Un dels senders més bonics que es poden caminar sense eixir de la ciutat d’Alacant és el que recorre el cap de l’Horta. És un passeig molt agradable que, tanmateix, deixa un sabor agredolç: antics vestigis de l’època romana, una rica flora i fauna, roques amb peculiars figures tallades per la mar, cales d’ensomni o els gegants alacantins Cabeçó d’Or, Aitana i Puig com a teló de fons… s’entremesclen amb un port esportiu, alts edificis i urbanitzacions en primeríssima línia de mar, murs grisos de formigó i restes fantasmagòriques de xalets que mai van acabar de construir-se durant la febre de la rajola. Pràcticament en el vèrtex del cap, un pèl allunyat de les vergonyes de la bombolla immobiliària, s’alça el far que encara hui és una brúixola marítima durant les nits.
Ara bona part del seu recinte podria acabar privatitzat perquè està a punt de convertir-se en un restaurant de luxe. Aquest divendres 27 de novembre acaba el termini per presentar recursos de reposició (un mes després de la publicació de la concessió en el BOE, que va ser el passat 27 d’octubre). El col·lectiu AHSA ha preparat un model perquè “qualsevol entitat o ciutadana” puga presentar-lo davant de l’Autoritat Portuària. En cas de ser estimat pel Consell d’Administració, “posaria punt final” a la concessió; en cas de passar un mes sense resoldre res, s’entendrien com a desestimats. Aleshores s’obriria un termini de dos mesos (sis, en cas de no resoldre de forma expressa els recursos) per recórrer per la via contenciós-administrativa, és a dir, per la via judicial. “Estem disposats a fer tot el recorregut, a esgotar totes les vies possibles per evitar aquest despropòsit”, afirma Pavón.
Un concurs al qual no es va presentar cap administració pública
Anem per parts. Primer l’empresa Restaura Gestión Forty SL va sol·licitar l’explotació del far a la propietària, l’Autoritat Portuària d’Alacant (APA). Aquesta, dins del programa ‘Fars d’Espanya’ promogut per Ports de l’Estat per desenvolupar activitats alternatives en aquests espais, va decidir obrir un concurs públic en juny per rebre altres alternatives. Quan va finalitzar, la sorpresa era que només se n’havien presentat cinc i totes estaven relacionades amb l’hostaleria. És a dir, cap administració pública va mostrar interés per presentar-se i plantejar un ús públic a una infraestructura catalogada com a Bé d’Interés Cultural (BIC).
Així, el 27 d’octubre es publicava en el BOE la resolució acordada pel Consell d’Administració de l’APA: s’atorgava la concessió administrativa per a la rehabilitació i explotació del far del cap de l’Horta d’Alacant “per destinar-lo a serveis d’hostaleria” a la firma Restaura Gestión Forty SL. Es refereix a una superfície total de 1.861,66 m² (l’antiga vivenda del farer, un magatzem i un garatge ja existents) per un termini de 15 anys més cinc de pròrroga. S’aplicaran unes taxes per ocupació del 7,5% del valor dels terrenys (15.847,42 euros a l’any) i un 7,5% del valor de les obres (un total de 13.711,59 euros). La taxa d’activitat serà del 8% sobre el volum de negoci.
Per què l’Ajuntament no va presentar cap proposta? Sense resposta
L’equip de Govern de l’Ajuntament d’Alacant (és un bipartit PP-Ciutadans) s’ha posicionat al costat de la proposta del restaurant i no vol donar explicacions sobre per què no han presentat una alternativa de gestió pública. Davant les protestes ciutadanes i les crítiques de l’oposició, el portaveu Antonio Manresa (Cs) va dir, en declaracions a la premsa, que ara tenen “altres prioritats” i es va queixar de les “diferències de tracte” en les inversions que rep el port d’Alacant respecte als de València i Castelló, i que per això probablement l’alacantí havia necessitat posar el far en concessió.
Preguntats per aquest mitjà, el consistori tampoc ha aclarit per què no es va postular per a la gestió i es limita a respondre que donen suport a la concessió perquè “és respectuosa amb el far” i el que s’utilitza són els edificis annexos. “A més, en la proposta s’inclouen visites guiades”, afegeixen, i subratllen que “exemples d’explotació de fars per la iniciativa privada existeixen molts i molt variats a tot Espanya”.
