Xarxes socials diferents, emocions diferents. Així es desprén d’una recerca de la Universitat Politècnica de València (UPV) que ha aconseguit identificar aquest fenomen poc investigat. Després d’analitzar centenars de missatges en X i en TikTok, els investigadors han conclòs que la desinformació sobre la dana en X s’associa principalment amb més por i tristesa, mentre que en TikTok es correlaciona amb una major ira i fàstic.
“En X, en tractar-se majoritàriament de contingut textual, els usuaris han d’interpretar la informació, la qual cosa afavoreix una resposta emocional més introspectiva, on s’elaboren narratives que ressalten tragèdies i fets negatius de forma més pausada, desencadenant sentiments de tristesa i por. En canvi, TikTok, en integrar elements visuals i auditius, ofereix una experiència multisensorial que produeix respostes immediates i més intenses”, han explicat els investigadors de la UPV Paolo Rosso i Iván Arcos, que han arribat a la conclusió que les emocions reactives i viscerals que genera TikTok se centren en la ira i el disgust.
Desinformació a les xarxes socials
Són algunes de les conclusions a les quals han arribat en l’estudi “Patrons emocionals divergents en la desinformació en les xarxes socials. Una anàlisi de tuits i tiktoks sobre la dana a València”, dirigit per aquests investigadors de la UPV i Ramón Salaverría, de l’Escola de Comunicació de la Universitat de Navarra.
La música dramàtica, les variacions tonals i els efectes visuals de la xarxa social xinesa actuen com a catalitzadors que disparen aquestes emocions menys meditades. A més, el públic de TikTok “acostumat a continguts dinàmics i de ràpida successió, tendeixen a processar la informació de forma més immediata, la qual cosa contribueix a la polarització emocional enfront de la desinformació”, conclouen Rosso i Arcos, que desenvolupen el seu treball en el centre d’investigació *PRHLT.
L’estudi, desenvolupat en el marc de l’Iberian Digital Mitjana Observatory i publicat en la Conferència d’Intel·ligència Artificial ICAART-2025, s’ha dut a terme després d’analitzar la difusió de desinformació en aquestes dues xarxes socials durant la *dana de València del passat 29 d’octubre. Per a això, es van analitzar els patrons emocionals i lingüístics de 650 publicacions de X i TikTok.
Estratègia deliberada
L’informe reforça la conclusió que apel·lar a les emocions és una estratègia deliberada i recurrent en els missatges enganyosos. Així mateix, l’anàlisi lingüística dels missatges mostra que els continguts fiables utilitzen un llenguatge més articulat mentre que els missatges *fake empren negacions, anècdotes personals o referències a familiars per a legitimar les seues afirmacions mitjançant testimoniatges directes i resultar creïbles.
En el procés d’anàlisi dels missatges publicats en xarxes socials es van utilitzar paraules clau relacionades amb la dana. Algunes de les keywords més utlizadas van ser ‘conspiració’, ‘morts ocultació’, ‘engany’, ‘manipulació’, ‘mentides’, ‘Bonaire cementeri’, ‘ajuda rebutjada’ o ‘provocada preses’.
Els àudios de les publicacions en TikTok també han sigut analitzats i ha permés diferenciar patrons distints: lloes àudios de confiança mostren tons més brillants i narracions robòtiques o monòtones, la qual cosa genera claredat i credibilitat. No obstant això, els missatges que difonien desinformació feien ús de la variació tonal, la profunditat emocional i els elements musicals per a alterar la percepció.
Davant l’augment de la desinformació en xarxes socials, els investigadors apunten a l’ús d’intel·ligència artificial per a assistir a les plataformes i verificar els continguts ja que “podrien analitzar automàticament milers de publicacions, detectar patrons característics de desinformació i notificar-lo als moderadors. També podrien alertar als usuaris sobre la possible veracitat dubtosa d’uns certs posts, la qual cosa contribuiria a mitigar la difusió d’informació enganyosa”.
