Més Algemesí ha denunciat, a punt de complir-se un any de la dana del 29 d’octubre de 2024, que “moltes coses continuen tal com estaven” en aquest municipi de la Ribera Alta. La formació lamenta que, més enllà de la reconstrucció material, “en què destaca l’abandonament real del barri del Raval, que sols té millores sobre el paper”, no s’ha avançat en la prevenció ni en la formació davant possibles emergències.
Segons recorda, el Pla d’Actuacions Municipal davant el Risc d’Inundacions (PAMRI) data de desembre del 2017, i “és evident que passaren de seguir-lo, i que, si l’hagueren seguit -s’hi ’indica que cal avisar per megafonia mòbil a la població- els resultats haurien sigut uns altres”. Però, continua Més Algemesí, “no és menys evident que eixe pla s’ha de revisar després de la dana”.
Sense assessorament d’experts
La formació destaca que altres pobles de l’Horta Sud, com Aldaia, Catarroja i Massanassa, “han buscat assessorament de la Universitat Politècnica de València per a revisar els seus plans contra inundacions, així com la formació en emergències i resiliència”, amb l’ajuda d’expertes com ara Carmen Grau, que treballa al Japó. “Aquests ajuntaments, a més de fer front a la reconstrucció material, estan avançant en prevenció i informació, i fins i tot en alguns casos ja han canviat la normativa urbanística de la població. A Algemesí, el poble més afectat de la Ribera, no s’ha fet absolutament res de res”, assevera.
També retreu al govern municipal que “ni tan sols han portat experts del nivell de Carmen Grau, Sergio Palencia (UPV) o Yaiza Pérez (UV) que assessoren aquests pobles a parlar en la Setmana d’Arquitectura d’Algemesí, sinó que ha sigut l’alcalde el que ha donat una ‘lliçó magistral’ sobre reconstrucció”.
Per a Més Algemesí, el contrast amb altres localitats és evident: “Tant Aldaia (PSOE), Catarroja (PSOE-Compromís) com Massanassa (PP) estan ja revisant amb la UPV i els experts els seus plans, estan adaptant la normativa urbanística, i sobretot, estan establint mecanismes de participació amb la ciutadania per a fer-ho conjuntament. A Algemesí passa tot el contrari. Estem exactament en el mateix punt que el 2024”.
El grup acusa l’equip de govern de “prepotent”, i denuncia que “no ha rebut mai oficialment el Comité Local d’Emergència i Reconstrucció, malgrat que aquest ho ha demanat”. Assegura que “la reconstrucció es fa, tant ignorant el personal expert com la ciutadania”, i que tampoc s’ha informat “que estiguen treballant la millora o substitució del PAMRI, cosa que ja hauria d’estar fent-se per part de gent experta d’universitats”.
Sense sistemes d’alerta i protecció
Una altra promesa incomplida, segons Més Algemesí, és la instal·lació d’un sistema de megafonia d’emergència: “En els pressupostos del 2025 l’equip de govern aprovà una partida per a la instal·lació d’aquest sistema sonor d’alertes. A hores d’ara, i tot i que ja estem en època de pluges torrencials, no en sabem res, i Algemesí continua desprotegida”. A més, afegeixen que “no tenim notícies, igualment, que s’estiga treballant en instal·lar equips electrògens d’emergència, càmeres per a controlar el cabal del riu al seu pas per Algemesí ni coses bàsiques en prevenció. Ens informen de la marxa de les obres, però mai de mesures de prevenció i resiliència”.
Així mateix, alerta de “l’aïllament de l’equip de govern a tota ajuda i orientació exterior”. Segons Més Algemesí, “es consideren tocats per la mà divina i pensen que elles i ells ho saben tot”. L’objectiu, diuen, “és tenir enllestides el màxim nombre d’obres possible abans d’eleccions per a inaugurar-les i fer com si res haguera passat, però passen de la prevenció, de fomentar la participació i passen també d’afavorir la resiliència d’Algemesí”.
Finalment, lamenta que “no han revisat mai el que fallà a nivell local el 29-O, i en un any no ha fet cap mena de reconeixement personal a les víctimes mortals del poble”.
Més Algemesí conclou que “ha passat un any i, si hi haguera una situació de risc com la del 29-O, estaríem igual de desprotegits. No han aprés la lliçó i continuen sense valorar el paper de la gent experta, la importància de la participació i la necessitat de previndre més que de curar.”
