El ple del Consell Valencià de Cultura (CVC) ha aprovat aquest dimarts per majoria tres informes crítics sobre les anomenades lleis de «concòrdia», de «llibertat educativa» i la reforma d’À Punt que estan impulsant els grups parlamentaris de PP i Vox, partits que ostenten el govern valencià.
Els documents han eixit endavant sense la presència de cinc consellers, els nomenats a proposta del PP, que han decidit absentar-s’hi per a no participar ni en el debat ni en la votació dels dictàmens, mostrant així la seua disconformitat.
El ple, tens, ha evidenciat les diferències entre els membres que l’integren. Ana Noguera, consellera a proposta del PSPV, ha criticat la negativa a participar dels consellers a proposta del PP, titllant aquesta actitud com a «inèdita». D’altra banda Ascensió Figueres, proposada pel PP, ha justificat la negativa a votar els informes assegurant que mai no se n’havia emès un sobre una llei en tramitació.
Tot i aquestes disputes, el CVC ha considerat amb majoria de 13 vots que el caràcter d’urgència de la tramitació de les lleis no invalida la intervenció valorativa de la institució estatutària, que a més a més no ha estat consultada ni pel PP ni per Vox.
Concòrdia
Un dels informes que ha generat més controvèrsia ha sigut el de la llei de Concòrdia, elaborat per la Comissió Jurídica de l’entitat consultiva després de la sol·licitud realitzada pel grup parlamentari socialista. En les seues conclusions, el CVC retreu que, amb la proposta de Llei de Concòrdia amb caràcter d’urgència, «els poders públics estan imposant un discurs històric i asseveren que la proposta de llei és una ofensa cap a un sector de la població d’unes víctimes i els seus descendents, pel fet que contravé els Drets Humans i nega la Memòria Democràtica».
«Es demonitzen els referents i les tradicions democràtiques que la dictadura va desprestigiar, com per exemple la Segona República, negant la seua condició d’Estat democràtic i malversant la història. S’equipara la democràcia amb la dictadura. La igualtat de les víctimes en el dolor i la dignitat no equival a igualar les causes per les quals van morir. Unes van lluitar per la democràcia i d’altres per destruir-la. No hi ha víctimes de la Segona República, com tampoc no n’hi ha de la monarquia borbònica. Parlar de víctimes de la Segona República és una categoria inventada», es llegeix al text.
L’òrgan estatutari també qualifica com a «ignominiosos» els plantejaments d’un projecte de llei «que pretén invisibilitzar l’actuació dels colpistes durant la Guerra Civil, així com la brutal repressió durant la guerra i la dictadura» que, recorden, no apareix nomenada.
