El funeral d’estat en memòria de les víctimes de la dana del 29 d’octubre del 2024, celebrat aquest dimecres al Museu de les Ciències de València amb la presència dels reis espanyols, del president del govern estaral, Pedro Sánchez, i del president de la Generalitat, Carlos Mazón, a qui han escridassat, ha estat marcat per les paraules emocionades i reivindicatives dels familiars de les 237 persones mortes el dia de la catàstrofe, fa tot just un any. Representant-los, han intervingut Andrea Ferrari, qui va perdre la seua mare Eva Canut; Naiara Chulià, qui va perdre el seu marit Slim, i Virginia Ortiz, qui va perdre el seu cosí. Totes tres han coincidit a demanar “justícia”, “veritat” i “unitat”. A més, hi ha hagut un missatge contundent sobre les causes de la tragèdia: “No va ser el fenomen natural el causant de la catàstrofe que hem patit, sinó qui omet el seu deure“, ha asseverat Ortiz.
En el seu discurs, Andrea Ferrari ha recordat com “la dana va canviar per sempre la història dels nostres pobles i comarques i, sens dubte, també la nostra”, i ha expressat el seu desig que aquest acte “no siga només un homenatge als qui se’n van anar, sinó un reconeixement als que seguim ací, als que continuem caminant amb cicatrius en l’ànima, però amb mirada ferma.”
Ferrari ha destacat també la solidaritat que va emergir després del desastre: “Descobrirem la veritable força de la solidaritat i de l’amor per la nostra terra”, i ha mostrat el seu agraïment “a totes les persones que en aquells dies tan durs van eixir a ajudar i ho van donar tot.” Ha tingut un record especial “als joves que van oferir la seua mà, als veïns que van obrir les seues cases, als serveis d’emergència, a les forces de seguretat, als equips sanitaris i de rescat, als milers i milers de voluntaris i voluntàries que van vindre de tot Espanya i van demostrar que, gràcies a la seua germanor, València va poder eixir del fang.”
Visiblement emocionada, ha dedicat un fragment del seu discurs a la seua mare: “Parlar d’ella és parlar de llum i d’amor en estat pur. Era forta, alegre, valenta, somiadora… la persona més bonica i perfecta del món sencer.” I ha afegit: “Estic molt orgullosa de poder dir als mil vents que tu eres la meua mare perquè tu eres inigualable i com tu no hi ha ni hi haurà cap.”
Ferrari ha afirmat que aquest funeral “no és només un acte de record, sinó un acte que ens ajuda a viure amb la mateixa valentia, la mateixa bondat, la mateixa força i la mateixa llum amb què ells van viure.” I ha conclòs amb un missatge de perseverança: “Un any després, encara no ha arribat la calma, però sabem que aquesta no ve sola, sinó que es construeix amb esforç, amb esperança i amb unió.”
“237 històries amb noms i cognoms”
La segona intervenció ha sigut la de Naiara Chuliá, que ha subratllat que en aquest funeral “hi ha 237 històries amb noms i cognoms, amb famílies destrossades i amb somnis trencats.” Chuliá ha volgut transmetre un missatge d’esperança “que algun dia trobem una raó per la qual seguir avant”, especialment pels seus fills, després de perdre el seu marit en la dana. “Sé que no permetries que baixara els braços, que em rendira. Sé que vols que torne a ser feliç malgrat el dolor. No vull sentir-me malament quan ric i no vull sentir-me culpable pel que et va ocórrer.”
Amb paraules colpidores, ha rememorat aquell 29 d’octubre: “Un dia te’n vas de casa i no tornes. Si haguera sabut que la conversa del dia 29 a la vesprada era l’última, t’hauria dit tantes coses.” I ha afegit: “El moment més dur de la meua vida va ser dir-los als xiquets que no tornaries. El quadre de la nostra vida es va trencar en mil trossos i ara havia de reconstruir-lo jo.”
El causant “és qui omet el seu deure”
Finalment, Virginia Ortiz ha tancat els discursos amb una crida a la unitat i la responsabilitat. Ha recordat el seu cosí, “un jove que va abandonar aquest món després de lluitar per ell, per no conformar-se a viure sota les injustícies”, i ha proclamat: “L’esmente, per a recordar-vos per què som forts, que no estem sols i que hui més que mai hem d’estar units.”
Ortiz ha agraït la tasca “dels professionals que van recórrer coves, rases i llots buscant els nostres familiars”, així com “dels voluntaris, exemple d’autosacrifici i solidaritat.” Però també ha llançat un missatge contundent sobre les causes de la tragèdia: “No va ser el fenomen natural el causant de la catàstrofe que hem patit, sinó qui omet el seu deure, sabent que la seua omissió pot suposar la pèrdua de vides humanes.” Una frase que ha provocat els aplaudiments dels assistents.
La seua reflexió final ha tingut un to cívic i esperançador: “El nostre veí no és l’enemic. La majoria de nosaltres només volem viure en pau, però aquesta pau només és possible en societats que disposen de llibertat, d’igualtat, de dignitat i seguretat.” I ha conclòs amb una proclama: “El poder sempre ha sigut nostre i sé que units farem justícia.”
