L’Associació de Damnificats Horta Sud València, que representa a més d’un centenar d’afectats per la DANA del 209 d’octubre, que ha deixat 224 morts i tres desapareguts, ha presentat aquest dimecres, quan es compleixen tres mesos de la catastròfica riuada, una querella davant els jutjats d’instrucció de València contra cinc membres del Consell i contra el president de la Confederacion Hidrogràfica del Xúquer (CHX) per a depurar responsabilitats per la «inacció» de les seues funcions. A més, demanaran la declaració com a testimoni del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón.
Així, ho han assenyalat en roda de premsa el president de l’Associació de Damnificats Horta Sud València, Cristian Lesaec, i Manuel Hernández, el CEO de Vilches Abogados, que exerceix la defensa dels afectats.
En concret, la querella es presenta contra l’exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas; el responsable d’Emergències durant la DANA i el llavors el secretari autonòmic de Seguretat i emergències, Emilio Argüeso; així com el director general d’Emergències, Alberto Javier Martín; el subdirector de l’Agència Valenciana de Seguretat i Respostes a les Emergències (AVSRE); la cap del servei d’Emergències, Inmaculada Piles, i el president de la CHX, Miguel Polo.
Els acusen dels presumptes delictes d’homicidi imprudent, delicte de lesions imprudents, danys imprudents, prevaricació per omissió i delicte d’omissió del deure de socors per la «inacció» de les seues funcions en la presa de decisions per a protegir la vida dels ciutadans.
«Els responsables han de pagar»
El president d’aquesta associació -que aplega 340 socis dels quals un centenar han subscrit la querella-, ha recalcat: «No podem deixar que els responsables d’aquesta gestió no responguen davant la justícia per aquesta gestió tan nefasta perquè tenim la sensació que el poder legislatiu no ha respost». «La lluita serà llarga, però això no pot quedar així, els responsables han de pagar per això», ha recalcat.
La querella, de 67 pàgines, va acompanyada d’una investigació cronològica en la qual s’apunta que «si s’haguera activat el sistema ES-Alert en el moment oportú no s’hauria produït la magnitud que va tindre la tragèdia», ja que la informació aportada «demostraria que a les 15 hores els querellats ja comptaven amb dades suficients per a haver-lo activat» i, no obstant això, per raons que «es desconeixen i no s’han explicat» l’alerta «no es va enviar fins a les 20.11 hores», quan el cabal del barranc de Xiva o de Poio i el riu Magre estaven «ja completament desbordats».
Així mateix, es fa un recorregut individual sobre les funcions i obligacions que els querellats tenien i sobre “«es decisions que no van prendre».
