Amnistia Internacional ha denunciat que la Generalitat Valenciana “va vulnerar el dret humà a la vida i a la integritat física de milers de persones” durant la dana del 29 d’octubre, que va deixar 228 víctimes mortals. L’organització considera que la gestió de l’emergència va ser “negligent” i reclama responsabilitats polítiques i penals.
Segons l’informe Tinc malsons en els quals sona aquesta alarma, publicat quasi sis mesos després de la tragèdia, “milers de persones, que van rebre l’alerta quan la majoria d’elles es trobaven ja en perill extrem, van quedar desprotegides”. Amnistia remarca que “la Generalitat, responsable de la direcció de l’emergència, no va proporcionar informació adequada, oportuna i accessible que poguera haver evitat o mitigat l’impacte de la catàstrofe”.
“Violació del dret a la informació“
D’acord amb l’organització, aquesta actuació suposa una “violació del dret a la informació“, tal com recull la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. També es van vulnerar els articles 2 i 10 del Conveni Europeu de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, i la Declaració Universal de Drets Humans.
Daniel Canales, investigador d’Amnistia i autor de l’informe, subratlla que “l’estat espanyol, en els seus diferents nivells, no va complir amb les seues obligacions internacionals de drets humans”. Per això, demana “investigacions exhaustives que garantisquen veritat, justícia i reparació a les víctimes”.
L’informe inclou testimoniatges com ara el de José Manuel, veí d’Alfafar: “L’alarma em va arribar al mòbil quan ja feia estona que havia pujat en un semàfor. Vaig pensar que m’havia arribat l’hora”.
Emergència “directa i inequívoca” de la Generalitat
Amnistia també remarca que la responsabilitat de la gestió de l’emergència era “directa i inequívoca” de la Generalitat, com també ho assenyala la jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la causa de la dana, però indica que el govern espanyol “no va exercir la facultat que li reconeix la llei per a assumir la direcció”, tot i que la situació afectava més d’una comunitat autònoma.
“El Ministeri d’Interior ha traslladat a l’organització que només pot exercir aquesta facultat prèvia sol·licitud del govern autonòmic, i que com aquesta sol·licitud no va tindre lloc, la Generalitat era en tot moment responsable de la direcció de l’emergència”, subratlla l’informe.
En aquest sentit, retrau al president de la Generalitat, Carlos Mazón, que no assumira “de manera directa la direcció de l’emergència, ni tan sols quan la situació ja s’havia desbordat”.
Descoordinació i mentides
L’informe denuncia, a més, que molts ajuntaments afectats no van rebre informació ni directrius clares. Municipis com ara Alfafar, Benetússer, Paiporta o Catarroja relaten situacions de “descoordinació”, “desemparament” i “caos”, amb una assistència que va arribar de manera “desigual, depenent moltes vegades del voluntariat local o de l’autoorganització ciutadana“. Canales destaca que “quasi la meitat de les víctimes mortals tenien més de 71 anys”, ja que moltes vivien a soles en plantes baixes.
També analitza les conseqüències desestabilitzadores que les mentides o notícies falses van tindre sobre els drets humans de les persones afectades i recalca que la “millor manera de previndre les conseqüències negatives de la desinformació” és que les autoritats creen “un sistema fiable i ràpid d’informació precisa que genere una major confiança”.
Recuperació
Finalment, apunta que la fase de recuperació “no ha comptat amb un enfocament basat en drets humans”.
Entre les 14 recomanacions que Amnistia adreça a les autoritats, hi ha la revisió del sistema d’alertes, l’adopció d’un enfocament participatiu en la recuperació, i la formació ciutadana per a situacions d’emergència.
“Mai més una gestió negligent d’una catàstrofe ha de violar el dret a la vida i a la integritat física”, conclou l’ONG.
