El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja (l’Horta Sud) ha acordat la celebració d’un acarament entre la investigada Salomé Pradas Ten i el testimoni José Manuel Cuenca Ais en el marc de les diligències prèvies obertes per un presumpte delicte d’homicidi per imprudència. La decisió judicial respon a una sol·licitud presentada per l’Associació Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i per Juan Antonio Martín, representats pel procurador Enrique Erans i amb l’assistència lletrada de Manolo Mata.
La interlocutòria signada per la magistrada Nuria Ruiz Tobarra amb data 16 de desembre del 2025, considera necessari aquest acarament arran de les contradiccions existents entre diverses versions dels fets. En concret, la jutgessa assenyala la divergència entre el contingut d’una acta notarial aportada per la defensa de Pradas —que inclou missatges de WhatsApp intercanviats amb el testimoni— i la segona declaració judicial de Cuenca, en la qual aquest últim afirma que els missatges van ser “descontextualitzats”.
La resolució judicial també té en compte les manifestacions públiques realitzades per Salomé Pradas fora de seu judicial, així com la seua declaració en una comissió d’investigació, on va oscil·lar entre declarar o no fer-ho després d’haver-se acollit inicialment al seu dret a no declarar. Segons la interlocutòria, “la versió dels fets que proporciona la investigada no pot ser una amalgama” de declaracions judicials limitades a preguntes del seu advocat, intervencions públiques sense assistència lletrada i compareixences parlamentàries amb canvis de posició.
La magistrada defensa que la coherència de les manifestacions de la investigada i la seua compatibilitat amb els mitjans de prova aportats només poden aclarir-se “en seu judicial i precisament a través de l’acarament”, especialment quan es tracta d’aspectes considerats “absolutament essencials” per a la investigació. En aquest sentit, la interlocutòria recorda un pronunciament anterior de l’Audiència Provincial de València, de 16 d’octubre del 2025, que ja destacava la pertinència de diligències destinades a esclarir el procés de deliberació i presa de decisions seguit en la reunió del CECOPI celebrada la vesprada del 29 d’octubre del 2024.
La resolució judicial subratlla igualment el paper del president de la Generalitat com a màxima autoritat de l’executiu valencià i president del Consell, amb funcions directives i de coordinació que inclouen la capacitat d’impartir instruccions als membres del govern, tal com estableix la Llei 5/1983 de Govern Valencià. Aquest marc legal és considerat rellevant per entendre el context en què es van produir els fets investigats.
El jutjat acorda formalment la celebració de l’acarament entre l’exconsellera Salomé Pradas i l’ex cap de gabinet de Carlos Mazón, José Manuel Cuenca, i notifica la resolució a totes les parts personades i al Ministeri Fiscal. Contra aquesta decisió, les parts poden interposar recurs de reforma en el termini de tres dies o recurs d’apel·lació en el termini de cinc dies.
Què és un acarament?
L’acarament judicial és una diligència de prova prevista a la Llei d’Enjudiciament Criminal que permet al jutge confrontar directament dues o més persones que han oferit versions contradictòries sobre uns mateixos fets dins d’un procediment penal. Es tracta d’una eina excepcional, que només s’acorda quan les discrepàncies afecten qüestions essencials de la investigació i no poden aclarir-se amb noves declaracions separades. Durant l’acarament, les parts compareixen simultàniament davant del jutge, que assenyala les contradiccions i permet que s’expliquen o es ratifiquen, amb l’objectiu d’avaluar la coherència i la credibilitat de les declaracions. Tot i això, l’acarament no és una prova determinant per si mateixa, sinó un element complementari que el tribunal ha de valorar conjuntament amb la resta de proves del cas.
