Més enllà de les alertes, una de les grans polèmiques o debats que ha sobrevolat des que la DANA va colpejar el País Valencià el dia 29 d’octubre és el funcionament del telèfon 112. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va dir al seu perfil de la xarxa social X, l’antic Twitter, que el sistema no havia col·lapsat tot i que nombroses veus no podien ser ateses. És a dir, que sí que va col·lapsar. No va caure la línia, és cert. Però sí que va rebre més telefonades de les que es van poder atendre.
Reiteramos la importancia de NO hacer desplazamientos por carretera, tanto en la provincia de Valencia como en Castellón. Está activado el teléfono para atención a familiares de desaparecidos, es: 900 365 112. Para urgencias el 112, no está colapsado. Gracias. pic.twitter.com/VEb8PXQFFZ
— Carlos Mazón (@carlos_mazon_) October 30, 2024
En un dia normal s’atenen vora 10.000 telefonades, segons fonts d’emergències. No obstant això, el 29 d’octubre es van atendre prop de 30.000 telefonades. La gran majoria d’elles concentrades en la vesprada. Fonts d’emergències actuals i del govern anterior informen que una nit normal de cap de setmana hi ha entre 4 i 6 persones. Tanmateix, la vesprada de la DANA van activar a més personal. Un dels telefonistes conta que a ell l’activaren el 29 a les 20:00 h. És a dir, 12 minuts abans de l’enviament dels sistemes ES-Alert per part de la Generalitat a tots els telèfons mòbils. «Aquella nit la sala estava plena i es van posar a atendre telefonades gent que no té eixa funció».
Qui atén les alertes estan connectats pel sistema Coordcom. Una cadena de comunicacions que fa en segons els grups d’emergències, és a dir, guàrdia civil, bombers i policies, sàpiguen què passa i a on. No obstant això, la fatídica vesprada van tenir problemes en les telefonades exteriors. Què significa això? Que de vegades una persona en problemes telefona i la connexió es talla. El protocol diu que s’ha de tornar a telefonar. En aquesta ocasió, eixa telefonada eixint no anava bé. Va haver-hi uns moments en els quals van tenir problemes tècnics i es va intentar solucionar el problema.
«Aquella nit telefonava gent desesperada, hi havia gent que s’estava ofegant. Hi havia gent que no podia escapar de sa casa. Des que tot va passar estem fent torns de 10 hores. Aquella vesprada la sala estava completa de gent», explica un treballador entre llàgrimes.
El servei 112 és un servei subcontractat que funciona per autonomies. És una directiva europea que gestiona cada comunitat. Al País Valencià la concessió del servei és d’ILUNION Emergencias, empresa del grup ILUNION. És a dir, l’antic ONCE. Segons expliquen fonts d’emergències amb el Botànic, aquesta companyia reunia les millors condicions de contractació. Entre d’elles el fet de ser una empresa social.
Amb tot, el comité d’empresa fa temps que denuncia una situació de precarietat. Tenen un conveni de Call Contact Center, segons han apuntat en diverses ocasions. És a dir, el mateix conveni que tenen els telefonistes de les empreses de telefonia. Tenen un salari base de 1.014,80 euros. La diferència principal és un plus d’emergències de 358,92 euros. Només amb nocturnitats, festius, diumenges i un plus de teleoperador arriben a 1.514,3 euros bruts al mes i dividit mensualment. És a dir, es paga íntegrament cada mes sense extra d’estiu ni Nadal. Treballen en tres torns i tenen una borsa de treball en la qual hi ha persones inscrites que treballen per hores i no tenen contracte fixe.
«Moltes companyes i companys tenen problemes psicològics. És un treball dur. Ens agrada el que fem perquè ajudem la gent, però és molt dur. Està tot mesurat, temps de les telefonades, temps de resposta, totes les converses es graven», explica un dels telefonistes.
Aquesta pressió passa factura. El comité d’empresa informa que hi ha prop d’un 20% de baixes en el planter. De fet, l’empresa va haver de posar un servei de suport psicològic telefònic. Però les persones treballadores del servei ho qualifiquen d’«insuficient».
Davant la catàstrofe de la DANA, l’empresa concessionària ha hagut de posar un servei psicològic davant la crisi. El suport consisteix en un «Debriefing psicològic», és a dir, una intervenció grupal breu que es realitza posteriorment a un succés traumàtic. Es realitza de forma col·lectiva. La duració d’aquestes sessions és de 2 hores aproximadament, amb un màxim de 12 persones per grup d’intervenció.
«Ni en la pandèmia vam viure una situació així», diu el mateix telefonista. Reclama, de la mateixa manera que el comité d’empresa, que el servei siga públic com a Madrid i Balears i que no ho porte una concessionària. «L’administració s’estalviaria l’IVA que paga que podria utilitzar per a reforçar el servei», subratlla. Un servei, que la vesprada i nit del 29 d’octubre va col·lapsar. «Hauria col·lapsat també amb el botànic, però amb previsió haguera sigut una altra cosa», finalitza.
