El Tribunal Suprem (TS) ha arxivat les querelles i denúncies presentades per diferents col·lectius i associacions contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i sis ministres. Els denunciants els acusaven d’haver actuat amb passivitat durant la dana que va afectar diverses comarques del País Valencià el 29 d’octubre del 2024. La Sala penal ha resolt que els fets denunciats no són constitutius de delicte.
En la interlocutòria, el tribunal subratlla que “la presa de decisions discrecionals d’un president del Govern no pot convertir-se en font de responsabilitat penal perquè es considere que l’opció triada no era la més adequada o la més eficaç per a l’obtenció dels objectius programats”.
Les accions judicials no es dirigien només contra el president Sánchez. També afectaven la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, l’exministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, el ministre de Política Territorial i Funció Pública, Ángel Víctor Torres, i la ministra de Defensa, Margarita Robles.
A més, les denúncies apuntaven altres responsables institucionals, com ara el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón. També demanaven la imputació dels màxims dirigents de les Confederacions Hidrogràfiques del Xúquer i del Túria, i la presidenta de l’Agència Estatal de Meteorologia, però el Suprem recorda que no té competència sobre aquestes persones perquè no són aforades.
La investigació del jutjat de Catarroja
La Sala afirma que aquesta decisió no afecta el procediment que el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja té obert sobre els mateixos fets. Si aquest jutjat detecta indicis clars de delicte en algun dels aforats, podrà enviar al Suprem una exposició motivada per a sol·licitar que s’investigue i es jutge.
La resolució destaca que el jutjat de Catarroja duu a terme una àmplia instrucció sobre la catàstrofe i que la posició de la seua titular “determina un coneixement privilegiat dels fets amb major profunditat que la mera notícia externa de denunciants i querellants: com van afrontar la situació els diversos responsables d’emergències, fonts de les quals van disposar, si les provinents de l’AEMT, el SAIH o el 112 eren fluides o no, si eren disponibles en obert, o només a demanda, la diversa causa i moment de cada defunció o lesió, així com la concreta possibilitat d’ajuda a cada moment i lloc”.
Assenyala que totes les denúncies i querelles acumulades tenen com a origen la dana del 29 d’octubre del 2024. Les conseqüències van ser devastadores: inundacions, 228 víctimes mortals i nombrosos danys materials, i indica que “la dimensió de la tragèdia que concita les denúncies i querelles presentades necessàriament ve acompanyada d’una especial commoció per les víctimes d’aquesta”; però insisteix que la seua tasca es limita a valorar els fets imputats als aforats.
Responsabilitat penal
El TS destaca que el dret penal espanyol no contempla la responsabilitat penal derivada de l’exercici d’un càrrec públic. “L’acció de govern es caracteritza per la presa de nombroses decisions discrecionals, en compliment de programes polítics o mandats d’actuació normativitzats, que poden, en efecte, generar descontent o rebuig”, argumenta el tribunal.
Per aquest motiu, exposa que una eventual responsabilitat administrativa no implica necessàriament una responsabilitat penal. També recalca que l’aforament no garanteix cap impunitat i que les querelles presentades, “sense descripció de singularitat de conductes, ni concretes relacions causals en cada específic supòsit delictiu, resulten inexorablement destinades a l’arxivament”.
També ha precisat que l’arxivament de les querelles no impedeix que es puguen reobrir investigacions si el jutjat competent troba indicis clars de delicte. Tot això “sense perjudici, òbviament, que si el Jutjat de Catarroja, trobara indicis qualificats de comissió delictiva per part de qualsevol aforat davant aquesta Sala Segona, al marge de la seua comprovació, abans de dirigir-se contra aquest, sense perjudici d’esgotar les comprovacions que no envaïsquen la seua prerrogativa, haja d’enviar a corresponent exposició justificada perquè aquesta Sala investigue i enjudicie si és el cas a l’aforat”.
Així mateix, subratlla que la valoració penal d’un fet no pot dependre ni de la magnitud de la tragèdia ni del rebuig que puguen provocar determinades decisions polítiques que poden considerar-se desencertades, i especifica que “una resolució d’arxivament acordada per aquesta Sala no santifica actuacions errònies i de greus conseqüències socials, encara que no tinguen rellevància penal”.
Finalment, la Sala penal recalca que “només ens correspon examinar la possible existència de responsabilitat criminal i determinar si les querelles i denúncies formulades contenen elements suficients per a concloure, si hi ha indicis, que les persones aforades podrien haver incorregut en alguna conducta tipificada en la llei com a delicte”.
