L’espai d’oci i cultura la Rambleta, a València, ha programat per al pròxim dia 18 de setembre una trobada “per al reconeixement i la reflexió col·lectiva” impulsada per Cor de Terra i les associacions de víctimes de la DANA (Associació Víctimes Mortals DANA 29-0, Associació de Víctimes de la DANA 29 d’octubre i Associació Damnificats DANA Horta Sud), juntament amb la plataforma estatal No Oblidar la DANA, els CLER (Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció) i diverses entitats socials, culturals, científiques i ciutadanes compromeses amb la reconstrucció i la prevenció de futures catàstrofes.
La trobada se celebrarà a partir de les 17.00 hores en el Ram Club, amb entrada lliure fins a completar aforament segons han informat des de la Rambleta. Al llarg de la jornada, víctimes, representants d’associacions, veus de l’àmbit científic i entitats socials “compartirem un espai per a fer balanç d’aquests anys de lluita, retre homenatge a les persones afectades i reforçar les xarxes de suport i col·laboració sorgides després de la dana”. La jornada conclourà en el teatre amb la representació de la peça El cos, de Joana Börsch. Entrades per a la representació, en el web de Rambleta. L’assistència a l’encontre és lliure.
El cos és un monòleg escrit per Börsch que retrata una nit límit en la vida d’una dona que, el dia del seu 30 aniversari intenta sobreviure mentre espera notícies de la seua família i de la seua parella. “La presència inquietant d’un cos arrossegat pel fang fins a la porta de sa casa esdevé el detonant d’un viatge interior ple de por, culpa, memòria i deliri”, expliquen les dues companyies que l’han portat a terme: Teatro a Destajo i Fugint de l’Escalímpal. “Entre records d’infantesa, converses imaginades i gestos quotidians que la mantenen viva, l’obra reflexiona sobre la fragilitat humana, el dol col·lectiu i la necessitat de continuar endavant després de la catàstrofe”, afigen.
El moment posterior a la inundació
L’obra s’estructura com un monòleg fragmentat que alterna el temps immediat de la catàstrofe, els temps posteriors a la inundació i els espais mentals i deliris de la protagonista. El text combina realisme i ruptura poètica, “amb una dramatúrgia que difumina la línia entre realitat i imaginació. La proposta escènica, amb una entitat més poètica que dramàtica divideix l’espai en dos altures: la superior, espai refugi per a la protagonista, i l’inferior, un espai angoixant on l’aigua que inunda l’escenografia es converteix en un personatge més”, expliquen.
“La música original —expliquen— busca donar suport a l’acció sense contaminar la història i la il·luminació, centrada en potenciar les ombres i els reflexos de l’aigua que xopa la protagonista, acompanyen a Sabina Hervàs, actriu sobre la qual descansa el pes de l’espectacle”.
En el moment de la inundació, “l’espectacle s’allunya d’una representació realista per a apostar per un llenguatge més poètic i suggestiu. Aquesta escena clau es construeix a partir d’una coreografia de dansa contemporània creada per Lorenza di Callogero. La proposta transforma l’impacte de la catàstrofe en una experiència sensorial i emocional per a l’espectador. El moviment escènic naix de la necessitat d’expressar l’angoixa, la desesperació i la por, buscant una subtilesa que connecte de manera directa i profunda amb l’espectador. La dansa no apareix com un element extern, sinó integrada orgànicament”.
La presència d’aigua en la part inferior de l’escenari té la funció de mullar el cos de l’actriu i d’evocar el fang que inunda la casa. Aquest element transmet el fred, la humitat i la incomoditat física que travessa la protagonista. “L’aigua, com a element orgànic, dialoga constantment amb la il·luminació i reforça l’atmosfera escènica”.
Espai dividit en dos nivells
L’espai es divideix en dos nivells: la part baixa, on impacta la catàstrofe, i la superior, concebuda com a refugi. Els objectes suspesos —com la balena, la ràdio o l’àlbum de fotos— reforcen una posada en escena no convencional. “Aquests elements adquireixen entitat pròpia i subratllen la seua importància emocional en el relat”, destaquen des de Teatro a Destajo.
La presència d’una part del públic a escena, com a metàfora dels voluntaris de la dana, “acosta la història a l’espectador. Així, es genera una relació directa amb l’actriu, convertint-los en testimonis pròxims del que ocorre sense intervindre activament i reforcen una posada en escena no convencional. Aquests elements adquireixen entitat pròpia i subratllen en la importància emocional en el relat”, conclouen.
