La jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024 ha rebutjat l’incident de nul·litat de totes les actuacions plantejada pel youtuber i advocat Rubén Gisbert, president de l’associació “Solo el pueblo salva al pueblo”. La magistrada considera que la “voluntat de dinamitar” el procediment, que no és pròpia de la posició processal d’acusació i “xoca amb la simple aplicació de la Llei”, perquè la nul·litat “s’ha d’articular a través dels oportuns recursos, s’ha de limitar als concrets actes processals i ha de derivar en indefensió”, la qual cosa no ocorre en aquest cas.
Gisbert, a qui el PSPV i Compromís van acusar dimarts passat, 24 de febrer, a la comissió de Les Corts sobre la catàstrofe, d’”aprofitar-se de la tragèdia humana”, com “un simple farsant“, en simular que estava “de genolls tacant-se de fang” abans d’entrar en una connexió en un programa de televisió, també demanava la recusació de la jutgessa i plantejava elevar testimoniatge de particulars al Ministeri Fiscal perquè investigara la possible comissió de delictes de coaccions, revelació de secrets per part de professionals obligats a confidencialitat, usurpació de funcions públiques, prevaricació, encobriment i omissió del deure de perseguir delictes per una autoritat o funcionari públic.
La instructora ha rebutjat aquest dilluns les seues pretensions en una interlocutòria en la qual afirma que l’escrit presentat “destil·la una absoluta animositat” cap a ella i “traspua menyspreu, no sols professional, sinó una malvolença personal” del lletrat, que vol que es denuncie ella mateixa davant el fiscal.
“Realitat paral·lela, processal i fàctica“
La magistrada retrau que l’escrit és “una mescla d’idees que novament ens situa en una realitat paral·lela, processal i fàctica, en la qual s’obvien principis bàsics de l’ordenament processal i en els quals l’objectiu principal no és l’avanç en la instrucció, sinó ras i curt la desaparició de totes i cadascuna de les actuacions processals, oferiments d’accions, testificals, informes pericials i declaracions d’investigats”.
“Més de mig miler de persones han acudit al present òrgan judicial, abans Jutjat, hui Tribunal d’Instància”, recalca la instructora, que considera que aquesta acusació formula una pretensió “que només podria qualificar-se com a pròpia d’una defensa”.
I remarca: “Hi ha poc interés del lletrat Sr. Gisbert en aquest procediment quan desitja fer taula rasa. Poc respecte hi ha per part d’aquest lletrat cap als familiars de les víctimes mortals, als lesionats, quan els desitja que tornen a relatar el calvari que van patir. Poca voluntat d’investigar hi ha quan desitja que desapareguen totes les proves, com ara informes, gravacions, trucades, vídeos….”, mentre que, per contra, “sorprenentment” a través de la procuradora “se sol·licita la pròrroga del termini d’instrucció”, en un escrit sense el nom ni la signatura de l’advocat. Davant aquesta dualitat, la magistrada demana que “s’aclarisca per a bé de tots”.
Mancat de “sentit”
Per això, assenyala que l’escrit “manca de cap sentit” i apunta que la “simple lectura” de l’article 241 de la LOPJ ha de fer “rebutjar-lo de pla”: no es desprén que hi haja indefensió per a aquesta part i el termini per a demanar la nul·litat és de 20 dies. I sobre la recusació, recalca que, de les 16 causes previstes per la llei, “no se’n cita ni una”.
D’altra banda, subratlla que el fet que no hi haja més investigats en la instrucció, especialment de l’administració estatal, no és conseqüència de les resolucions “sinó que deriva dels acords per l’Audiència de València” i reitera les resolucions adoptades per la sala referent a la competència en la gestió de l’emergència, en protecció civil i direcció del Cecopi.
Gisbert no assisteix a les declaracions
La jutgessa recalca queel lletrat en qüestió s’ha limitat a sol·licitar la investigació de la delegada del Govern espanyol al País Valencià i l’elevació d’una exposició raonada respecte de l’aforat Carlos Mazón, que va ser rebutjada per extemporània. “A això, cal sumar la seua escassíssima assistència, presencial o telemàtica, a les nombroses declaracions testificals practicades en la causa”, agrega.
Per a la magistrada, “és comprensible la frustració professional” del lletrat “per no haver tingut gens d’èxit en les úniques pretensions que ha formulat, però no que es torne amb un torrent de desqualificacions, cadascuna més grossa cap a la meua persona”, assenyala, ja que el resultat dels seus esforços en l’Audiència de València va ser també “absolutament nul”.
