o de tres quarts, allò ja anava de bo. Me’n vaig pujar a dalt, però baixava de tant en tant i ja veia la nevera flotant. Estava desolat. No sabia què passava a fora. Nosaltres, des dels balcons, no teníem ni idea del que estava passant.
En un moment, vaig veure que eixia aigua des del vàter i vaig telefonar a l’alcalde: ‘Josep, què passa amb les clavegueres?’. I em diu: ‘no són les clavegueres: el poble sencer està inundat!’. El nostre carrer fou ‘afortunat’. Entre cometes i tenint en compte com quedaren els altres. La foto que s’ha fet famosa, que ha recorregut mig món, de l’avinguda plena de cotxes, està feta ací al costat. Però aquella muntanya de cotxes va actuar com a tap i va impedir que entrara més aigua cap a aquest carrer. En aquella avinguda, hi havia uns dos metres d’aigua, però a ma casa només va arribar a mig metre. Ara bé, això no és obstacle perquè la destrucció haja sigut total.”
Així relata l’escriptor Ferran Torrent com va viure els primers moments de la barrancada provocada per la dana del 29 d’ocubre del 2024 a sa casa, a Sedaví (l’Horta Sud).
Aquest és un dels testimonis recollits al llibre Memòria del fang, de Rebel Edicions, amb textos de Pau Alabajos i Ricard Chulià, i fotografies de Rose Hurtado, que es presentarà el 15 d’octubre, a les 19 h, a la llibreria Somnis de Paper de Benetússer (l’Horta Sud). Hi participaran els autors i Rut Moyano, del Comitè Local d’Emergència i Reconstrucció.
Un relat coral
Memòria del fang “naix del dia de la dana del 29 d’octubre del 2024 i mira més enllà: és un projecte fotogràfic i literari que vol comprendre l’endemà de la tragèdia i obrir un debat col·lectiu sobre com reconstruir el país des del territori i en temps d’emergència climàtica”, assenyala l’editorial.
Pau Alabajos i Ricard Chulià conversen amb testimonis del món de la cultura, la música, el teatre, la literatura, el sindicalisme, l’activisme, la docència i els serveis públics: Rut Moyano (Benetússer), membre del Comité Local d’Emergència i de Reconstrucció de Benetússer, de l’Acord Social Valencià i del sindicat CGT; Xavi Castillo (Picanya), director de la companyia Pot de Plom Teatre; Laura Paredes i Enri Polo (Algemesí), propietàries de la Llibreria Samaruc; Laia Garcia i Jorge Cabezas (Benetússer), propietaris de la Llibreria Somnis de Paper; Mariló Gradolí (Catarroja), presidenta de l’Associació de Víctimes de la DANA 29O; Nando Durà (Albalat de la Ribera), membre de la Unió Llauradora; Marta Garcia (Catarroja), bateria del grup Bèrnia; Ferran Torrent (Sedaví), escriptor; Eva Gisbert (Picanya), propietària de la Llibreria Fan Set de València; Vicent Olmos (Catarroja), historiador, editor i director d’Afers; Albert Dasí (Bétera), mestre de l’Escola Gavina de Picanya; Xavier Richart i Cristina Martí (Algemesí), músics i especialistes en el món de la dolçaina i la música tradicional valenciana; Rafa Sanchis (Aldaia) viu a Londres i és membre de l’associació Valencians UK, explica la història dels seus germans, que varen morir ofegats a sa casa; Esther Coronado (Paiporta), periodista i presidenta d’Amananta i assessora de lactància responsable del Taller de lactància de Paiporta; Sílvia Cortés (Algemesí), una de les creadores de Suport Mutu, una eina amb la qual, a través de les xarxes socials, posaven en contacte les necessitats dels afectats amb les possibilitats de qui hi podia ajudar; Joan Escrivà (Paiporta), editor de la revista Camacuc; Jordi Graupera (Barcelona), escriptor i filòsof, explica la història de Voluntaris DANA Cat, i Edu Mejías (Palmera), bomber del Consorci de la Diputació de València.
Els autors subratllen que “les seues veus conformen un relat coral que transita del dolor a la reflexió, i de la pèrdua a l’esperança compartida” i “aporten visions diverses sobre el paper de la cultura, la responsabilitat política, la força del suport mutu o la necessitat d’una reconstrucció coherent amb el territori i amb el context climàtic actual”.
Des de Torrent (l’Horta Sud), una de les localitats afectades per la barrancada, Memòria del fang s’ha concebut com “un exercici de memòria col·lectiva i compromís cívic“. “Les imatges de Rose Hurtado -capturades als pobles que van patir la riuada- dialoguen amb textos que combinen emoció i anàlisi, cicatrius i projecció cap al futur”, remarca l’editorial.
“Tenim la sensació d’haver desaparegut del mapa per a les institucions”
Ferran Torrent explica en un altre moment com ha sigut el procés de reconstrucció després de la dana:
“Jo tinc un pensament molt pragmàtic. Una vegada va passar el primer colp dur i ja estava mentalitzat que tot se n’havia anat a la merda, em vaig posar a buscar-hi solucions. A més, els bombers varen veure-ho tot i em varen dir que me n’havia d’anar d’ací, ja que, amb tota l’aigua i tot el fang, la casa s’havia convertit en un focus d’infeccions. Els primers dies no sabíem com aniria tot el tema de les ajudes. Tenia la sensació d’anar sempre darrere, recollint paperassa, parlant amb asseguradores i funcionaris. A mi, per sort, em pagaren bé el cotxe, però encara és una vergonya com van les ajudes, tard i malament, i molta gent del poble, sense assegurança, encara està esperant una solució. Tenim la sensació d’haver desaparegut del mapa per a les institucions.
Som la tercera ciutat de l’estat i, a més, som l’autonomia pitjor finançada. Si això passa a Madrid, no cal ni parlar-ne. Si passa a Euskadi o Catalunya, que sí que alçen la veu i no callen, hauria tardat més, però també s’hauria arreglat. En el nostre cas, caldria que reflexionàrem. L’estat, per a nosaltres, per als valencians, no és capaç ni de llevar-nos l’IVA de les despeses de la reconstrucció de les cases destrossades per la riuada.”