L’alcalde d’Alacant, Luis Barcala (PP), va fer públic un vídeo al seu perfil d’Instagram per explicar la seua defensa de la privatització. Va aprofitar el lema ciutadà “el far no es toca” per reforçar la seua argumentació: “En les instal·lacions en desús i abandonades es farà un restaurant. Es rehabilitarà el camí. El far seguirà en funcionament i la resta del terreny continuarà sota tutela pública. És això tan terrible? Implicarà un atemptat contra el far? No, en absolut. El far no es toca”. I defensava el projecte perquè es faran visites guiades gratuïtes, es “dotarà de més seguretat l’entorn amb un tancat de fusta”, “hi haurà un nou jardí botànic amb la fauna autòctona d’Alacant” i es posaran “faristols de fusta amb imatges i descripció de la fauna marina de la zona”. “En conclusió, guanyem tots perquè fem valdre un espai fins ara inaccessible, que estava abandonat, i l’obrim a tots els ciutadans, garantim el manteniment i dotem la zona de més seguretat”, subratllava. Barcala afirmava que es crearan “dotzenes de llocs de treball” i “sumarà un atractiu més per a la ciutat d’Alacant”.
El Port d’Alacant sí que ha cedit els usos d’altres fars de la seua propietat a consistoris que han presentat propostes, com és el cas de Xàbia i l’Alfàs del Pi. El primer està treballant en la creació d’un centre d’interpretació de la Reserva Marina i del Parc Natural del Montgó en el far del Cap de Sant Antoni després, justament, que l’Ajuntament al·legara contra la construcció d’un hotel; i el segon, ja gestiona el far de l’Albir com a espai d’educació ambiental.
Què ha fet l’oposició a l’Ajuntament d’Alacant?
Quin és el paper de l’oposició d’esquerres en la qüestió del far? L’opacitat de la informació al Consell d’Administració del Port -no es fan públiques les actes ni les votacions- impedeix accedir-hi, però diferents fonts consultades asseguren que la concessió es va fer per unanimitat i sense “peròs”; allà estava, com a representant de la Generalitat Valenciana, el socialista Rafael Briet i l’exregidora de l’Ajuntament d’Alacant per Compromís i ara directora general d’Innovació, Sonia Tirado.
En el torn obert de preguntes del ple de l’Ajuntament d’Alacant del 25 de juny -quan encara estava oberta la licitació-, el portaveu de Compromís, Natxo Bellido, va demanar al govern que presentara una proposta que apostara “per la gestió pública compartida de l’espai i un ús lligat a la investigació i la promoció de la cultura mediambiental, la conservació de l’ecosistema litoral i terrestre, el reconeixement del patrimoni històric i cultural i la divulgació de les característiques de l’entorn natural que representa el Far del Cap de l’Horta i el conjunt del litoral marí alacantí”. El regidor d’Urbanisme i Patrimoni, Adrián Santos (Cs), va respondre que estudiaria amb la regidoria de Medi Ambient “la proposta alternativa plantejada i, si resulta viable econòmicament” intentarien presentar-la. Mai més es va saber res.
Per la seua part, Unides Podem va presentar al·legacions -o més aviat es van adherir a les dels col·lectius ciutadans- i una declaració institucional en el ple d’octubre per instar l’Ajuntament a presentar una alternativa. Va aconseguir el suport del PSPV i de Compromís, però es va rebutjar amb els vots en contra de la dreta, PP, Cs i Vox. El portaveu de la formació morada, Xavier López, observa que el “preocupa” que “altres membres de les forces progressistes rebutgen al matí les al·legacions de les veïnes, col·lectius i dels seus propis partits” -en referència a la votació per unanimitat al Consell d’Administració del Port- mentre que “a la vesprada es presenten a les concentracions”. “És, com a mínim, contradictori”, afirma. Conta que la postura del seu partit és seguir amb “una pressió coordinada entre polítics i entitats socials”. Diu que seguiran “per la via administrativa”, i una vegada l’esgoten, “caldrà estudiar altres procediments”. Es mostra optimista amb el futur del far: “Creiem que encara n’hi ha forats pels quals entrar i que no es duga a terme el projecte”. “Però la posició de l’Ajuntament d’Alacant és fonamental”, subratlla.
El portaveu del PSPV en l’Ajuntament d’Alacant, Francesc Sanguino, assenyala que no pot respondre pels seus companys de partit -en referència al representant socialista de la Generalitat- perquè no forma part del seu comité executiu i concreta quina és la postura del seu grup municipal: “Un projecte públic per als nostres dos fars, Cap de l’Horta i Tabarca”, per a la qual cosa exigeix al Govern de dretes que presente una proposta pública “científica o cultural”. “No el va fer malgrat que era el seu compromís en el plenari i només va haver participació privada en el concurs”, lamenta.
