Amnistia Internacional (AI) adverteix, un any després de la dana que va deixar 229 morts i va devastar diverses comarques del País Valencià, que “es continua construint en zones inundables”, posant en risc “desenes de milers de persones”. L’organització alerta que “les autoritats autonòmiques i locals han adoptat l’urbanisme exprés, desprotegint la gent”.
Així ho reflecteix l’informe “Plou sobre mullat. La dana: impactes de la crisi climàtica en un escenari de crisi estructural d’habitatge“, en què l’entitat assenyala que aquest fenomen extrem es produeix “en un context de vulnerabilitat estructural que pot repetir-se” i critica que “la normativa urbanística continua permetent la construcció en zones inundables”.
Segons AI, les administracions “han desenvolupat un ordenament jurídic que, d’esquena a la legislació sobre canvi climàtic i al dret a l’habitatge, estableix limitacions, però no impedeix la construcció de noves edificacions en zones inundables”. En aquest sentit, subratlla que el País Valencià és, de fet, la segona autonomia amb més zones inundables de l’Estat, en les quals “habiten aproximadament 600.000 persones”.
L’informe esmenta municipis com ara Paiporta i Catarroja (l’Horta Sud), on “tots els habitatges estan en àrees de risc d’inundació”, i on “es van registrar les xifres més elevades de víctimes i danys després del pas de la dana”.
“Hi ha dues velocitats en la reconstrucció. Un any després, encara no està aprovada la revisió del Patricova ni la reforma de les normes estatals de gestió dels riscos d’inundació”, ha assegurat Marta Mendiola, investigadora d’Amnistia Internacional.
Ajudes “insuficients i desiguals”
A més, l’informe denuncia que el sistema d’ajudes “ha sigut insuficient i amb un impacte desigual sobre persones migrants i persones que viuen en barris vulnerables”. “L’aigua no discrimina, però en matèria d’habitatge plou sobre mullat”, subratlla Mendiola, que recorda que “l’habitatge no és només un bé que s’ha perdut. És un dret humà que continia sense estar garantit un any després de la dana”.
AI també alerta que les dones, especialment les migrants treballadores de la llar, han patit “exclusió en l’accés a aquestes ajudes”. Segons Teresa García del Vello, investigadora sobre dret a l’habitatge, “la crisi climàtica converteix cada tempesta en un risc major, però el problema de fons és estructural. L’absència de planificació, l’escassetat d’habitatge social i les polítiques de construir d’esquena als drets de la gent garanteixen que la pròxima catàstrofe torne a colpejar amb més duresa els qui ja estaven en situació de vulnerabilitat”.
Davant aquesta situació, Amnistia Internacional exigeix “una moratòria que paralitze els projectes urbanístics en els municipis afectats per la dana fins a l’aprovació de la revisió del Patricova”, i reclama una revisió profunda del sistema de protecció social per fer front als efectes dels fenòmens meteorològics extrems i garantir “la protecció del dret a l’habitatge en un context de crisi climàtica creixent”.
