Emergències tenia la televisió apagada el 29 d’octubre, segons fonts presents en el 112. Aquesta afirmació sobre el Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana semblaria una informació sense importància si no fora perquè la jutgessa del jutjat número 3 de Catarroja ho ha destacat a la seua interlocutòria.
Núria Ruiz, la jutgessa de la dana, diu en la seu interlocutòria de dimarts: “Qui havia de prendre les decisions manifesta ser alié a les telefonades del 112, a les previsions meteorològiques de l’Aemet i a les comunicacions sobre l’estat i el cabal dels barrancs, ja fora a través del SAIH o dels mitjans de comunicació. Es diu, fins i tot, que no hi havia pantalles al Cecopi. Un lloc on pareix que ningú no tenia telèfons, on els tècnics no informaven o ho feien malament, i on també es mostraven aliens a les decisions d’institucions tan rellevants com la Universitat de València”.
El que pot ser la jutgessa encara no sap, és que en el menjador de personal del Centre de Coordinació d’Emergències hi ha una televisió. Segons fonts presents durant aquella vesprada en el 112, la televisió d’aquella sala estava apagada.
El dilluns 7 de novembres de 2025 Diari la Veu va estar al Centre de Coordinació d’Emergències. El canal que estava posat en aquell dia era Antena 3. La qual cosa no vol dir que fora el mateix que estava la vesprada del 29 d’octubre. En tot cas, l’única que estava informant sobre la catàstrofe minut a minut era la televisió pública valenciana. Les televisions estatals, en general, amb l’excepció de les connexions puntuals, no van fer un seguiment detallat.
Aquesta dada té més importància de la que puga aparentar. La raó? Perquè segons ha pogut saber Diari la Veu i va confirmar el president de la Generalitat Carlos Mazón, l’internet, és a dir, la cobertura i la connexió de dades se’n va anar aquella vesprada al 112. “Van haver d’instal·lar un sistema alternatiu satel·litari per tenir accés a internet”, asseguren testimonis d’aquella vesprada. De fet, les imatges que va enviar À Punt aquella nit es van fer amb tota la potència d’enviament desviada al seu equip per facilitar l’arribada de les imatges de la primera declaració del president Mazón que va ser als 47 minuts i 56 segons de l’inici de l’Informatiu nit d’À Punt.
Amb tot aquest conjunt de comunicacions i informacions desordenades i d’incomunicacions, tenir endollada la televisió cobra especial importància. Per què? Doncs perquè a les 15.06 h la reportera Maria Sánchez d’À Punt va dir a Xiva: “Aigües més avall cobra el nom del barranc de Poio i va cap a Xest, Alaquàs i Aldaia i ací sí que corren el perill de més inundacions. Estem en alerta roja fins a les cinc de la vesprada”. Just després de la seua intervenció la periodista Carmen Monteagudo entrevistava el número 2 d’emergències, Jorge Suárez, subdirector general d’emergències. Jorge va escoltar el que va dir just abans Maria Sánchez sobre Alaquàs i Aldaia (Horta Sud)? Alguna persona del seu equip? Amb la televisió apagada i sense cobertura prop de les 17 h, segur que no se n’assabentaren.
Suárez ha sigut un dels tècnics que ha declarat aquesta setmana i el que ha atorgat més importància al trencament de la presa de Forata: “Ens digueren que podien morir 20.000 persones”. La realitat és que no evitaren la mort de 227. Amb la falta de cobertura prop de les cinc de la veaprada i amb el televisor en sense encendre, s’entén l’afirmació de la jutgessa; el CECOPI un lloc on “no hi havia pantalles […] on pareix que ningú no tenia telèfons”.
