«Al mal moral inherent a la pèrdua de qualsevol familiar pròxim» durant les inundacions provocades per la dana del 29 d’octubre, s’hi sumen totes les circumstàncies patides i que poden haver generat «una síndrome d’estrés posttraumàtic», concretament «la síndrome del supervivent», que ha de ser objecte de l’oportuna valoració, ha asseverat la magistrada la titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de Catarroja (l’Horta Sud) en la interlocutòria notificada aquest dimarts. Per això, els familiars de les 227 víctimes mortals de la catàstrofe seran citats a l’Institut de Medicina Legal (IML) de València perquè aporten la documentació mèdica que tinguen i es puga així avaluar els danys morals i les seqüeles psíquiques, que ha pogut constatar en les declaracions de testimonis i oferiments d’accions practicats fins ara.
També seran examinades pels forenses les persones que van resultar lesionades i que van requerir tractament facultatiu posterior a una primera assistència sanitària, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) en un comunicat.
La magistrada recorda que està analitzant l’«evitabilitat» de la catàstrofe, a la qual ja va al·ludir en anteriors resolucions, i la investigació de les defuncions és l’«essència» d’aquest procediment, «l’objecte sobre el qual versa aquesta investigació, el mal absolutament irreparable». No obstant això, la instructora considera que aquestes diligències també han d’incloure a les persones que van patir lesions de més entitat en la tragèdia, tant físiques com psicològiques.
«Això no significa que no hagen d’obtindre l’oportuna reparació els danys materials, la destrucció que ha assolat a les poblacions i els danys materials que han afectat centenars de milers de persones, sinó que ni aquest procés ni la jurisdicció penal són competents per al seu coneixement», matisa a continuació.
«Infern real de destrucció, mort i finalment foscor»
La resolució judicial descriu l’ocorregut el passat 29 d’octubre com un «episodi dantesc», «un infern real de destrucció, mort i finalment foscor».
Així, arreplega que un nombre rellevant de persones va veure “desaparéixer persones properes davant dels seus ulls». Eren «pares, cònjuges o germans que van veure com se’ls escapaven literalment entre les seues mans» els éssers estimats i eren «arrossegats per un torrent d’aigua i fang».
La magistrada cita alguns exemples com ara el d’un home que va poder posar fora de perill la seua dona, però va morir «després de lluitar molt de temps contra l’arrossegament de l’aigua», o els d’aquells que van veure com els seus parents van baixar als garatges i «no van tornar mai».
De fet, algunes persones van presenciar com els seus familiars perien «a causa de la seua avançada edat, pitjors condicions físiques o, simplement, davant la incapacitat humana de suportar la força del corrent d’aigua i fang».
A més, segons la resolució, algunes víctimes mortals van perdre la vida «després d’haver enviat missatges d’àudio de comiat als seus fills», mentre que uns altres familiars «arribaven als domicilis dels seus majors i trobaven els cossos sense vida».
Fiances a Vox, Podem i CGT
D’altra banda, en altres dues resolucions la jutge de Catarroja ha acordat exigir sengles fiances de 6.000 euros a Vox, Podem i el sindicat CGT -en aquest últim cas després d’acceptar la inhibició d’unes diligències prèvies cursada per un jutjat de València- per a permetre que exercisquen l’acusació popular en la causa.
La magistrada argumenta que cap de les formacions polítiques ha interposat querella -una cosa «admissible» per a les accions populars quan la investigació ja està en curs-,però cita jurisprudència de l’Audiència espanyola i del Tribunal Suprem i requereix el pagament de les caucions donat «l’estat inicial del procediment».