L’oposició veïnal i ecologista llança un crit d’auxili a la resta d’administracions
Són moltes les veus crítiques del món veïnal, ecologista i científic que s’han alçat contra la privatització de l’espai. La plataforma ‘Salvem el Far del Cap de l’Horta i els seus voltants’ aglutina vora 50 col·lectius. Un d’ells és Amics dels Aiguamolls del Sud d’Alacant (AHSA, per les seues inicials en castellà), que a les al·legacions contra el projecte van recordar la declaració del cap com a Zona d’Especial Conservació (ZEC) marina inclosa per Europa en la Xarxa Natura 2000 i que implica l’habilitació de centres d’interpretació; a més de les “seues extenses prades de Posidònia oceànica” o “diferents espècies de cetacis, tortugues o ocells marins que n’utilitzen les aigües com a hàbitat”.
Per altra banda, el Laboratori de Climatologia de la Universitat d’Alacant va manifestar en un escrit en Facebook que el projecte per al far li pareixia “una errada tremenda” pel fet de “desaprofitar una infraestructura que podria estar oberta a la ciutadania i tenir un ús cultural”. “El far és un BIC i en les proximitats es troba una microreserva de flora. La geologia, la flora i fauna del cap i de l’entorn del far són molt singulars i malauradament és dels pocs trams costaners de la ciutat d’Alacant on encara es pot gaudir un poc de la natura. Per tant, pensem que podria ser un enclavament idoni per a un centre d’interpretació ambiental del Mediterrani o altres usos similars”, afegien, i recordaven que també podria ocasionar “molèsties” al veïnat en “una zona molt tranquil·la”. “No caiguem en errades que s’han repetit en les últimes dècades en moltes altres zones de la província, en concret privatitzar l’espai públic”, conclouen.
El portaveu d’AHSA i exregidor d’Urbanisme a l’Ajuntament per Esquerra Unida, Miguel Ángel Pavón, sosté que “no està clar” que l’ús del restaurant “siga compatible” amb el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL), “ni amb el PGOU d’Alacant” perquè “és un sòl no urbanitzable” que “requeriria una declaració d’interés comunitari que ha de tramitar la Conselleria de Política Territorial”. També assenyala que, pels motius abans exposats, seria necessari estudiar si cal obrir un procés d’avaluació ambiental; fonts de la conselleria de Medi Ambient consultades per aquest mitjà han apuntat que no tenen constància.
El divendres 27 de novembre acaba el termini per presentar recursos de reposició: “Si volen presentar una proposta, ho faran. És una qüestió de voluntat política”
Aquest divendres 27 de novembre acaba el termini per presentar recursos de reposició (un mes després de la publicació de la concessió en el BOE, que va ser el passat 27 d’octubre). El col·lectiu AHSA ha preparat un model perquè “qualsevol entitat o ciutadana” puga presentar-lo davant de l’Autoritat Portuària. En cas de ser estimat pel Consell d’Administració, “posaria punt final” a la concessió; en cas de passar un mes sense resoldre res, s’entendrien com a desestimats. Aleshores s’obriria un termini de dos mesos per recórrer per la via contenciós-administrativa, és a dir, per la via judicial. “Estem disposats a fer tot el recorregut, a esgotar totes les vies possibles per evitar aquest despropòsit”, afirma Pavón.
Diu que tenen “clar” que l’Ajuntament d’Alacant no presentarà cap proposta de gestió pública, per la qual cosa llança un crit d’auxili a la resta d’administracions. En el recurs demanen que actuen el Ministeri de Transició Ecològica, la Generalitat Valenciana i també la Diputació d’Alacant. Pavón conta que s’han reunit amb la diputada de Cultura, Julia Parra (Cs), i assegura que va mostrar que tenia “un cert interés” perquè el far “tinguera un ús públic”. “Si volen presentar una proposta, ho faran. És una qüestió de voluntat política”, afirma.
Com a BIC que és el far, aquest diari ha preguntat a la Conselleria de Cultura si pensen moure fitxa. Des d’aquest departament responen que la seua competència “és vetlar per la protecció del patrimoni cultural”; per això, i davant “les informacions aparegudes de la construcció del restaurant”, desvelen que els Serveis Territorials de Cultura han sol·licitat al Port d’Alacant que facilite l’entrada per emetre un informe patrimonial, i ara per ara, “s’està a l’espera de poder fer-lo”. No responen sobre si es plantegen presentar una proposta.
Com en tota concessió, el temps juga en contra i després arriben els laments de què ja no es pot fer res, perquè si s’actua, s’estaria cometent una possible prevaricació. De moment, l’Ajuntament d’Alacant tanca files al costat de la privatització; a la resta d’administracions públiques regna el silenci. Si no es mouen, ho faran els moviments ciutadans: ja han deixat clar que arribaran fins al final, és a dir, fins a la justícia.
La publicació d’aquest reportatge ha sigut possible gràcies a les més de 400 agermanades de la nova modalitat.
Amb una donació de 150€ a la fundació Jordi de Sant
Jordi és possible recuperar fins al 100% de l’import.
Suma-t’hi! Només amb el teu suport recuperarem Diari La Veu!
