Un mes després de la DANA que va devastar diverses comarques del País Valencià, el desànim i la frustració són sentiments generalitzats entre els veïns dels municipis més afectats. Amb 222 víctimes mortals i 4 persones encara desaparegudes, la tragèdia ha deixat una profunda ferida. Tot i que les tasques de recuperació continuen, les queixes per la lentitud en l’arribada d’ajudes i la falta de suport institucional són constants. Malgrat això, molts veïns lluiten per reprendre la seua vida, un procés dur i ple d’incerteses.
A Picanya (l’Horta Sud) l’enuig conviu amb les ganes de tornar a la normalitat. Alguns establiments han començat a reobrir amb grans esforços personals i sense cap ajuda oficial. El propietari d’un restaurant recorda com l’aigua i el fang ho van arrasar tot, salvant-se només una cafetera. «Hem hagut de costejar-ho tot nosaltres mateixos. Ni pèrits ni ajudes. Ens han deixat sols». Tot i això, el restaurant ja ha pogut reprendre l’activitat i registra una bona afluència de clients: «Tots volem tornar a la normalitat, però és molt difícil», explica amb una barreja de ràbia i determinació.
Un altre exemple és la perruqueria d’un veí que, amb l’ajuda de brigades i voluntaris, ha pogut recuperar el local. Però el cost personal ha estat alt: «He perdut casa, cotxe, motos». Amb frustració, compara Picanya amb Paiporta, també afectada: «Picanya és Beverly Hills; Paiporta és Gaza». Tot i la indignació, assegura que ara cal prioritzar la neteja i la reconstrucció, deixant per més endavant l’exigència de responsabilitats polítiques: «Ací hem netejat tots, sense banderes. Ara, que ho arreglen, i després ja demanarem explicacions».
Per a altres negocis, la situació és més complicada. Una botiga de roba al centre del municipi està pràcticament igual que després de la riuada, sense que hagen passat els pèrits ni hagen arribat les ajudes. A més, la propietària, veïna de Paiporta, lamenta profundament la pèrdua de familiars a causa de la catàstrofe i assegura sentir-se completament abandonada: «Ens han deixat de banda; ningú ens ajuda».
Paiporta: devastació i abandonament
Precisament, a Paiporta (l’Horta Sud), la situació és encara més greu. Molts veïns no han pogut tornar a casa, i els carrers continuen marcats per la presència de fang, pols en suspensió i restes de vehicles malmesos. Un home de 75 anys expressa la seua indignació: «És una vergonya, vivim de la misericòrdia». Explica que va sol·licitar ajudes poc després de la catàstrofe, però que encara no ha rebut cap resposta: «No tinc cap notícia, ni una telefonada». Malgrat això, manté l’esperança: «Tornaré a començar. La meua dona i jo ho arreglarem tot perquè la vida continua».
Un altre veí, que es troba en situació d’ERTO després de la destrucció de la seua empresa immobiliària, ha dedicat el seu temps a ajudar la comunitat. «Estic cansat, resignat, desencantat. És vergonyós. Els ajuts no arriben, els pèrits no passen. Que deixen de discutir i facen el que cal», exigeix amb frustració. Ha creat un canal a les xarxes per recollir aliments i productes bàsics per als més afectats, agraint la solidaritat rebuda, però lamenta que el nombre de voluntaris haja disminuït: «Al principi, hi havia molta gent ajudant, però ha passat un mes, i és normal», assenyala.
Tasques de recuperació
Mentre al centre de Paiporta els carrers són ja transitables gràcies al treball d’excavadores i efectius de l’UME, als afores la situació és molt diferent. Cementiris improvisats de vehicles danyats reflecteixen la magnitud de la devastació. La imatge és desoladora i reforça el sentiment de molts veïns que se senten oblidats per les institucions.
Malgrat tot, tant a Picanya com a Paiporta, la voluntat de reconstruir el present persisteix. La tragèdia ha deixat cicatrius, però també un esperit de comunitat i solidaritat que es resisteix a desaparéixer. Els veïns, però, reclamen respostes clares i accions immediates de les autoritats per accelerar la recuperació i evitar que el sentiment d’abandó es convertisca en la norma.
