Les acusacions exercides per Acció Cultural del País Valencià (ACPV), CGT, Podem i Ciutadans coincideixen amb la jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que instrueix la causa sobre la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024 en la necessitat que l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón siga investigat en el procediment. Per això, han presentat davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) un escrit d’al·legacions en què s’adhereix íntegrament a l’exposició raonada elevada per la magistrada instructora.
ACPV subratlla que Mazón “va tindre coneixement complet dels riscos previsibles de la presència d’una dana des de les alertes emeses des del dia 25 d’octubre del 2024 i no va adoptar cap decisió preventiva”. També que l’expresident “va retardar per la negligència, la desídia, el passotisme i la ineptitud” l’emissió d’un missatge d’alerta a la població.
A més, s’assenyala que el catastròfic resultat del 29O era “previsible i evitable, hi havia relació de causalitat entre l’absència de decisions rellevants a adoptar per un dirigent com el senyor Mazón i l’evitació d’un importantíssim nombre de morts i lesions greus de la dana que va assolar la província de València”.
En la mateixa línia, assevera que l’excap del Consell va tindre “coneixement de la situació d’alerta roja (risc per a la vida de les persones), a les 8 h del dia 29 d’octubre sense adoptar cap mena de mesura preventiva”.
Igualment, recorda que “va decidir comparèixer davant els mitjans de comunicació minimitzant els efectes de la dana, ironitzant sobre la mort de quatre cabres, quan els mitjans de comunicació reflectien la desesperada situació de moltes persones a Utiel-Requena”.
Per a ACPV, Mazón coneixia l’alerta hidrològica decretada al barranc de Xiva i del riu Magre “a les 12.20 hores d’aquell matí sense adoptar ni una decisió”. I sobre el dinar amb la periodista Vilaplana a El Ventorro, diu que el mandatari autonòmic “va donar instruccions perquè no el molestaren”.
Indicis “concrets i racionals”
L’acusació exercida per FETAP-CGT expressa també el seu suport al raonament de la magistrada, “resultat d’una instrucció en què s’han practicat nombroses diligències, s’han demanat informes, s’han analitzat comunicacions i, fonamentalment, s’ha pres declaració a víctimes i testimonis”. La jutgessa “ha complert escrupolosament amb la doctrina d’aquesta Sala i del Tribunal Suprem, investigant els fets i, només en trobar indicis sòlids, fundats i seriosos contra l’aforat, n’ha elevat la causa”.
Aquests indicis són, segons indica, “plurals”, ja que no es basen en una única dada, sinó en una concatenació d’omissions; “concrets”, ja que s’individualitza la conducta de Mazón, “no només pel càrrec, sinó per la inacció personal i la falta d’exercici”, i “racionals”, tenint en compte que “la connexió entre la manca d’alertes i coordinació i el resultat mortal és lògica i es recolza en el relat de com es van produir les morts”.
Per tant, la instrucció a la instància, pel que fa a la delimitació de la presumpta responsabilitat de l’aforat Carlos Mazón, “ha assolit el punt de maduresa necessari”. “Rebutjar ara la competència suposaria contradir les pròpies resolucions d’aquesta Sala, que van remetre la investigació al jutge ordinari precisament perquè efectuara la tasca de recollida d’indicis que ara es presenta”, adverteix.
“Omissió negligent”
Podem veu “indicis suficients” perquè s’investigue Mazón per la seua possible responsabilitat penal i dona suport a les conclusions de la instructora sobre la posició de garant que ostentava l’expresident en la gestió de l’emergència. Per això, apunta a una possible omissió negligent durant les hores més crítiques de l’episodi.
També contempla la possible intervenció del seu entorn en el retard i la modificació del contingut de l’alerta a la població enviada mitjançant el sistema ES-Alert, una circumstància que, segons exposa, “ha pogut influir en el resultat mortal i lesiu produït durant la catàstrofe”.
Podem sosté que la “gravetat” dels fets i l’existència de “múltiples advertiments” previs sobre el risc del dia 29 d’octubre “obliguen a practicar una investigació completa per determinar totes les responsabilitats”.
A parer seu, tancar la investigació respecte de qui ostentava la màxima responsabilitat institucional sense esgotar les diligències necessàries “comprometria el dret de les víctimes a conèixer la veritat i que es depuren les eventuals responsabilitats penals derivades de la gestió de l’emergència”, manté.
La coordinadora general de Podem País Valencià, María Teresa Pérez, ha afirmat que com a acusació popular “sempre” han treballat per conèixer la veritat i que es faça justícia per a les víctimes de la dana i per a tota la societat valenciana.
També ha presentat les seues al·legacions Ciutadans, que sosté que la responsabilitat penal “no es pot atomitzar en altres càrrecs”, com eren els dos investigats fins ara: l’exconsellera d’Interior Salomé Pradas i l’exsecretari d’Emergències Emilio Argüeso.
