El líder estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo, haurà d’acudir el pròxim 9 de gener als jutjats de Catarroja (l’Horta Sud) a atestar en la causa de la dana del 29 d’octubre del 2024. Així es desprén de la diligència dictada per la jutgessa que investiga la gestió de la catàstrofe que va deixar 230 víctimes mortals a la demarcació de València. En el procediment hi ha dos investigats: l’exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i l’exsecretari d’Emergències Emilio Argüeso.
La jutgessa ja va acordar la citació de Feijóo en el procediment com a testimoni i faltava fixar el dia, que ara ha indicat que serà el 9 de gener. Tres dies després, el 12 de gener, tindrà lloc l’acarament acordat per la magistrada entre Pradas i José Manuel Cuenca, excap de gabinet de Carlos Mazón, testimoni en el procediment.
Respecte a Feijóo, la jutgessa va acordar citar-lo després de la petició efectuada per l’Associació de Víctimes Mortals Dana 29-0, que exerceix l’acusació particular en la causa.
La instructora justificava la decisió perquè el testimoni podria “donar raó dels comentaris” que Mazón podia “haver fet” el 29 d’octubre del 2024 “arran de les converses” amb Pradas “sobre la informació que anava rebent”.
La magistrada recordava en la seua resolució el criteri mantingut per l’Audiència de València en ordenar la citació com a testimoni de la periodista que va dinar amb Mazón, Maribel Vilaplana. Així -assenyalava- si en eixe cas es partia d’una carta oberta de la periodista en la qual “negava tota classe de coneixement sobre el que va poder dir el Mazón, ací ens trobem, no amb una probabilitat, sinó amb una certesa, que es deriva de les manifestacions públiques que va efectuar Núñez Feijóo: ‘El president de la Generalitat, des de dilluns passat, m’ha estat informant en temps real'”.
L’acarament
Respecte a l’acarament entre Pradas i Cuenca, la jutgessa el va acordar després d’estimar la petició de l’acusació popular que exerceix Acció Cultural del País Valencià, qui el va sol·licitar després que l’excap de gabinet de Mazón assegurara en l’òrgan judicial que els WhatsApp aportats per l’exconsellera estaven “descontextualitzats”.
“Dilucidar o no la coherència de les seues manifestacions amb els mitjans de prova aportats al procés s’ha d’efectuar en seu judicial i precisament a través de l’acarament, en aquest cas contrastant les manifestacions de la investigada amb la del testimoni, en aspectes absolutament essencials de la investigació”, precisava la magistrada.
