La jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la gestió de la dana ha donat un dia a la direcció d’À Punt perquè al·legue sobre les causes per les quals s’ha “retardat” el lliurament de les gravacions d’imatge i so de la reunió del Cecopi del 29 d’octubre del 2024.
Així consta en una provisió de la instructora, notificada ja a les parts, en la qual assenyala que ha transcorregut el termini de tres dies sense que la direcció de la cadena haja omplit el requeriment efectuat per al lliurament del vídeo d’aquella reunió, tal com es va acordar en la interlocutòria del 18 de setembre.
Per part seua, la direcció d’À Punt ha assegurat a través d’un comunicat que va complir “de manera puntual i rigorosa” amb el requeriment de la jutgessa i que va entregar el vídeo al jutjat divendres passat, 26 de setembre.
“Informació veraç” de la reunió
À Punt havia traslladat a la magistrada que entregaria els bruts de la càmera amb el material gravat durant els dies de la tragèdia “sempre” que ho sol·licitara, ja que sostenia que la difusió voluntària podria fer incórrer en responsabilitats penals la cadena pública i també els treballadors que van enregistrar la reunió del Cecopi.
No obstant això, la jutgessa va considerar que ha de “ponderar-se en l’accés a les gravacions, el caràcter de mitjà públic d’À Punt, l’existència d’un procediment penal, la ponderació dels interessos en conflicte i el contingut de les gravacions aportades fins al moment”, i que la gravació emesa per RTVE -que va incloure l’àudio- sobre la reunió “permet donar una informació veraç del que va succeir”.
Així, considerava que “en aquesta ponderació entre mantindre ocult l’àudio i la cooperació en la investigació d’un procediment penal, ha de cedir de manera clara que aquestes gravacions, que pertanyen a una societat de caràcter públic, han de posar-se a la disposició d’aquest òrgan judicial”.
Jurisprudència constitucional
A més, assenyalava que existeix jurisprudència constitucional “que haguera avalat fins i tot la difusió de vídeos de tal caràcter sense un previ requeriment judicial d’aportació al procés”.
De la mateixa manera, exposava que hi ha “una rellevància comunitària de les dades” i un procediment penal en curs, i “en el conflicte entre la informació amb un cas de tal gravetat, la pèrdua de 229 vides humanes, la reserva a la qual al·ludeixen per a no difondre l’àudio inicialment, fins i tot actualment, degué prevaldre el primer, és a dir, l’aportació íntegra de les gravacions, amb imatge i so, ja que l’entitat pública està plenament legitimada per a la difusió des del punt de vista del mitjà informatiu”.
A més, cal sumar-hi que, una vegada s’ha produït una difusió pública -a través de RTVE-, igualment en la ponderació dels interessos en conflicte, com en la jurisprudència citada en la interlocutòria del 8 de setembre del 2025, “ha de prevaldre l’obtenció de la gravació, el contingut de la qual es va revelar com un element especialment rellevant en la instrucció de la causa”.
Rellevància dels enregistraments
La instructora creu que també ha de ponderar-se “la rellevància” de les gravacions de què puga disposar À Punt “atés que, precisament, és objecte d’investigació el moment de remissió de l’ES-Alert, el seu contingut, el procés de decisió i la possible participació en aquest procés d’altres persones que no ostenten la condició d’investigats”, partint de la gravetat dels fets sobre els quals se sustenta la causa.
Sobre aquest tema, subratllava que la gravació pública “contradeia declaracions prestades en seu judicial i les circumstàncies en què s’obtenen, eren presents periodistes, els quals van poder sentir el que finalment va quedar registrat”, i assenyala que “es complirien els estàndards jurisprudencials amb vista a l’aportació de la gravació”.
Finalment, ressaltava “la importància” de les gravacions emeses per RTVE la unió de les quals a la present causa ja ha estat acordada per aquesta jutge, no sols en relació amb les obligacions d’aquest ens com a mitjà de comunicació, sinó igualment en la col·laboració amb l’Administració de Justícia, “sense que s’haja produït la violació de cap mena de dret fonamental dels periodistes que haurien complit amb l’obligació de difondre una informació que afecta la població i que es desconeixia, malgrat el temps transcorregut des de la dana”.
