Sens dubte ha d’haver-hi algú aconsellant Alberto Núñez Feijóo sobre els continguts dels seus anuncis i declaracions, però d’acord amb el grotesc en què s’acaben convertint els jardins on es fica el líder del PP eixos assessors sembla com si li’ls hagueren posat els seus més acarnissats rivals polítics, que igual no estan tots en les bancades contràries.
Després d’anys sense presentar propostes coherents en el Congrés dels Diputats, limitant-se a atacar Pedro Sánchez per qualsevol circumstància i a exigir, un dia sí i a l’altre també, la dimissió del govern socialista (progressista, segons la seua pròpia definició) el més que probable candidat de la dreta a governar des del palau de la Moncloa ha passat de sobte a llançar propostes sense un altre objectiu que ocupar capçaleres en els mitjans durant algun temps.
Així ho ha fet en apropiar-se d’una ocurrència de la seua correligionària Isabel Díaz Ayuso per a la Comunitat de Madrid sobre drets dels concebuts i no nascuts, gràcies a la qual es proposa Feijóo generalitzar ajudes a les famílies des del principi de l’embaràs; lloable intenció si no se simultaniejara amb la retallada de drets i suports als ja nascuts: tancaments d’àrees i privatitzacions en sanitat i educació, cessió d’habitatge públic a fons voltor, abandó dels majors acollits en residències públiques durant la COVID-19, etc.
Quan encara no ens havíem reposat d’eixa sobtada ofensiva programàtica del núm. 1 del PP ens han tornat a sorprendre amb una altra absurda campanya. Ara es tracta d’atacar als treballadors i treballadores que tenen la mala sort de caure malalts mentre es desmunta el sistema públic de salut. Utilitzant les dades publicades recentment sobre absències al treball a la UE (una mitjana europea del 2,5% i a Espanya el 4,1%) des de la patronal i la dreta més salvatge s’ha tornat a mesclar ous amb caragols en un intent de culpabilitzar les plantilles; mai les empreses o l’administració.
Entrant en tan poc innocent ofensiva caldria aclarir abans de res que l’ús del terme absentisme, aplicat en general a tota mena d’absència al lloc de treball, implica una intencionalitat manifesta de confondre les dades i culpabilitzar en tots els casos el treballador d’eixes faltes, quan en la immensa majoria dels casos estarien justificades perquè es deuen a permisos individuals i baixes per malaltia emparats en lleis i convenis.
Com a absentisme només haurien de comptabilitzar-se les jornades de treball no realitzades per un empleat per voluntat pròpia i sense cap justificació; cosa que està durament castigada en l’Estatut del Treballador i que pot acabar en sanció o acomiadament en cas de reiteració. Com qualsevol pot comprovar en veure tantes vegades el Congrés i el Senat quasi buits (llevat que calga votar o siga una sessió com a molt a premsa assistent) l’absentisme es dona més i està menys perseguit entre la casta política que entre la classe treballadora.
Quant a la falsedat de l’afirmació de Feijóo que els treballadors cobren el mateix treballant que estant de baixa, aquesta mentida s’enfonsa ella sola si recordem el que diu la legislació actual al respecte. Com a norma general els 3 primers dies de la baixa no són retribuïts; del 4t al 20é dia es cobra el 60% de la base reguladora i a partir del dia 21é es percep el 75%; això en baixes per malaltia (que són autoritzades i revisades pel metge) en cas de baixa per accident de treball es cobra el 75% des del primer dia (en aquest supòsit són les Mútues les que autoritzen i paguen les baixes).
Si bé és cert que després en els convenis aquests percentatges se solen complementar (no en tots els sectors i empreses) fins a elevar-los al 80%, al 90%… Encara que els supòsits en què es cobra el 100% des del primer dia no són molt freqüents.
Carregar contra els treballadors perquè s’incrementa el número i la duració de les baixes laborals és una estratègia poc imaginativa per a millorar les condicions ambientals, la seguretat en el treball i els aspectes ergonòmics dins de l’empresa. En eixe sentit resulta molt esclaridor veure que ni CEOE ni PP tenen res a dir sobre les tres milions d’hores extres treballades i no pagades cada any, sobre els 620.000 accidents de treball en 2025 (735 d’ells mortals) o enfront de la probabilitat que el retard de la jubilació dels 65 als 67 anys augmente el risc de patir accidents i patir malalties.
Però clar, què poden saber de la vida laboral i les seues dures condicions els qui mai s’han vist sotmesos a la necessitat de treballar per a guanyar-se la vida?
Antonio Pérez Collado, Confederació General del Treball País Valencià i Múrcia.
