Tot i que les inclemències meteorològiques no acompanyaven i que els partits polítics que habitualment convoquen el tradicional Aplec del Puig havien suspés els seus principals actes per motius diferents, vora un centenar de cristians valencians es van aplegar ahir a l’església del Monestir de Santa Maria del Puig per a celebrar la tradicional Missa per la Pàtria, la Pau i la Justícia, organitzada per l’Oratori de Sant Felip Neri de València. Es va oferir especialment per als difunts mossén Emili Marín, Vicent Diego, Joan Rigol, Lluís Carles Jiménez, Carles Cerdà, Júlia Salvador i Alfons Llorenç.
Aquesta Eucaristia, que és la manera de celebrar l’Aplec del Puig dels cristians valencians, va començar passades les 12 del migdia i va tindre enguany com a predicador en l’homilia el reverend Pau Grau, pastor de la Primera Església Evangèlica Baptista de València, qui va fer èmfasi, entre altres coses, en l’obligació que tenen els cristians d’acollir els immigrants i protegir els més febles de la societat. La celebració va ser íntegrament en valencià llevat d’algun cant litúrgic que es va fer en llatí.
En acabar, es va dur a terme un acte cívic valencianista, en què van intervindre José Ramón Chirivella, president de l’Associació de Juristes valencians, i Vicent Soler, exconseller d’Hisenda de la Generalitat Valenciana, i que va finalitzar amb la interpretació de la Muixeranga.
Declaració de lleialtat valencianista
A més, com es fa des del 2022, s’hi va legir la «Declaració de lleialtat valencianista» per a renovar «la lleialtat al poble valencià», del Centre Pare Tosca – Amics de l’Oratori. Un document que en el primer punt assenyala: «Des de la fundació del Regne de València per Jaume I, els valencians constituïm un poble entre tots els que habiten el món. Diferent, però no superior ni tampoc inferior als altres: amb la mateixa dignitat i drets». I continua: «Som hereus d’un preciós patrimoni —natural, cultural i polític—, que hem rebut per tradició i que tenim el deure de conservar, desenrotllar i transmetre amb responsabilitat a les noves generacions».
A més, remarca: «Tenim una manera particular de vore el món, de sentir-lo i de viure’l. I una llengua pròpia, el valencià, que estimem entranyablement i de la qual volem fer un ús normal i ple, sense restriccions». «Posseïm una constitució històrica, els Furs, instituïts pel rei en Jaume i abolits el 29 de juny de 1707 per mitjà un decret infame i humiliant, que va privar els valencians de les seues llibertats i els va sotmetre “por justo derecho de conquista” a les lleis de Castella i a l’absolutisme polític», subratlla.
Així, afegeix, que, des del 1982, «el poble valencià, en exercici del seu dret d’autogovern com a nacionalitat històrica, va recuperar parcialment la seua sobirania política amb l’Estatut d’Autonomia».
